Fitxa de país

Palestina
Filastin

Dades generals
Població
4.884.336, de les quals 2.972.069 a Cisjordània i 1.912.267 a la Franja de Gaza (2016, Oficina Central Palestina d'Estadística. No inclou població colona israeliana, que puja a 587.100 persones segons el CIA World Factbook 2014)
Superfície
6.220 km2 (Cisjordània i Franja de Gaza) // 26.990 km2 (Palestina històrica)
Institucions
Autoritat Nacional Palestina, Organització per a l'Allliberament de Palestina
Ciutats importants
Jerusalem, Ramallah, Hebron, Tulkarem, Jenin, Qalqilya
Administració estatal
Israel
Llengües territorials
àrab, domari
Llengües oficials
àrab (Autoritat Nacional Palestina), hebreu (Estat d'Israel)
Cultura religiosa
islam sunnita (majoritària), cristianisme
Festa nacional
15 de novembre (Dia de la Independència)

Introducció

Palestina és un país del Pròxim Orient, ubicat entre la mar Mediterrània, el riu Jordà i la península del Sinaí, d’on és originari i propi el poble palestí.

Els límits moderns del territori van ser definits per primer cop el 1920, quan es va establir el Mandat de Palestina, de 26.990 km2, sota control del Regne Unit. A la fi de la guerra de 1947-1949, el territori va quedar dividit en tres parts: l’Estat d’Israel (de majoria jueva, independent), Cisjordània (de majoria palestina, sota control de Jordània) i la Franja de Gaza (de majoria palestina, sota control d’Egipte). Des de 1967, totes tres parts estan controlades per Israel.

Diverses resolucions de Nacions Unides circumscriuen la il·legalitat de l’ocupació israeliana a Cisjordània i la Franja de Gaza (242 de 1967 del Consell de Seguretat) i reconeixen aquestes dues zones —incloent-hi Jerusalem Oriental— com a territori constituent de l’Estat de Palestina, proclamat el 1988 per l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (resolució 43/177 de 1988 i 58/292 de 2004 de l’Assemblea General). Aquest territori té una extensió de 6.220 km2.

Des de la guerra de 1947-1949, diverses organitzacions politicomilitars palestines han mantingut un conflicte armat contra l’Estat d’Israel. Entre les dècades de 1960 i 1980, la principal d’aquestes va ser l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP). A partir de la Primera Intifada (1987), altres organitzacions van anar prenent un lloc més destacat en la lluita armada, entre els quals Hamàs i Gihad Islàmica.

L’OAP, a l’exili, va proclamar oficialment l’Estat de Palestina el 1988. Israel no va reconèixer la declaració i, fins avui, tot el territori continua de facto controlat, ocupat i, parcialment, colonitzat per Israel, que a més es va annexionar unilateralment Jerusalem Oriental i diverses viles cisjordanes adjacents el 1980.

Tanmateix, l’OAP va iniciar converses de pau amb Israel que van conduir al reconeixement mutu i a la signatura dels Acords d’Oslo el 1993, pels quals s’instituïa una autonomia palestina sota control israelià (governada per l’Autoritat Nacional Palestina). Aquesta signatura no va aturar el conflicte armat ni tampoc va fer que Israel aturés la seva política d’ocupació i colonització de Cisjordània. Sí, però, que Israel va retirar-se de la Franja de Gaza el 2005 i hi va desmantellar les colònies, tot mantenint-hi el control militar i bloquejant-hi la població palestina.

Les negociacions entre Israel i l’Autoritat Nacional Palestina van prosseguir després d’Oslo. Els equips negociadors israelians i palestins van afirmar haver estat “més a prop que mai” d’un acord final a la Cimera de Taba, el 2001. Israel no hi va acceptar la plena sobirania de Palestina en matèria de defensa, va reclamar mantenir diversos drets de control sobre l’espai aeri i d’intervenció militar terrestre. També va reclamar l’annexió de diversos assentaments a Cisjordània. L’ANP va rebutjar aquestes reclamacions.

Identitat i demografia

El poble palestí és el descendent de les poblacions de llengua àrab que han habitat durant els darrers segles a la Palestina històrica. La identitat palestina ha estat —i ho continua estant— vinculada estretament a la identitat àrab més general, i ha tingut un procés de conformació de diverses dècades de durada, pel cap baix, que es va accelerar a partir de la guerra de 1947-1949 i de la creació de les organitzacions nacionalistes palestines contemporànies a partir de la dècada de 1950

El poble palestí, format per entre 12 i 13 milions de persones, es troba actualment repartit entre diversos territoris, sobretot de resultes del conflicte: 5 milions als territoris ocupats de Cisjordània i Gaza i 2 milions a Israel; com a refugiats, 2 milions a Jordània, 0,5 milions a Síria i 0,5 milions al Líban, i a la diàspora —sobretot a països d’Europa, Amèrica i Pròxim Orient—, entre 2 i 3 milions més.

Llengua

La major part dels palestins, i la pràctica totalitat dels que viuen a Cisjordània, la Franja de Gaza i els països de l’entorn, parlen l’àrab, en la seva varietat dialectal llevantina, que també parlen els jordans, els sirians i els libanesos.

L’àrab, en la seva forma estàndard moderna, és la llengua oficial de l’Autoritat Nacional Palestina i va ser una de les dues llengües oficials de l’Estat d’Israel —al costat de l’hebreu— fins al 2018, quan el seu estatus va ser rebaixat al de “llengua amb estatus especial”.

Als assentaments israelians de Cisjordània, l’hebreu és la llengua d’ús majoritari.

Alguns doms, per la seva banda, mantenen l’ús de la llengua domari a Jerusalem i Gaza.

Política i institucions

Fruit dels Acords d'Oslo entre Israel i l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP), el 1994 es va crear l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), una institució provisional d'autogovern de tipus autonòmic sota jurisdicció israeliana. L’ANP té competències legislatives, executives i judicials, però no disposa de sobirania. El Consell Legislatiu Palestí és la branca legislativa de l’ANP i és elegit per sufragi universal; el President i el Govern en són la branca executiva; els tribunals palestins estan governats per l’Alt Consell Judicial. No s’han celebrat eleccions al Consell Legislatiu des de 2006 (vegeu més endavant).

L’ANP administra al voltant del 40% del territori de Cisjordània (les anomenades Àrees A i B, que inclouen les principals ciutats palestines), mentre que el 60% restant està administrat directament per les autoritats israelianes, on es concentren les colònies i les carreteres principals.

Les dues forces principals del Consell Legislatiu Palestí fins al 2007 eren Hamàs (islamista) i Fatah (laic, partit principal de l’OAP). Diversos desacords entre els dos partits després de les eleccions de 2006 (guanyades per Hamàs per majoria absoluta) van precipitar una guerra civil entre ells que va resultar en la divisió de l’ANP i del territori palestí:

Les Àrees A i B de Cisjordània van quedar sota el control de l’ANP reconeguda internacionalment, controlada per Fatah/OAP.

La Franja de Gaza va quedar sota el control d’un govern palestí separat (escindit de l’ANP de Cisjordània) ens mans de Hamàs.

Ha tingut lloc un seguit de negociacions entre les dues administracions però a 2023, els dos governs continuen separats.

En paral·lel a les institucions de l’ANP, l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP) ha continuat mantenint les seves pròpies, les quals, a diferència de les de l’ANP, cerquen de ser representatives del conjunt del poble palestí, i no només d’aquella part que viu als territoris ocupats. Les institucions de l’OAP inclouen el Consell Nacional Palestí (branca legislativa de l’OAP) i el Comitè Executiu (branca executiva), que actua com a govern de l’Estat de Palestina declarat el 1988. Aquestes institucions, a diferència de les de l’ANP fins al 2006, no són elegides per sufragi universal.

(Un panorama molt aprofundit sobre les institucions i partits palestins es pot trobar en aquest enllaç.)

(Darrera actualització: agost de 2023.)