Després de quatre anys de deliberacions, el Tribunal Constitucional espanyol ha fet pública la seva sentència sobre la constitucionalitat de l'Estatut de Catalunya, aprovat pel Parlament el 30 de setembre del 2005, pel Congrés dels Diputats el març del 2006, i referendat per la ciutadania catalana el juny d'aquell any.

El Tribunal s'ha pronunciat sobre el recurs d'inconstitucionalitat contra la Carta presentat pel Partit Popular, i ha dictaminat que un total de catorze articles siguin anul·lats per no ajustar-se a la Constitució, mentre que 27 articles més s'han condicionat amb una interpretació feta pels magistrats.

Entre les matèries més afectades per la retallada hi ha justícia, llengua, immigració, tributs locals, vegueries i llei de consultes. Per començar, la sentència incideix en què el preàmbul de l'Estatut, on hi apareix el terme "nació" en referència a Catalunya, "no té cap validesa jurídica", i hi ha inclòs a més la "indissoluble unitat de la nació espanyola" -la sentència menciona aquesta expressió fins a vuit vegades-.

Dins l'articulat, la llengua catalana rep una retallada important, ja que n'elimina "l'ús preferent" en els àmbits d'Administració i mitjans de comunicació públics. Hi ha molts d'altres articles de l'apartat lingüístic que queden subjectes a la interpretació que faci el Tribunal, com per exemple el que estableix que els ciutadans "tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d'àmbit estatal", i també el que diu que "totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d'usuàries o consumidores de béns, productes i serveis".

El Constitucional també ha rebaixat especialment el capítol del poder judicial català, limitant molt, fins al punt de posar-lo en qüestió, el Consell de Justícia de Catalunya.

Pel que fa a les reinterpretacions, se'n veuen especialment afectats els articles referents a les competències exclusives de la Generalitat de Catalunya, així com també l'article que regula les consultes populars.

Reaccions a la classe política catalana

Tot just una hora després de fer-se pública la sentència del Tribunal Constitucional, el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, va comparèixer davant dels mitjans per exigir el desplegament sencer de l'Estatut i manifestar la seva "decepció i indignació". També va convidar els catalans a manifestar-se "massivament" per defensar l'Estatut.

A grans línies, la majoria de formacions polítiques catalanes han estat crítiques amb el resultat de la sentència. El líder de Convergència i Unió, Artur Mas, ha dit que la sentència "toca òrgans vitals de l'Estatut" i ha coincidit amb Montilla a demanar una mobilització ciutadana en defensa del text.

Joan Puigcercós, d'Esquerra Republicana, ha anunciat que el seu partit "no acata" la sentència i ha explicat que proposarà un referèndum d'autodeterminació per a l'any 2011, perquè "ens diuen que no hi cabem".

Iniciativa per Catalunya-Verds també vol una mobilització, i el seu dirigent Joan Herrera ha proposat la celebració d'un referèndum sobre l'Estatut sentenciat.

Finalment, el Partit Popular de Catalunya ha estat l'únic a mostrar-se satisfet per la sentència, i la presidenta de la formació, Alicia Sánchez Camacho, ha donat per acabat el debat estatutari.

Manifestació unitària el 10J

Avui mateix Òmnium Cultural ha presentat en públic la convocatòria d'una manifestació per al 10 de juliol vinent, sota l'eslògan 'Nosaltres decidim. Som una nació', que ja ha comptat amb el suport de CiU, PSC, ERC i IC-V, els sindicats UGT i CCOO, i l'Institut d'Estudis Catalans, entre d'altres organitzacions. Muriel Casals, d'Òmnium, ha explicat que l'objectiu de la manifestació, prevista pel 10 de juliol a Barcelona, "no és pas de defensar tant aquest estatut, com la voluntat del poble de Catalunya".

Més informació:

• Detall de les retallades a Vilaweb, Vanguardia, 3/24 i Avui.