Notícia
El Brexit, “potencialment desastrós” per a les llengües minoritzades del Regne Unit
Sis grups de drets lingüístics, educatius i culturals defensen la UE com a marc de “protecció per a les llengües” · Els partits de les nacions sense estat, també contra la sortida
Les entitats que s'han posicionat contra el Brexit són capdavanteres en la demanda de drets lingüístics al Regne Unit, i inclouen grups com Cymdeithas (en defensa del gal·lès) la Societat de la Llengua Còrnica, Mudiad Meithrin (moviment educatiu gal·lès), el Centre de la Llengua Scots, Comhairle na Gaelscolaíochta (organisme per la llengua irlandesa d'Irlanda del Nord) i l'Eisteddfod (festival cultural nacional de Gal·les, amb una tradició de nou segles d'història).
També s'hi ha sumat la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística (ELEN), molt activa en la denúncia de les desigualtats i les discriminacions per raó de llengua als estats membres de la Unió Europea.
En un comunicat, les entitats afirmen que el Brexit deixarà aquestes comunitats lingüístiques "a la mercè de governs que no han mostrat ni interès ni desig de protegir i promoure els drets dels seus parlants" i que "al llarg de molta de la nostra història compartida han dut a terme polítiques lingüístiques agressives per a eradicar les nostres llengües". Els grups també recorden que sortir de la UE deixarà els projectes educatius de suport a aquestes llengües sense finançament europeu.
Les associacions argumenten que "formar part d'una Unió Europea heterogènia, amb una comunitat robusta de cultures minoritàries i majoritàries, permet una millor comprensió i protecció per a les nostres llengües pròpies. L'efecte indirecte del Brexit és potencialment desastrós".
Els partits de les nacions sense estat, contra el Brexit
El posicionament d'aquestes entitats coincideix amb el dels partits d'aquestes nacions sense estat, que de manera unànime s'han manifestat en contra que el Regne Unit abandoni la Unió Europea. És el cas del Partit Nacional Escocès (SNP) i del Partit Socialista Escocès (SSP), del Sinn Féin i de l'SDLP (Irlanda del Nord), del Plaid Cymru (Gal·les) i de Mebyon Kernow (Cornualla).