Els principals partits d'obediència catalana van refermar el seu compromís amb el dret de decidir del poble català durant la celebració de la Diada de l'Onze de Setembre, tot i que cada formació hi va afegir tot un seguit de matisos. Referèndums, declaracions unilaterals, negociacions amb Espanya i reformes de la Constitució són les principals vies perquè opten els partits, conscients que en aquest Onze havien de plasmar les seves ofertes pel que fa l'eix nacional amb la mirada posada a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 28 de novembre.

La força que, segons totes les enquestes, ha de governar a Catalunya a partir del 28-N, Convergència i Unió, va tornar a apostar ahir mateix -al consell nacional conjunt de la federació- per l'exercici del dret de decidir, encara que per a la propera legislatura, Artur Mas va encarregar-se de recordar-ne els límits: un referèndum a Catalunya sobre el concert econòmic, aposta que CiU vol desenvolupar a partir de 2012 i que, ahir, el seu líder va detallar una mica més. Per Mas, l'assumpció de tots els impostos per part de la Generalitat implica també que el Govern català tingui plena competència per decidir sobre les infraestructures del país, inclòs l'aeroport del Prat. En qualsevol cas, allò important per a Mas és enfortir «la nació, que és l'ànima del nostre poble», i no pas anar desbocats cap a la creació d'un estat, que podria acabar sent «artificial».

El dret de decidir també és assumit plenament a Iniciativa, si cal fer cas de les paraules del seu secretari general, Joan Herrera, qui va aprofitar la Diada per reiterar el que havia dit dies abans: la propera legislatura, els ecosocialistes plantejaran una reforma de la Constitució perquè Espanya es converteixi en un estat federal i plurinacional. Si això no esdevé possible, Herrera vol un referèndum "amb totes les opcions", inclosa per tant la independència.

Tres opcions independentistes i una campanya per al compromís dels diputats

En qualsevol cas, hi ha tres forces que plantegen la independència no per a un futur llunyà, sinó per a la legislatura 2010-2014. Són ERC, Reagrupament i Solidaritat, les estratègies de les quals divergeixen en la forma d'aconseguir la independència. "Hem de fugir d'Espanya i apropar-nos a Europa", va dir el president d'ERC, Joan Puigcercós, durant el seu discurs a la manifestació de l'Onze. Però per als republicans, l'estat propi s'assolirà a través d'un referèndum que ha de convocar la Generalitat, i no a través d'una declaració unilateral d'independència, que és la via preferida per Reagrupament i Solidaritat, formacions que aspiren a reunir 68 diputats que vulguin proclamar la sobirania de Catalunya des del Parlament.

Aquesta també és la via que preconitza Acte de Sobirania, entitat que aquest Onze de Setembre ha engegat una campanya en què cercarà el "compromís personal", diputat a diputat, per a la proclamació d'independència i posterior celebració d'un referèndum "sota l'empara de Nacions Unides". Acte de Sobirania assegura que farà "campanya activa per aquells candidats o partits i coalicions" que formalitzin el compromís.