Entrevista

“Els maies hem estat autosuficients durant segles. Per què ens vénen a explicar com hem de viure la vida?”

Lolita Chávez

Activista indígena i líder del Consell de Pobles Quitxés

Lolita Chávez.
Lolita Chávez. Autor/a: José Rodríguez / Imatge cedida per AlterNativa
Guatemala és un dels països amb major proporció de població indígena del món. La discriminació racista sistemàtica present des de fa segles dins la societat guatemalenca, així com la introducció de transnacionals estrangeres en la seva economia, ha posat en perill els pobles maies, autòctons de la regió, que desitgen mantenir els seus costums ancestrals i les seves formes de vida. Una de les seves veus més prominents és la de Lolita Chávez: activista maia, líder del Consell de Pobles Quitxés i representant de la resistència indígena a l’opressió postcolonial. Chávez ha visitat Catalunya aquest novembre, convidada per l’ONG AlterNativa, mercès a la qual cosa ha mantingut trobades amb membres d’entitats del país.

Els pobles indígenes de Guatemala han patit els abusos d’aquestes corporacions transnacionals especialment d’ençà de la fi de 36 anys de guerra civil (1960-1996), a través del que Naomi Klein defineix com la doctrina del xoc: el dogma econòmic que aprofita desastres o crisis per introduir mesures neoliberals, on el poder polític es mescla amb el corporatiu i hi actua en connivència. L’activisme indigenista ecologista, intrínsec dins la cosmologia maia, és severament reprimit tant per l’estat com les transnacionals amb l’ús de la força, la intimidació i la violència. Chávez és una veterana d’un vast moviment activista a Guatemala que mitjançant l’acció comunitària va aconseguir la derogació del decret 19-2014, més conegut com a Llei Monsanto, que pretenia la privatització de les llavors de blat de moro. Havent patit una contínua persecució des de les institucions, avui Chávez es troba a l’exili després d’haver patit enguany un atemptat contra la seva vida a Guatemala. Tanmateix, diu ella, la lluita contra la desigualtat continua en un país on un 70% dels terrenys cultivables (la milpa) és en mans d’un 2% de la població, així doncs la lluita contra la desigualtat segueix, “amb més força que mai, fins que la vida guanyi la tirania de la mort”.

Nationalia: Quina esperança hi ha en la lluita dels drets dels primers pobles? Com es pot vèncer la privatització massiva?

«Les nostres veus no seran callades per molt que ens matin; la veu d’una persona pot ser silenciada, però la d’un poble persisteix al llarg dels segles »

Lolita Chávez: La repressió és constant: utilitzen la por, la mort i la coacció per a fer-nos calla. Hem patit abusos, assassinats, intimidacions... però la lluita continua. Mentre ells continuïn ocupant la terra, talant boscos ancestrals i fent un negoci de tot, la nostra lluita pacífica seguirà i les nostres veus no seran callades per molt que ens matin; la veu d’una persona pot ser silenciada, però la d’un poble persisteix al llarg dels segles. Per això ens aferrem a la nostra identitat maia, per fer una crida a la vida en contra del model macroeconòmic neoliberal de mort que pretén robar allò sagrat a la nostra gent. Hem patit moltíssim però també hem guanyat batalles: l’any 2014, de resultes del Tractat de Lliure Comerç entre els EUA i Centreamèrica de 2005, ens van intentar imposar una llei de privatització del blat de moro crioll perquè la malvada corporació Monsanto pogués pervertir tots els camps amb transgènics, apropiar-se de la nostra terra i omplir-la de monocultius. A través de mobilitzacions pacífiques, manifestacions, assemblees i talls de carretera hem aconseguit fer cohesió amb les comunitats afectades, i finalment fer suficient pressió al govern del criminal Otto Pérez Molina perquè derogués la llei. Amb aquesta acció col·lectiva vam tirar endavant el Consell de Pobles Quitxés en Defensa de la Vida, la Mare Naturalesa, la Terra i el Territori.

N: El nom deixa clara la vostra posició.

L. C.: Ells van intentar privatitzar la milpa per fins mercantils, deixar el nostre poble sense boscos i contaminar la terra amb els seus transgènics monstruosos. L’estat ha obert les portes de bat a bat a les transnacionals, i aquestes estableixen una relació comercial que només perjudica els pobles indígenes i assolen la biodiversitat. Per això ens declarem a favor de la vida, perquè el que ells representen significa la fi del nostre poble, són predicadors d’aquest capitalisme nefast que ho veu tot com un objecte de profit. No només amb el blat de moro: també van intentar patentar els teixits de la nostra gent. No tenen respecte per res i només volen guanyar i acumular tant com puguin. No entenen ni entendran mai els nostres valors, mentre l’estat que ens hauria de representar es ven per una miserable porció dels negocis d’aquestes corporacions. De la megaindústria minera, que utilitza tècniques d’extracció extremadament agressives, només un 1% dels guanys són impostos per l’estat. Estem soles, així que ens unim totes en nom de la vida i els fem front amb allò que sabem fer millor: l’organització, la mobilització i l’acció conjunta camperola.

N: També hi ha una forta pressió per generar patents sobre les plantes medicinals. A part de la cohesió camperola, també lluiteu des de la perspectiva ancestral del poble maia?

L. C.: Ens van intentar esborrar de la història, com si mai no haguéssim existit: van cremar els nostres llibres i van fer un genocidi contra la nostra gent. Des de fa segles el nostre poble ha patit una tirania de les forces colonialistes. Per tant, molts creuen que el poble maia ha desaparegut en la història però no és així: continuem aferrant-nos als valors de la solidaritat entre pobles i l’harmonia amb la natura, estem fent una crida a la vida. Se’ns ha intentat imposar un sistema neoliberal, patriarcal, racista i capitalista en un espai d’un poble que té el seu propi model de vida i la seva pròpia cosmovisió. Sempre hem vist el desenvolupament capitalista com un desenvolupament fals, materialista i cobdiciós. No només volien patentar plantes medicinals per mercantilitzar-les: també volien criminalitzar les àvies sanadores que han guarit la nostra gent des de sempre. Fa anys van intentar patentar també la planta de l’ayahuasca, un te que hem usat durant segles. Ja ningú no fa cas a aquestes àvies amb els cors carregats de saviesa ancestral. El govern prioritza el consell de peons polítics i lobbies d’aquestes transnacionals, i ignora les demandes dels tribunals maies. Basant-nos en una norma que s’havia aplicat a Bolívia, vam proposar una Llei de consulta perquè el nostre poble tingués una veu legal. Ens la van derogar.

El que nosaltres demanem és una reconciliació amb aquesta ancestralitat. Els pobles nadius som els únics que apel·lem a la qüestió primordial de l’espècie humana: que tots som un i venim del mateix. Venim de les estrelles, diu la ciència, i els maies ja ho teníem present des de sempre. Avui dia les persones miren avall cap als seus telèfons en lloc de mirar cap al cel com van fer els seus ancestres, primitius a ulls de l’home blanc. Prioritzen els diners per sobre la natura i la terra, i per això els pobles indígenes d’arreu del món estem en perill greu: l’home blanc no té cap mena de respecte per la forma de vida ancestral de la nostra gent, ni per les seves creences o tradicions. Si no ens agafem fort a la nostra cosmovisió i a la nostra identitat com a poble maia, oblidarem qui som, i això és precisament el que volen: que ens dividim en castes i races i que ens enfrontem els uns als altres.

N: Creu que la imposició del dogma neoliberal és una continuació del colonialisme?

«Avui dia són transnacionals espanyoles i canadenques les que perjudiquen més la nostra forma de vida »

L. C.: Avui dia són transnacionals espanyoles i canadenques les que perjudiquen més la nostra forma de vida, les que estan darrere d’aquest imperialisme corporatiu. Moltíssims latifundistes s’han venut al projecte Renace i Renace II, dues plantes hidroelèctriques massives de la companyia ACS de Florentino Pérez. Juntament amb el conglomerat centreamericà Corporación Multi-Inversiones (CMI) s’han apropiat de la terra per construir-hi aquestes plantes, i asseguren que té un mínim impacte mediambiental. Encara que sigui així, la nostra gent no pot fer ús de l’aigua del riu, perquè és privatitzada. A sobre, l’energia que dóna la planta és a preu d’or per als guatemalencs: parents nostres que han emigrat ens diuen que la llum és més cara a Guatemala que als Estats Units. Fa uns anys el Banc Mundial va fer una aparició fantasmagòrica amb una inversió milionària per l’acció contra el canvi climàtic, teòricament per protegir el medi ambient. Encara hem de veure aquesta famosa acció. Hem après que de les institucions occidentals no se’n pot refiar ningú. A sobre, amb la fiscalia corrupta i comprada, l’únic que podem esperar de l’estat és debilitat i complaença amb la maquinària neoliberal: estan de part de les transnacionals i no tenen cap problema amb demostrar-ho amb la seva fastigosa guerra contra els pobles indígenes. L’estat ha establert una criminalització sistemàtica de la protesta social, amb una fiscalia que saboteja els esforços de tothom que gosa fer front a les transnacionals des de la justícia i la legalitat constitucional.

N: De quina forma?

L. C.: Ens posen impediments legals interminables. Quan els latifundistes es negaven a vendre les seves terres, la fiscalia els acusava d’incitació a la violència o qualsevol altra pendejada. Utilitzen qualsevol premissa per detenir activistes polítics i prohibir manifestacions. Tampoc no tenen cap impediment a assassinar a sang freda: el dia 1 de maig de 2012, dos guàrdies de seguretat de l’empresa espanyola Hidralia Energía van matar el líder del departament de Huehuetenango, Francisco Miguel, perquè s’oposava a la construcció d’una central d’Hidralia Energía a Santa Cruz de Barillas. Llavors les comunitats ens vam unir, totes en grup vam sortir al carrer per exigir justícia per aquest acte pervers, vam anar a l’hotel on eren els guàrdies d’Hidralia i no hi eren, per tant vam anar al camp militar, on crèiem que eren amagats, i vam entrar al crit de “justícia”. El dia 2 de maig el president Otto Pérez Molina, un genocida que ara és a la presó, va declarar l’estat de setge, va treure els tancs al carrer i va fer detenir de manera arbitrària a molta gent i van obtenir els noms d’un centenar d’activistes, jo entre elles. Va ser el cop més dur i sàdic cap a la protesta social, i ens van culpar de tot a nosaltres. Ens volen fer veure com a criminals, i molts guatemalencs, especialment aquells que treballen en aquestes corporacions, s’empassen la pendejada que això és el desenvolupament que Guatemala necessita, quan l’únic que porta és desigualtat, acumulació de la riquesa en una minoria estrangera, profanació de la terra i aniquilació de la biodiversitat. Tenen una concepció del desenvolupament molt manipulada. Els europeus que sempre es vanaglorien dels drets humans i el respecte entre pobles són els que han portat la desgràcia i l’explotació als pobles indígenes de la terra, i el pitjor és que ens venen aquesta colonització en xifres, diuen que ens ajuda, que és el desenvolupament i el progrés, i la gent s’ho empassa. Mira: jo no sóc una dona de xifres, només veig el que està passant directament a la meva terra i a la meva gent en lloc de rebre informació adulterada dels televisors.

N: Esmenta el paper de la televisió. Considera que hi ha una relació dels mitjans de comunicació amb aquesta acceptació del dogma neoliberal?

L. C: Sens dubte. La màquina de propaganda de l’estat s’encarrega prou bé de la criminalització sistemàtica de la protesta social. Diuen que som conflictius però l’únic que volem és viure en pau. I ells no ens deixaran viure en pau fins que no ens ho hagin pres tot. La natura és el més essencial per la nostra forma de vida i nosaltres ens encarreguem de defensar-la, perquè la Mare Terra tota sola no pot fer res contra els seus explotadors.

Una idea tan simple com aquesta, la tergiversen i ens posen a nosaltres com a culpables i les transnacionals com a víctimes. A mi em dol molt que compatriotes meus ens titllin de criminals i ens ataquin de manera tan gratuïta. Molts homes es posicionen amb aquestes transnacionals perquè se centren en allò que genera guanys i diners, en les quantitats i el materialisme. I faran tot el possible per presentar la nostra forma de vida com un impediment al desenvolupament. El que nosaltres diem és que aquest desenvolupament és tòxic i desigual, inacceptable sense cap condició, i per això ens persegueixen i ens maten.

N: I per això van atemptar contra la seva vida?

«Em volen matar per la meva oposició a la tala de boscos, però sobretot perquè vaig fer una declaració sobre un assumpte que tothom sap: que dins dels camions que transporten fusta també hi van armes i drogues »

L. C.: Vaig haver d’anar-me’n del país a cuita-corrents perquè uns sicaris dels llenyataires em van disparar pel carrer. Vaig agafar el meu fill i vam marxar en el primer avió. Em volen matar per la meva oposició a la tala dels boscos ancestrals, però sobretot perquè vaig fer una declaració pública sobre un assumpte que tothom sap: que dins dels camions que transporten fusta també hi van armes i drogues. Però l’estat se’n fa el sord. Així funciona: l’estat tolera les activitats de l’hampa sempre que no surtin a la llum ni cridin gaire l’atenció. Nosaltres ens convertim en un problema pels dos quan exposem el que fan, i per això consenten aquests assassinats. No els preocupa en absolut que ens matin indiscriminadament, més aviat els beneficia. El que els preocupa és la nostra tossuderia com a poble indignat per les injúries que estan cometent a la terra. Ens veuen com un obstacle per al progrés, que per ells és l’augment de la presència de transnacionals. Vosaltres els occidentals sempre parleu de xifres, d’acords pressupostaris, de dèficits i de PIB, i això no és més que la tirania de l’aliança de les corporacions, les elits oligàrquiques i els governs.

N: L’autor Peter Lamborn Wilson parla de diversos mètodes d’escissió d’aquest imperi del capital, sobretot des del punt de vista dels pobles indígenes, en què les comunitats creen el que ell anomena una “zona temporalment autònoma”. És factible, ja que la legalitat us ha fallat, de reaccionar de manera independent de les estructures del sistema? Com es pot assegurar la supervivència no només del poble maia, sinó dels pobles indígenes en general, la seva cultura, cosmologia i tradicions?

L. C.: És factible en el sentit que existeix una codependència entre les comunitats indígenes que totes tenim molt present a l’hora de fer assemblees i organitzar mobilitzacions. Sempre hem intentat actuar des d’un marc constitucional, amb la Llei de consulta o la Llei de formació de recursos, que limitava el marc d’acció d’aquestes multinacionals, però ambdues van ser derogades per la forta pressió dels lobbies americans i europeus. No es prenen seriosament el fet que no es pot tocar un procés ancestral de connexió del nostre poble amb la terra. Els maies i els indígenes hem estat autosuficients durant segles. Per què ens vénen a explicar com hem de viure la vida?

Els indígenes continuem i continuarem sent l’única veu que s’oposa a la concepció que l’home blanc té de la natura: una cosa material i utilitària. Les quatre mesures principals que reivindiquem són els pactes a la no-indiferència, la vinculació de les societats, la germandat entre comunitats i el boicot a la casta patriarcal racista de l’estat i les transnacionals. Això vol dir que, si ens mantenim unides, no aconseguiran pas de silenciar-nos ni eliminar-nos fàcilment; si ens autoorganitzem, les nostres veus tindran més força. Per això celebrem consultes assembleàries, posem en comú les nostres idees i ens adonem com a col·lectiu que volem recuperar un camí ancestral d’harmonia amb la Mare Terra, un camí molt més llarg per la nostra espècie que el camí curt de cobdícia i guanys immediats que suposa el neoliberalisme. El nostre camí és la solidaritat entre pobles, regenerar una xarxa de vida que el capitalisme vol destruir, i sobretot transcendir fronteres entre els pobles, perquè les fronteres només divideixen i generen tensions entre nosaltres.

N: Com és la situació sociopolítica de les dones indígenes a Guatemala?

L. C.: Les dones sofrim una opressió patriarcal constant, exclusió de l’educació, racisme, diuen que els territoris no són nostres... La gent jutja a una per com vesteix, les robes indígenes són mal vistes per certs elements de la societat... Les dones blanques sempre es donen un aire de superioritat moral envers la nostra gent, i això és molt trist, perquè no s’adonen que també són víctimes d’aquest dogma patriarcal.

N: Quin creu que és l’origen d’aquestes tensions?

«Els occidentals viviu i moriu pels diners, i a sobre us creieu que això és el futur»

L. C.: La concepció de la persona a Occident. Aquest desconeixement de “l’altre” que deriva sempre a la mentalitat de superioritat patriarcal colonitzadora. Que la gent només neix per treballar, consumir i morir, i que la resta no importa. Viviu i moriu pels diners, i a sobre us creieu que això és el futur, que és per on ha d’anar la nostra espècie. Em vaig indignar molt quan un eurodiputat amb corbata em va dir: “No es pot dir ‘no’ al desenvolupament”. Com si desenvolupar-se volgués dir fer de tot un negoci, tractar a la terra com una joguina i no preocupar-se per les generacions futures.

N: Els diners són un déu?

L. C.: Per mi evidentment que no. Però per als occidentals, els diners han transcendit la idea de Déu, perquè almenys Déu tenia un component sagrat. Els diners són el que treuen el pitjor de nosaltres: la cobdícia, la violència i la mentida. És bo que hi hagi gent aquí que s’adoni que hi ha alguna cosa més enllà de les estadístiques, de l’economia, les xifres, internet... Que s’adoni que existeix dins nostre una energia que transcendeix tot això i que a poc a poc hem anat perdent, que tots som un i venim del mateix. Els diners en moltíssims llocs no són el centre de desenvolupament. No es poden concebre les persones només amb la perspectiva occidental del capitalisme, perquè si no, tots serem pobles perduts.

N: Pobles perduts?

L. C.: Pobles que han deixat d’existir arran dels imperis colonialistes.