Breu

Els autonomistes del Tirol del Sud guanyen però retrocedeixen mentre l’independentisme de dretes dobla resultats

La formació del nou govern serà complicada per al candidat a la reelecció, Arno Kompatscher

Disset eleccions des de 1948, disset victòries. La principal força autonomista del Tirol del Sud, l’SVP, ha tornat a ser el partit més votat a les eleccions del Consell Provincial, tot i que la novetat més destacada de la votació que va tenir lloc aquest 22 d’octubre ha estat el creixement de les forces de la dreta independentista, que comparteixen un discurs contrari a la immigració i que plegades han assolit el 22% dels vots, gairebé el doble que fa cinc anys (13%).

El Partit Popular del Tirol del Sud (SVP) del president sortint Arno Kompatscher es presentava a les eleccions amb un programa continuista, en què propugnava continuar reclamant competències a Roma i, en tot cas, preservar l’autogovern sud-tirolès dels designis centralistes. Els sud-tirolesos li han tornat a fer confiança (34% dels vots i 13 escons de 35 en joc), però l’SVP mostra proves clares del seu debilitament electoral. És el seu pitjor resultat de totes disset eleccions i la tercera vegada que no aconsegueix la majoria absoluta.

La tendència contrària s’observa en el camp independentista de dretes, amb tres partits que, amb diferents matisos, coincideixen a apuntar a Roma com a responsable de molts dels mals del Tirol del Sud i a blasmar els estrangers com a culpables de la inseguretat i altres problemes a les ciutats i pobles del país alpí. Llibertat Sud-Tirolesa (STF), amb el 10,9% dels vots i 4 escons; la llista de Jürgen Wirth Anderlan (JWA, un candidat que va aconseguir notorietat el 2021 amb una cançó antifeminista, racista i homòfoba), amb el 5,9% i 2 escons, i Die Freiheitlichen, amb el 4,9% i 2 escons més, situen el vot obertament secessionista en un dels seus punts històrics més àlgids.

L’SVP haurà de buscar nous socis si vol que Kompatscher continuï al capdavant del Consell Provincial: el partit amb el qual ha governat en la darrera legislatura, la Lliga, s’ha estimbat i conserva un sol escó, insuficient per a formar majoria amb els 13 de l’SVP. El partit autonomista té dues grans opcions: cercar més suports entre la dreta (per exemple els Germans d’Itàlia (FdI) de la primera ministra Meloni i Die Freiheitlichen) o bé fer un gir cap al centre i anar a cercar el suport del segon i tercer partits de la cambra: Team K (liberals) i Grüne-Verdi-Vërc (ecologistes de centreesquerra).