Breu
Reclamen al nou govern d’Hondures la protecció de la vida, la cultura i l’autonomia de les comunitats indígenes
El COPINH proposa una mesa internacional per a investigar l’assassinat de Berta Cáceres el 2016
Les demandes formen part de la proposta de vuit punts que el Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (COPINH) ha fet pública aquesta setmana perquè els “pobles històricament ultratjats i invisibilitzats” de la república centreamericana siguin tinguts en compte per part del nou executiu.
Entre el 7% i el 8% de la població hondurenya, segons els diferents censos oficials, pertanyen a algun poble indígena (la majoria, al poble lenca) o garífuna.
Castro va guanyar les eleccions a la presidència d’Hondures el 28 de novembre de 2021 com a candidata de Libre. Va ser el primer cop que el candidat d’un partit socialista guanyava la presidència del país, així com també el primer cop que ho feia una dona. Assumirà el càrrec el 27 de gener.
La proposta del COPINH, entre altres mesures, reclama que l’Estat hondureny reconegui “la possessió històrica ancestral de les terres de les comunitats indígenes”, el respecte al dret de consulta prèvia per a les actuacions que hagin de tenir lloc als seus territoris i “l’eliminació de concessions mineres, hidroelèctriques i d’explotació forestal en tota la regió lenca”.
El document també reclama la creació d’una mesa internacional per a investigar i processar els responsables de l’assassinat de Berta Cáceres, activista del COPINH, el 2016.
Segons dades de Nacions Unides, quatre líders indígenes són assassinats cada mes als països de l’Amèrica Llatina. Un dels casos més recents, a Hondures, ha estat el de l’assassinat del líder lenca Pablo Isabel Hernández, aquest 9 de gener.