Notícia

Eleccions a Bòsnia i Hercegovina: estabilitat amb petits canvis

INFORME. Els dos grans partits bosníacs avancen posicions mentre el bloc socialdemòcrata i multiètnic i el bloc croat mantenen suports · Milorad Dodik torna a guanyar a la República Srpska però el seu partit perd el seient a la presidència col·legiada de Bòsnia · Els vencedors mantenen visions contraposades sobre l'estructura organitzativa del país

Els partits que reivindiquen les identitats dels tres grups nacionals principals de Bòsnia i Hercegovina (bosníacs, serbis i croats) han aconseguit una majoria àmplia a la cambra electa del Parlament d'aquell país balcànic (la Cambra de Representants) i s'han assegurat els tres seients de la presidència col·legiada, segons els resultats parcials publicats entre ahir i abans-d'ahir. Els analistes apunten que aquests resultats complicaran la gestió política del país i faran difícil la implementació de reformes.

Bòsnia i Hercegovina està composta per dues entitats federades: la República Srpska, de majoria ètnica sèrbia, i la Federació, de majoria ètnica bosníaca i croata. Cadascuna de les dues entitats té el seu propi govern i Parlament. La Federació, al seu torn, està dividida en deu cantons, que també disposen dels seus parlaments i governs. El districte de Brcko funciona de facto com una tercera entitat a banda. (Vegeu el mapa que acompanya aquest article.)

A les eleccions d'aquest diumenge es renovaven els tres seients de la presidència col·legiada de Bòsnia, els escons de la Cambra de Representants, els escons dels parlaments de les entitats i dels cantons, i la presidència de la República Srpska. En aquest article ens concentrem en els resultats de la presidència col·legiada i en els del Parlament central (la Cambra de Representants).

A la Federació, recupera terreny el gran partit bosníac

A la Federació (62,5% de la població de Bòsnia), i amb el 84% de les meses recomptades, el Partit de l'Acció Democràtica (SDA) ha estat la força més votada a les parlamentàries centrals: 27,7% dels vots, clarament per sobre del 19% obtingut ara fa quatre anys. El partit també ha aconseguit el seient bosníac de la presidència tripartita, en la figura de Bakir Izetbegovic. L'SDA és partidari d'una Bòsnia més centralitzada. Reivindica els drets dels bosníacs alhora que propugna un estat multiètnic. És la formació que va fundar el 1990 el pare de la independència, Alija Izetbegovic.

També al camp de la dreta bosníaca, l'Aliança per a un Futur Millor (SBB) s'ha quedat a les portes de prendre-li el seient de la presidència a l'SDA. En qualsevol cas, ha aconseguit el 14,6% dels vots a la Federació a la Cambra de Representants, avançant des del 12,2% de fa quatre anys. L'SBB es presenta com un partit renovador davant d'una SDA que ha estat capitalitzant el vot bosníac des dels dies de la independència.

L'avanç de l'SDA i de l'SBB ha coincidit amb la davallada del Partit Social Demòcrata (SDP BIH), que el 2010 va guanyar les eleccions a la Cambra de Representants a la Federació (26% dels vots) i ara s'ha quedat al 9,5% dels sufragis. Com l'SDA, l'SDP BIH també vol un estat central més fort, però a diferència de l'altre partit, rebutja les divisions ètniques. L'SDP BIH, que fins ara encapçalava el govern bosnià, hauria rebut un vot de càstig a causa de la mala situació econòmica i social que travessa el país, i també s'hauria vist molt perjudicat per l'escissió patida el 2013, quan un dels seus líders, Zeljko Komsic, va fundar el Front Democràtic (DF). El DF ha aconseguit el 15% dels vots a la Federació. El partit de Komsic, que es presenta com a multiètnic i socialdemòcrata, vol reorganitzar Bòsnia no sobre principis ètnics com ara, sinó "econòmics, geogràfics i socials".

L'altre partit que ha aconseguit una proporció de vots considerable a la Federació (el 12%) és la Unió Democràtica Croata (HDZ BIH), que a més ha aconseguit el seient croat de la presidència per a Dragan Covic. L'HDZ BIH es presenta com a representant dels interessos de la comunitat croata, i reclama la reorganització de Bòsnia en quatre entitats constituents: una de bosníaca, una de sèrbia, una de croata i una de multiètnica a Sarajevo. L'altre partit croat amb un programa similar (l'HDZ 1990) ha aconseguit el 4% dels vots.

Globalment, i si s'analitzen els resultats per blocs ideològics, es veu com el vot ha variat relativament poc des de 2010. Els dos grans partits bosníacs conservadors (SDA i SBB) han avançat, però no a causa de la reculada del bloc socialdemòcrata i multiètnic (SDP BIH i DF), que continua comptant aproximadament amb el 25% dels sufragis, sinó més aviat gràcies a la davallada relativa d'altres formacions menors. Sobretot, del Partit per Bòsnia i Hercegovina -una formació amb suport bàsicament bosníac que ha passat del 7% dels vots el 2010 a menys del 3% ara- i del Partit Popular per al Treball i el Millorament -que passa del 4,8% el 2010 a l'1,4% ara. El vot als dos partits croats principals (HDZ i HDZ 1990), d'altra banda, es manté estable al voltant del 16%.

Victòria per a Milorad Dodik a la República Srpska

A la República Srpska (35% de la població de Bòsnia), el partit del president serbobosnià Milorad Dodik (Aliança dels Socialdemòcrates Independents, SNSD) ha estat el més votat, tant a les eleccions del Parlament bosnià (39% dels vots) com a les de l'Assemblea Nacional de la República Srpska (33%). Tot i recular respecte dels resultats de 2010, Dodik podrà mantenir-se com a president serbobosnià durant els propers quatre anys. Això sí, la candidata de l'SNSD a l'escó serbi de la presidència tripartita bosniana, Zeljka Cvijanovic, ha perdut l'elecció davant de Mladen Ivanic, candidat d'una coalició conservadora opositora. Igualment, no és gens clar que l'SNSD pugui conformar una nova majoria a l'Assemblea Nacional.

En qualsevol cas, cap d'aquests líders serbobosnians està disposat a discutir una reorganització de Bòsnia si això implica la dissolució de la República Srpska. Dodik ha advertit en reiterades ocasions que, en aquest cas, ell mateix organitzaria un referèndum d'independència o bé la proclamaria directament. Dodik, a més, prova de cultivar relacions estretes amb Rússia. L'elecció d'Ivanic podria comportar algunes tensions amb Dodik. En aquesta entrevista a Le Monde, Ivanic deia que la retòrica independentista de Dodik és buida i es mostrava partidari de grans acords per a conduir Bòsnia al si de la Unió Europea.

(Imatge: Mapa de Bòsnia i Hercegovina. Obra de Bennet Schulte.)

Més informació: