La consulta d'autodeterminació durant la legislatura 2012-2016 tindrà una àmplia majoria al Parlament català per tirar-la endavant, després que les eleccions celebrades ahir hagin donat al bloc sobiranista 87 dels 135 escons de la Ciutadella (un més que fins ara). I això, malgrat que el president Artur Mas ha patit un revés seriós, que ha suposat una caiguda de vuit punts percentuals per a CiU i un escorament de l'electorat sobiranista cap a l'esquerra. Mas no tindrà la "majoria excepcional" que havia demanat, però l'independentisme de centreesquerra d'ERC surt molt reforçat de la contesa i, ara, tindrà la clau del procés i del govern.

Els 50 diputats, CiU els aconsegueix per primera vegada amb un programa que propugna la constitució d'un estat per a Catalunya, i no es poden minimitzar, ben al contrari. Però tampoc es pot oblidar que la caiguda és important i que propicia un canvi històric: amb 21 diputats, l'ERC d'Oriol Junqueras esdevé per primer cop segona força política del país i primera de l'esquerra, en superar en escons el PSC de Pere Navarro. Per als socialistes (20 representants), el daltabaix és important en relació amb els resultats de fa dos anys (28) i brutal si es compara amb l'època de Pasqual Maragall (52). A això cal afegir la possibilitat, ben real, que el seu electorat encara s'atomitzi més quan Ernest Maragall posi en marxa el seu nou partit sobiranista de centreesquerra, Nova Esquerra Catalana.

Per sota d'aquestes tres forces en queden quatre més que recomposen l'arc parlamentari intra blocs. El PP manté suports i, amb 19 escons (el seu millor resultat), es manté com a veu principal de l'espanyolisme immobilista. Iniciativa, que es presentava a les eleccions amb un programa "de trobada entre federalistes i independentistes" i que apostava decididament per un estat propi per a Catalunya, augmenta en tres escons fins a situar-se als 13, el seu millor resultat històric si no tenim en compte l'època del PSUC.

Dos dels canvis més espectaculars vénen de les dues forces més petites: l'espanyolisme desacomplexat de Ciutadans multiplica per dos i mig els seus vots i passa de 3 escons a 9, possiblement recollint vot descontent de PSC i PP. El seu líder, Albert Rivera, promet acció: ha anunciat que presentarà una moció de censura contra Mas. A l'altre cantó de l'arc, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) aconsegueix que el seu missatge independentista i anticapitalista entri per primera vegada en la història al Parlament de Catalunya. Amb una posició molt definida tant en l'eix dreta-esquerra com en el nacional, substitueix Solidaritat per la Independència (SI), que perd els quatre escons que havia assolit fa dos anys.

Mas diu que el procés ha de continuar

Tant Artur Mas com Oriol Pujol ha admès que ara CiU no podrà conduir tota sola el procés que hauria de desembocar en el referèndum d'autodeterminació. Tots dos han demanat a ERC una implicació directa en la governabilitat del país (que "es corresponsabilitzi", en paraules de Mas). Junqueras d'entrada s'hi posa bé, però exigeix que hi hagi un viratge social i que es freni la política de retallades. Serà un punt dur de negociar, sobretot perquè CiU ha reiterat que aquesta és una política que no té alternatives quan, a més a més, les finances catalanes estan en una situació molt delicada.

L'augment de participació no afecta l'equilibri entre sobiranistes i unionistes

D'altra banda, un dels fets més rellevants de la jornada electoral d'ahir va ser l'enorme augment de participació: fregant el 70%, mai unes eleccions al Parlament havien tingut una afluència tan massiva a les urnes. Fins ara, les eleccions més participatives eren les espanyoles, precisament aquelles on els partits unionistes feien els seus millors resultats. Això havia fet pensar que, quan a les catalanes augmentés la participació, el vot unionista també ho faria en proporció. No ha estat així: els partits del bloc sobiranista tenen ara 87 diputats, un més que el 2010, i el seu vot se situa al voltant del 59% de les paperetes, un punt més que fa dos anys.