Breu

Sturgeon vol celebrar un segon referèndum d’independència a Escòcia abans de mitjan 2021

La primera ministra considera que l’statu quo “està trencat”

Autor/a: Office of the First Minister of Scotland
La primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, ha anunciat la seva intenció de celebrar un segon referèndum d’independència “durant aquesta legislatura”, és a dir abans de maig de 2021. Ho ha dit al Parlament escocès en una compareixença sobre els efectes que, per a Escòcia, tindrà la sortida del Regne Unit de la Unió Europea.

Sturgeon ha admès que caldrà l’autorització del govern britànic i que, de moment, no la té. Però la líder escocesa considera que una negativa continuada de Londres a celebrar el referèndum serà insostenible, atesa la greu crisi constitucional que travessa el país arran del Brexit.

La primera ministra considera que l’statu quo actual “està trencat”, precisament per culpa del Brexit, i que existeix un perill real que el marc autonòmic actual sigui retallat quan el Regne Unit abandoni la UE.

Els líders conservador i laborista a l’oposició escocesa han rebutjat els plans de Sturgeon.

L’anunci de la líder independentista arriba en mig d’una greu crisi política al Regne Unit, que amenaça no tan sols de provocar una sortida desordenada i abrupta de la UE, sinó també de trencar l’actual sistema de partits al país i, qui sap, si de conduir Escòcia a un segon referèndum.

De cara a les eleccions europees que el Regne Unit haurà de celebrar després d’haver demanat la pròrroga per a fer efectiva la seva sortida de la Unió, les enquestes apunten que esdevindrà primera força un nou partit, el Partit del Brexit (Brexit Party), encapçalat per l’exlíder de l’UKIP, Nigel Farage. En aquest context, també ha aparegut un altre partit nou, Change UK, en aquest cas de partidaris de mantenir el Regne Unit dins de la UE.

Aquestes irrupcions, juntament amb el creixement de tres partits proeuropeus (Verds, Liberaldemòcrates i l’SNP de Sturgeon), farien que els dos grans partits britànics (Laborista i Conservador) sumessin menys del 50% dels vots, un canvi espectacular en un país amb un bipartidisme consolidat durant dècades.