Notícia
Nou anys després de la independència, Montenegro rep la invitació per a entrar a l'OTAN
El govern del país balcànic, favorable a l'ingrés, malgrat les protestes de l'oposició, que reclama un referèndum · Rússia considera que l'ampliació de l'Aliança Atlàntica encara empitjorarà més les relacions mútues
L'entrada de Montenegro a l'OTAN -si els 28 membres actuals l'aproven definitivament l'any vinent a la cimera de Varsòvia- tindrà lloc una dècada després que l'exrepública iugoslava aconseguís la independència, el 2006, i 17 anys després que el país fos bombardejat, precisament, per l'aviació de l'Aliança Atlàntica. Va ser durant la guerra entre l'OTAN i Iugoslàvia de 1999. Vuit civils montenegrins van morir pels atacs de l'aviació aliada.
Montenegro serà el 13è país excomunista que entrarà a l'OTAN. L'expansió oriental de l'Aliança va començar el 1999 amb l'entrada de Polònia, la República Txeca i Hongria, i fins ara s'havia aturat el 2009, amb l'accés d'Albània i Croàcia.
"Complicarà més les relacions entre Rússia i l'OTAN"
Aquesta constant ampliació de l'OTAN cap a l'est europeu no agrada a Rússia, que les percep com un intent de l'Aliança per a reduir dràsticament l'àrea d'influència russa en aquella regió i per a aproximar-se paulatinament a les fronteres russes. De fet, abans de l'ampliació hi havia un sol membre de l'OTAN que fes frontera amb Rússia (Noruega). Després de l'ampliació, n'hi ha quatre més (Estònia, Letònia, Lituània i Polònia, aquests dos darrers limítrofs amb l'enclavament de Kaliningrad).
L'accés de Montenegro a l'OTAN "serà un altre cop seriós" d'aquesta organització "contra el sistema actual de seguretat euroatlàntica" i "encara complicarà més les ja complicades relacions entre Rússia i l'OTAN", deia la setmana passada la portaveu del ministeri d'Afers Exteriors rus, Maria Zakhàrova. I afegia que l'entrada de Montenegro a l'Aliança Atlàntic era "artificial" alhora que recordava els "vincles d'amistat i espirituals" entre Rússia "i el poble montenegrí".
A Montenegro mateix hi ha hagut protestes des del mes de setembre contra el president Milo Djukanovic. Un dels motius per a les manifestacions -no l'únic- ha estat, precisament, l'aposta de Djukanovic per l'entrada a l'OTAN. El Front Democràtic -principal coalició de l'oposició al govern i una de les instigadores de les protestes- manté una posició crítica amb l'aposta atlantista de Djukanovic i li reclama de convocar un referèndum sobre la qüestió.
El resultat del referèndum, si cal fer cas dels sondejos publicats fins ara, podria ser ajustat. El més recent, d'aquest mateix novembre, mostra un empat tècnic entre partidaris (50,2%) i detractors (49,8%) de l'entrada a l'OTAN. Hi ha diferències notables entre els diversos grups nacionals de Montenegro. Els albanesos i els bosníacs són molt favorables a l'accés, els serbis hi són majoritàriament contraris, i els montenegrins estan força dividits sobre aquest tema. Aquestes enquestes són elaborades per l'institut CEDEM, que rep suport de diversos estats occidentals, entre els quals els EUA.