Notícia
L'assassinat de la líder indígena hondurenya Berta Cáceres, "una tragèdia anunciada"
L'activista, guardonada amb el Premi Goldman, havia encapçalat un moviment de resistència del poble lenca contra una presa · Cáceres i la seva família estaven amenaçats
L'assassinat va tenir lloc a casa de Cáceres, a La Esperanza, dins del departament d'Intibucá, un dels principals territoris habitats pels lenques. Per aquesta zona discorre el riu Gualcarque, on Cáceres va encapçalar una campanya de resistència indígena contra la construcció d'una presa, Agua Zarca. El moviment indígena argumentava que la infraestructura impediria l'abastiment d'aigua, menjar i medicines tradicionals a les comunitats riberenques.
La mobilització encapçalada per Cáceres, coordinadora del Consell Cívic d'Organitzacions Populars i Indígenes d'Hondures (COPINH), va aconseguir que es retiressin del projecte d'Agua Zarca tant el Banc Mundial com la constructora de preses xinesa Sinohydro.
Aquesta victòria va erigir Cáceres en una figura molt prominent del moviment indígena i mediambientalista, i li va valer el 2015 la concessió del Premi Goldman, un dels més prestigiosos del món pel que fa al reconeixement de les lluites a favor de la conservació del planeta.
En un comunicat, la direcció del Premi Goldman ha anunciat que està treballant amb Global Witness per a "demanar al govern hondureny una investigació completa sobre l'assassinat, la presa immediata de mesures per a garantir la seguretat de la família de Cáceres, i garantir la protecció dels activistes a Hondures".
Segons un informe de Global Witness, Hondures és el país més perillós per als defensors del medi ambient: entre 2010 i 2014 va haver-hi més assassinats per càpita d'activistes ambientalistes que en cap altre país del món.
En aquell report, Global Witness ja es referia al cas de Berta Cáceres, en aquells moments amenaçada i perseguida. "Des de 2013", deia el text, "tres dels seus col·legues han estat assassinats pel fet de resistir-se a la presa d'Agua Zarca". "S'han inventat acusacions penals contra ella", continua el report, "i dos dels seus fills han abandonat Hondures preocupats per la seva seguretat. Els veritables autors d'aquests crims -un nus poderós d'interessos empresarials i estatals- se n'estan lliurant sense càstig".
L'any passat, la relatora especial de l'ONU sobre els pobles indígenes, Victoria Tauli-Corpuz, havia alertat de la "situació crítica" dels pobles autòctons i de la seva indefensió davant d'invasors i criminals.
Els indígenes i afrodescendents formen aproximadament el 8% de la població d'Hondures, segons dades del Minority Rights Group. S'hi inclouen els pobles lenca, pech, tawahka, xicaque, maia, miskito i garífuna.
Entrepobles: "No podem dir que hagi estat una sorpresa"
L'entitat Entrepobles, col·laboradora del COPINH, ha emès una nota en què, en la línia d'Amnistia, afirma que la mort de Cáceres "no podem dir que hagi estat una sorpresa". "Especialment des del cop d'estat de 2009", diu el comunicat, Cáceres "estava en el punt de mira del crim organitzat pels que no tenen cap escrúpol a anteposar els seus beneficis, l'especulació i els seus privilegis als drets dels pobles i a la sostenibilitat de la vida, el crim organitzat des de les clavegueres del poder econòmic i polític".