Ja hi ha data per a un dels projectes polítics més polèmics de 2010 a Bòsnia i Hercegovina. La setmana que ve, el dia 9, el Parlament de la República Sèrbia (una de les dues entitats que conformen l'Estat bosnià, vegeu mapa adjunt; cal no confondre-la amb l'Estat sobirà de Sèrbia) es reunirà per debatre una proposta del president serbobosnià, Milorad Dodik, sobre l'adopció d'una llei per convocar referèndums. La idea està generant molta controvèrsia al país: els polítics bosnians musulmans i el representant de la Unió Europea no volen ni sentir a parlar-ne, però Dodik està decidit a dur endavant el seu projecte.

El Parlament, segons que explica B92, debatrà una llei centrada en aspectes tècnics sobre com s'ha d'organitzar un referèndum a la República Sèrbia. Sembla, per contra, que la normativa no dirà res sobre quines preguntes es poden fer o no en una consulta d'aquestes característiques. L'assemblea serbobosniana està controlada per l'Aliança dels Socialdemòcrates Independents, el partit de Dodik.

La qüestió arrenca mesos enrere. Dodik, que habitualment amenaça de convocar un referèndum d'independència a la República Sèrbia, va decidir-se l'any passat a organitzar una consulta aquest 2010. La pregunta, segons el que ha explicat Dodik, no versarà sobre la sobirania de la República Sèrbia, sinó sobre l'acceptació dels Acords de Dayton per part de la ciutadania serbobosniana. Aquests acords, signats el 1995 per Bòsnia, Sèrbia i Croàcia, van permetre acabar la guerra de Bòsnia i van establir un sistema federal. Així, Bòsnia es troba dividida en dues entitats: la Federació, que agrupa bàsicament territori habitat per bosnians musulmans i croatobosnians, i la República Sèrbia, majoritàriament poblada per serbobosnians.

És evident que, demanant a la població si està d'acord amb les provisions de Dayton, Dodik està qüestionant obertament l'arquitectura estatal que va sorgir-ne. És un primer pas per sondejar reaccions a Belgrad, a Brussel·les i a Washington? Pot ser. De moment, les respostes no semblen haver-li anat gaire bé, a Dodik. El president de Sèrbia, Boris Tadic, declarava a mitjan mes de gener que Belgrad no donaria suport en cap cas a un referèndum independentista. I l'alt representant internacional per a Bòsnia i Hercegovina, Valentin Inzko, confirmava que Dodik no té cap dret a convocar consultes sobre si els Acords de Dayton són vàlids o no.

El president croat amenaça d'intervenir-hi militarment

Però l'advertiment més dur contra Dodik va fer-lo el dia 18 Stipe Mesic, president de Croàcia. Mesic va dir que si Dodik convoca un referèndum d'autodeterminació, l'exèrcit croat envairà la Posavina bosniana, explica el rotatiu croat Novi List. Aquesta regió és vital per a la República Sèrbia, perquè és l'únic corredor que connecta físicament la zona occidental del territori amb l'oriental. Dodik, recull el diari serbi Blic, no va quedar-se callat i va replicar Mesic acusant-lo de ser un admirador dels ústaixes, els feixistes croats que van aliar-se amb l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial.

Any electoral a Bòsnia i Hercegovina

Tota aquesta qüestió està conformant el mar de fons polític a Bòsnia i Hercegovina en un any que la república balcànica encara les eleccions per escollir el Parlament estatal, els parlaments de les entitats i les assemblees cantonals, tots ells amb poders legislatius. Serà a l'octubre, i els principals partits de cadascun dels tres pobles constituents de Bòsnia (bosnians, serbis i croats) intentaran mantenir el control dels seus respectius feus. Així, entre els bosnians musulmans, el Partit d'Acció Democràtica i el Partit per Bòsnia i Hercegovina pugnaran per aconseguir la majoria dels vots; els sufragis serbobosnians els mirarà de retenir majoritàriament l'Aliança dels Socialdemòcrates Independents de Dodik; i per últim, la Unió Demòcrata Croata i la seva escissió Unió Demòcrata Croata 1990 es disputaran el favor dels croatobosnians, concentrats sobretot a Hercegovina.

Imatges: El primer ministre de la República Sèrbia, Milorad Dodik. Mapa de Bòsnia i Hercegovina amb les seves dues principals entitats: en vermell, la República Sèrbia; en blau, la Federació (cartografia de Bennet Schulte).

Més informació:

• Balkan Insight: Bosnia Faces Critical Challenges in 2010
• Viquipèdia: Informació sobre les eleccions bosnianes de 2006
  
• MónDivers: Belgrad diu ‘no' a un referèndum independentista dels serbobosnians
• Nationalia: Els líders de Bòsnia acorden dividir el país en quatre zones, però es contradiuen sobre com ho faran