Notícia
L'autonomisme encara les eleccions corses amb l'objectiu històric d'esdevenir primera força
Femu a Corsica, al capdavant dels sondejos per a les eleccions de desembre · Els autonomistes volen estendre l'ús del cors, implementar polítiques socials i mediambientals i reforçar els vincles amb la Mediterrània · La legislatura sols durarà dos anys
Femu a Corsica aconseguiria el 18% dels vots en la primera volta i sobrepassaria la primera de les dues llistes que presenta la dreta francesa, l'encapçalada per Camille de Rocca Serra, que es quedaria amb el 16%. A més distància, l'esquerra francesa de Paul Giacobbi empataria al 12% amb el Front Nacional de Christophe Canioni i amb la segona llista dels conservadors francesos -aquesta, patrocinada oficialment per Els Republicans i UDI- de José Rossi.
Segons el mateix sondeig, també podrien passar a la segona volta de les eleccions els independentistes de Corsica Libera, amb Jean-Guy Talamoni, que arribaria al 8% dels vots -a Còrsega el llindar requerit és del 7%. Al caire de quedar fora restaria la llista del Front d'Esquerres (comunistes francesos), precisament amb el 7%.
A la segona volta, les dues llistes de la dreta francesa ho tindrien bé per a guanyar les eleccions si es fusionessin. D'aquesta manera aconseguirien la prima d'escons reservada per a la llista guanyadora. Si no es fusionen, Femu a Corsica tindria opcions d'ocupar la primera posició i assolir la prima.
El 2010, l'esquerra encapçalada per Giacobbi va aconseguir 24 escons, la dreta de De Rocca Serra 12, Femu a Corsica 11 i Corsica Libera 4.
Una Assemblea que durarà dos anys
Els diputats escollits aquest desembre només disposaran d'un mandat de dos anys. I és que el desembre de 2017 els corsos tornaran a estar convocats a les urnes. Aquell any, l'actual Assemblea Territorial i els dos consells departamentals es fusionaran en una única Assemblea de Còrsega, que n'agruparà totes les competències.
És previsible que durant els dos propers anys, per tant, els diputats corsos concentrin bona part de la seva feina a preparar la transició cap al nou model. Una qüestió essencial serà si Còrsega serà capaç d'aconseguir noves transferències de competències que s'implementin a partir de 2018.
Corsòfona i mediterrània
Malgrat la durada curta del mandat, els autonomistes volen arribar al govern per a implementar-hi un programa caracteritzat per les polítiques socials, la defensa del medi ambient i la projecció de les característiques pròpies de l'illa.
En aquest darrer capítol, el programa de Femu a Corsica vol avançar cap a una "societat ràpidament corsòfona", "oberta als països i cultures mediterranis i llatins", i que "reforci la capacitat d'integració dels nouvinguts". En aquest sentit, els autonomistes també cerquen d'inserir l'illa "en l'espai mediterrani" i particularment en l'eix Toscana-Còrsega-Sardenya. A escala europea, el programa parla de crear una "veritable representació de Còrsega a Brussel·les".
Femu a Corsica aspira a convertir la nova Assemblea en la llavor d'una Còrsega autogovernada, dotada "d'un estatut d'autonomia que inclogui un veritable poder legislatiu, similar al que existeix a les regions amb identitat forta i a les nacions sense estat d'Europa". Actualment, l'Assemblea corsa pot proposar lleis, però no les pot aprovar -aquesta compentència és exclusiva del Parlament francès.