Fitxa de país

Palestina
Filastin

Dades generals
Població
4.884.336, de les quals 2.972.069 a Cisjordània i 1.912.267 a la Franja de Gaza (2016, Oficina Central Palestina d'Estadística. No inclou població colona israeliana, que puja a 587.100 persones segons el CIA World Factbook 2014)
Superfície
6.220 km2 (Cisjordània i Franja de Gaza) // 26.990 km2 (Palestina històrica)
Institucions
Autoritat Palestina
Ciutats importants
Jerusalem, Ramallah, Hebron, Tulkarem, Jenin, Qalqilya
Administració estatal
Israel
Llengües territorials
àrab
Llengües oficials
àrab (Autoritat Palestina), hebreu i àrab (Estat d'Israel)
Cultura religiosa
islam sunnita (majoritària), cristianisme
Festa nacional
15 de novembre (Dia de la Independència)

Sobre el territori palestí

El territori històric del poble palestí comprèn la totalitat de l’antic mandat britànic de Palestina: és a dir, el conjunt dels territoris actuals de Cisjordània, Franja de Gaza i Israel (exceptuant els Alts del Golan, que són territoris sirians sota ocupació israeliana). Aquest territori s’estén per 26.990 km2 entre la mar Mediterrània, el Líban, el riu Jordà i la península del Sinaí. La major part de les organitzacions palestines reivindiquen aquesta extensió com a territori nacional palestí legítim. La seva totalitat està sota control d’Israel.

Diverses resolucions de Nacions Unides circumscriuen la il·legalitat de l’ocupació israeliana a Cisjordània i la Franja de Gaza (242 de 1967 del Consell de Seguretat) i reconeixen aquestes dues zones —incloent-hi Jerusalem Oriental— com a territori constituent de l’Estat de Palestina, proclamat el 1988 per l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (resolució 43/177 de 1988 i 58/292 de 2004 de l’Assemblea General). Aquest territori té una extensió de 6.220 km2.

Malgrat la proclamació de iure de l’Estat de Palestina el 1988, tot el territori continua de facto controlat, ocupat i, parcialment, colonitzat per Israel, que a més es va annexionar unilateralment Jerusalem Oriental i diverses viles cisjordanes adjacents el 1980.

L'autogovern palestí

Fruit dels Acords d'Oslo entre Israel i l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP), el 1994 es va crear l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), una institució provisional d'autogovern de tipus autonòmic sota jurisdicció israeliana. L'estatus final dels territoris palestins ocupats s'havia de determinar en futures negociacions.

Els equips negociadors israelians i palestins van afirmar haver estat “més a prop que mai” d’un acord final a la Cimera de Taba, el 2001. Israel no hi va acceptar la plena sobirania de Palestina en matèria de defensa, va reclamar mantenir diversos drets de control sobre l’espai aeri i d’intervenció militar terrestre. També va reclamar l’annexió de diversos assentaments a Cisjordània. L’ANP va rebutjar aquestes reclamacions.

L'ANP administra part de Cisjordània (les anomenades Àrees A i B, al voltant del 40% del territori; el 60% restant està administrat directament per Israel), on el partit nacionalista laic Fatah té majoria. Hi exerceix algunes competències executives, legislatives i judicials, però no disposa de sobirania.

Des de 2007, la Franja de Gaza està controlada per un govern palestí separat, dominat pel partit islamista Hamàs. La divisió és producte de la guerra civil palestina entre Fatah i Hamàs d’aquell any.

(Darrera actualització: juliol de 2020.)