Notícia
Les eleccions de Taiwan i la cantant Chou Tzu-yu com a símbol de les relacions amb la Xina
A l'elecció presidencial, Tsai va rebre el 56% dels vots, molt per sobre del seu gran rival, el candidat del Kuomintang -partit favorable a reunificar Taiwan i la Xina-, que es va quedar al 31% dels vots. Pel que fa al Yuan, el PDP va sumar 68 dels 113 escons, suficients per a garantir-se la majoria absoluta. El Kuomintang s'ha quedat amb 35, gairebé la meitat dels que tenia fins ara. Una altra força independentista menor, el Partit del Poder Nou, ha aconseguit 5 escons.
Durant la campanya electoral, Tsai va deixar clar que volia mantenir l'statu quo entre Taiwan i la Xina. És a dir: l'existència de dos estats independents de facto però que mantenen la ficció que són, tots dos, el govern legítim de tota la Xina, Taiwan inclosa.
Els analistes afirmen que els votants taiwanesos han donat l'esquena al Kuomintang perquè temien que les polítiques dutes a terme per aquest partit -al govern des de 2008- d'aproximació a la Xina desemboquessin a mig i llarg termini en la dissolució de Taiwan dins del gegant asiàtic. I amb ell, el règim de llibertats i de democràcia que mantenen els taiwanesos, per comparació amb els xinesos.
Un esdeveniment que va tenir lloc el dia abans de les eleccions exemplifica aquestes pors. La cantant taiwanesa Chou Tzu-yu, de 16 anys, va aparèixer en un vídeo divendres disculpant-se per haver enarborat una bandera taiwanesa. La qüestió va arribar fins a les més altes instàncies: la presidenta electa Tsai va afirmar que "sostenir una bandera de Taiwan és una expressió legítima d'identitat nacional".
El camp independentista opina que Chou va ser obligada per la companyia sud-coreana que dóna suport al seu grup musical a enregistrar el vídeo de penediment. Pels independentistes, és clar que l'empresa no vol problemes amb Pequín i tem que accions destinades a mostrar l'orgull de ser taiwanès puguin desembocar en la prohibició d'actuar a la Xina -i així, perdre el mercat més gran del món.
La identificació amb Taiwan, a l'alça
El darrer període de govern del Kuomintang (2008-2016) ha coincidit amb una pujada sense precedents del nombre d'illencs que s'identifiquen exclusivament com a taiwanesos. D'acord amb les enquestes anuals -es fan des de 1992- de la Universitat Nacional Chengchi de Taipei, el 60% dels entrevistats van dir que se sentien únicament taiwanesos, mentre que el 33% es consideraven tan taiwanesos com xinesos. Els que només es definien com a xinesos no arribaven al 5%.
Les dades contrasten amb les de 2007, quan les dues primeres opcions estaven frec a frec amb un suport proper al 45% cadascuna. I encara més amb les xifres de 1992. Llavors, els qui s'autoafirmaven com a xinesos i taiwanesos alhora eren el grup més nombrós, amb prop del 50% de les respostes. Els únicament xinesos eren segons, amb el 25%, i els únicament taiwanesos eren tercers, per sota del 20%.
Però aquestes xifres no es tradueixen necessàriament en un suport tan massiu a la independència. Una enquesta de 2015 publicada pel diari taiwanès United Daily News apuntava a un 55% de suport per al manteniment del statu quo a llarg termini, mentre que el 28% es posicionava a favor de la independència. La reunificació era l'opció preferida del 13%.
Aquestes dades indiquen que, a curt termini, els taiwanesos s'estimen més cimentar la seva estatalitat de facto i consolidar la seva identitat diferenciada de la xinesa alhora que eviten una possibles escalada de tensions amb la Xina -amb amenaces militars i econòmiques incloses- si fessin passes concretes per a declarar formalment la independència de Taiwan. És la posició, també, de la nova presidenta.