La nació maputxe -Wallmapu, en llengua mapudungun- s'estén per una part important del que avui dia són els Estats de Xile i Argentina. Històricament, els maputxes havien estat els principals pobladors del territori que va del riu Mapocho i Buenos Aires, al nord, fins a l'arxipèlag de Chiloé i la Patagònia, al sud. Els maputxes van aconseguir defensar aquesta terra de les dues grans amenaces imperialistes dels segles XV i XVI: l'imperi Inca, primer, i la colonització espanyola després.

Malgrat perdre part del seu territori durant els intents d'invasió, el poble maputxe va aconseguir aturar l'avenç dels altres i, en el cas de l'imperi espanyol, va aconseguir que firmés un tractat de pau i que atorgués autonomia als territoris maputxes que sí que havia ocupat.

La declaració d'independència de Xile el segle XIX va suposar per als maputxes un nou combat contra l'ocupació, justificada aquesta vegada amb la unitat de la nova República i que aquest cop els maputxes no va ser capaços de repel·lir. L'anomenada Pacificació de l'Araucània va significar la pèrdua de la independència maputxe i, alhora, el trencament de la seva unitat territorial, ja que la població maputxe es va relegar a reserves índies o reducciones.

Al llarg del segle XX la població maputxe, ubicada majoritàriament a l'estat xilè -604.000 a Xile contra 100.000 a l'Argentina, segons els respectius censos estatals-, ha anat avançant en la reivindicació dels seus drets col·lectius. Avui, el moviment polític maputxe es visibilitza principalment en la demanda de les seves terres, que actualment estan en mans de grans latifundistes. Però l'acció política és més àmplia, sobretot gràcies a l'aparició de nous actors, com el partit polític Wallmapuwen, i als canvis a escala internacional, sobretot d'ençà de l'aprovació de la Declaració dels Drets dels Pobles Indígenes de l'ONU, sota el qual algunes comunitats indígenes d'Amèrica Llatina ja han començat a exercir el seu propi autogovern.

El context, per tant, és favorable perquè el poble maputxe pugui assolir el ple reconeixement dels drets polítics i culturals. Cal veure quin paper jugarà Wallmapuwen a les properes eleccions legislatives xilenes, ja que podria ser la primera vegada que els maputxes poden jugar les seves cartes al terreny polític xilè. Wallmapuwen representa un moviment polític força diferent al de la resta de moviments indigenistes del continent, en tant que el seu objectiu és aconseguir una certa descentralització de Xile que doti el territori maputxe d'una gran autonomia. Wallmapuwen-Partit Nacionalista Maputxe s'inspira i té relacions amb els partits autonomistes i independentistes d'algunes nacions sense Estat europees, com el Plaid Cymru gal·lès, Esquerra Republicana de Catalunya, el Bloc Nacionalista Gallec o la Unió Democràtica Bretona.

Les amenaces, però, són també ben vives. L'ocupació forçada de terres que han dut a terme grups d'activistes maputxes han provocat diversos xocs amb la policia xilena. Alguns sectors aprofiten aquesta circumstància per fer veure el nacionalisme maputxe com un moviment violent i, a més, amb vinculacions amb organitzacions armades d'altres països, com les FARC a Colòmbia i ETA al País Basc. Això fa que la legislació antiterrorista hagi estat aplicada en algunes ocasions contra maputxes, fet criticat per organitzacions internacionals, com Human Rights Watch i xilenes, com Observatorio de Derechos de los Pueblos Indígenas.

En el camp de la informació, a la xarxa hi ha material abundant sobre el poble maputxe. Per seguir-ne l'actualitat, són recomanables Azkintuwe i Mapuexpress, a més del ja citat Centre de Documentació Mapuche. Són mitjans maputxes que, malgrat tot, la llengua mapudungun no hi té pràcticament gens de presència. Es poden trobar enllaços, publicacions, dades i altres recursos al directori de Minority Rights Group i a l'Institut dels Drets Humans de Catalunya.