Notícia
Comença la campanya per al referèndum sobre la pertinença del Regne Unit a la Unió Europea
Les enquestes situen el "sí" i el "no" a la UE frec a frec · Els partits sobiranistes d'Escòcia, Gal·les, Irlanda del Nord i Cornualla, en bloc a favor de continuar dins de la Unió
Per què un referèndum?
El primer ministre David Cameron, pressionat tant des de dins del seu Partit Conservador com des de fora -sobretot per l'ascens del Partit per la Independència del Regne Unit, UKIP-, va comprometre's durant la campanya electoral a convocar un referèndum sobre la pertinença del Regne Unit a la UE. El 20 de febrer de 2016, Cameron va anunciar la data del referèndum -serà el 23 de juny- després d'haver arribat a un acord "d'encaix especial" del Regne Unit dins de la UE, segons el qual l'Estat britànic no està compromès a avançar “cap a una unió més estreta” i pot imposar limitacions durant set anys a les prestacions socials que rebin els treballadors no britànics.
La posició dels partits d'àmbit estatal
La posició oficial del Partit Laborista, del Partit Liberaldemòcrata i dels Verds és a favor de mantenir el Regne Unit dins de la UE. Els conservadors, dividits sobre l'assumpte, no han adoptat una posició com a partit. Cameron és favorable al "sí" a la UE i a l'acord que ell mateix va negociar, però diversos ministres del seu govern faran campanya pel "no". L'UKIP, evidentment, també demanarà als ciutadans britànics que votin a favor de sortir de la UE.
La campanya oficial del "sí": Stronger In
El grup Britain Stronger in Europe (Stronger In, en breu) ha estat designat com a campanya oficial del "sí" per part de la Comissió Electoral. Posa l'accent en la prosperitat econòmica i la seguretat de què, segons els seus partidaris, gaudeix el Regne Unit sent membre de la UE. Els seus suports polítics provenen, sobretot, dels partits Laborista, Conservador i Liberaldemòcrata. El seu president és Lord Rose -òrbita conservadora- i el director, Will Straw -laborista. Cameron, gran valedor d'aquesta opció, oficialment no té cap càrrec dins de la campanya. Entre els principals finançadors de la campanya, diu la BBC, hi ha el magnat de supermercats Lord Sainsbury i els bancs d'inversió Goldman Sachs i Citi.
Hi ha altres campanyes alternatives a favor del "sí", com per exemple Another Europe is Possible, que té un accent més social que no pas Stronger In. Els seus suports provenen sobretot de l'esquerra.
La campanya oficial del "no": Vote Leave
A l'altre cantó del tauler hi ha Vote Leave, amb suports sobretot del Partit Conservador i de l'UKIP, tot i que també hi ha algunes figures laboristes que s'hi han sumat. Argumenta que el Regne Unit ha de deixar de sotmetre's a les institucions europees a Brussel·les, que considera "equivocades" i "antidemocràtiques, i que ha de recuperar el control sobre els fluxos migratoris. Un dels líders més destacats que faran campanya per Vote Leave és Boris Johnson, l'alcalde de Londres. La campanya té finançament provinent de diversos milionaris, Com Peter Cruddas -finançador dels conservadors-, John Mills -dels laboristes- i Stuart Wheeler -de l'UKIP. Vote Leave és encapçalat per Matthew Elliott, provinent d'un lobby empresarial euroescèptic (Business for Britain) i la dirigeix Dominic Cummings, exassessor del govern -conservador- britànic.
Com passa amb el "sí", també hi ha campanyes alternatives del "no", com Grassroots Out, Leave.eu o la Coalició Socialista i Sindicalista (TUSC), que considera la UE com una institució contrària als interessos de les classes treballadores.
Escòcia, Gal·les, Irlanda del Nord i Cornualla
Els grans partits sobiranistes d'Escòcia, Gal·les, Irlanda del Nord i Cornualla coincideixen a demanar als ciutadans que votin a favor de mantenir el Regne Unit dins de la UE. És la posició del Partit Nacional Escocès, del Partit Socialista Escocès -en aquest cas, com a "mal menor"-, del Plaid Cymru, del Sinn Féin, del Partit Socialdemòcrata i Laborista i de Mebyon Kernow.
Els arguments són diversos. El Sinn Féin, per exemple, tem que el Brexit divideixi encara més l'illa d'Irlanda, deixant la República dins de la UE i Irlanda del Nord fora. L'SNP destaca les "proteccions socials i laborals" i els beneficis comercials que, segons la seva líder i primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, la UE atorga als ciutadans escocesos. El Plaid Cymru i Mebyon Kernow destaquen que tant Gal·les com Cornualla s'han beneficiat de la pertinença a la UE i que és millor treballar per una UE més democràtica i descentralitzada des de dins.
En cas de Brexit, el Sinn Féin argumenta que llavors s'hauria de celebrar un referèndum a Irlanda del Nord sobre la reunificació de l'illa. També l'SNP ha dit que el Brexit hauria de conduir, automàticament, a un segon referèndum sobre la independència d'Escòcia. Per contra, el líder de la branca escocesa de Vote Leave, el laborista Tom Harris, opina que el Brexit permetria disposar de més recursos per a ampliar l'autonomia d'Escòcia.