Notícia
15 victòries dels drets indígenes de les quals no has sentit a parlar el 2015
A aquestes alçades, històries com aquestes són increïblement rares. I fins i tot són més difícils de trobar enmig de l'allau constant d'informacions poc interessants. Això les fa encara més valuoses.
Les victòries dels drets indígenes ens donen motius per a celebrar, reflexionar i rejovenir les nostres pròpies cerques de justícia.
Que puguem trobar 10.000 victòries més com aquestes el 2016!
1. Justícia per als ogonis
En una decisió històrica el mes de desembre, el Tribunal d'Apel·lacions neerlandès va dictaminar que quatre pagesos ogonis de Nigèria poden dur el seu procés contra Shell a un jutge als Països Baixos. Alali Efanga, un dels agricultors ogonis que, juntament amb Amics de la Terra dels Països Baixos, va portar el procés contra Shell, va dir que la sentència "dóna esperances que Shell finalment comenci a recuperar ambientalment les terres al voltant del meu poble per tal que algun dia jo pugui tornar a conrear-hi la terra i a pescar".
La decisió del Tribunal d'Apel·lacions revoca una decisió de 2013 a favor de Shell, la qual -en un altre gran cop per al gegant petrolier multinacional- havia acceptat de netejar dos vessaments enormes de petroli a la comunitat ogoni de Bodo després d'una batalla legal de tres anys a Londres.
2. L'autonomia dels wampis
La nació wampis -que va ser notícia mundial el 2009, quan va fer front al govern del Perú conjuntament amb els seus germans, els awajuns- va fer un pas endavant sense precedents mitjançant l'establiment del primer govern indígena autònom en la història del Perú. Estenent-se per un territori d'1,3 milions d'hectàrees -una regió de la grandària de l'estat de Connecticut-, el nou govern, democràticament elegit, reuneix 100 comunitats wampis que representen al voltant de 10.613 persones.
Parlant dels reptes a què s'enfrontara ara la nació wampis, el pamuk (primer president) acabat d'escollir, Wrays Pérez Ramírez, va explicar per telèfon a Intercontinental Cry: "Sabem que serà difícil que el govern nacional [peruà] ens doni suport i reconegui el nostre territori. Al govern li semblarà inacceptable d'haver de consultar-nos sobre qualsevol activitat que pugui afectar el nostre territori. Sabem que serà un treball dur, però estem preparats. No ens quedarem callats, i molt menys quan sabem que tenim el suport de la legislació nacional i internacional pel que fa al nostre dret a l'autodeterminació i al consentiment lliure, previ i informat. Serà difícil, però no pas impossible".
3. Terres protegides
Després de cinc anys de batalles legals i del que semblava tota una vida d'incertesa, el Tribunal Constitucional de Colòmbia va confirmar que Yaigojé Apaporis, un resguardo indígena (un territori reconegut legalment de propietat col·lectiva) té un estatus legítim com a parc nacional.
Incloent un milió d'hectàrees de l'Amazones nord-occidental colombià, la regió de la selva immaculada de Yaigojé Apaporis és la llar de nombroses espècies en perill d'extinció, com l'ós formiguer gegant, el jaguar, el manatí i el dofí rosat de riu. També és la llar dels pobles indígenes makuna, tanimuka, letuama, barasano, cabiyari, yahuna i yuju-make, que comparteixen un sistema cosmològic comú i riques tradicions xamàniques. En conjunt, aquestes poblacions actuen com a guardians de Yaigojé, un paper que va ser reforçat el 1988 quan van establir amb èxit el resguardo Apaporis Yaigojé sobre el seu territori tradicional.
A la fi de la dècada del 2000, la multinacional minera canadenca Cosigo Resources va començar a intentar aprofitar un buit legal a Colòmbia que li hauria permès d'excavar a la recerca d'or dins del resguardo. La decisió del Tribunal Constitucional va posar punt final a aquest intent deshonest.
4. Passaports indígenes
El 12 d'octubre de 2015, Dia de la Resistència Indígena, l'advocat quítxua Carlos Pérez Guartambel va entrar a l'Equador amb un passaport quítxua, amb la qual cosa enviava un clar recordatori a la comunitat internacional que les nacions indígenes no són simplement "bandes" o grups informals els drets dels quals deriven de la bona voluntat dels estats membres de l'ONU, sinó nacions reals.
Les autoritats d'immigració de l'Equador no sabien què fer. Després de 30 minuts de vacil·lació, van decidir d'acceptar el passaport quítxua com una forma d'identificació, van segellar la targeta d'immigració de Guartambel (no pas el passaport) i li van permetre d'entrar a l'Equador. Al cap de poques hores, però, els funcionaris estatals equatorians van fer marxa enrere i van negar la validesa del passaport quítxua, com es pot veure en un vídeo difós pel Departament d'Immigració del Ministeri de l'Interior. El ministre Serrano va ridiculitzar el passaport quítxua com una "fantasia" de Twitter, en publicar un muntatge d'un passaport quítxua amb el retrat d'un personatge de dibuixos animats.
Aquella mateixa tarda, el Consell de Govern d'ECUARUNARI, una organització fundada el 1972 per part de 18 pobles indígenes i en representació de 14 nacionalitats diferents, es van reunir a Quito per a distribuir més de 300 passaports, incloent-ne un de Salvador Quishpe, governador de la Província amazònica de Morona-Chinchipe. Durant la cerimònia de lliurament, el lideratge quítxua va insistir que els passaports indígenes eren tan vàlids com la medicina ancestral, l'educació intercultural i la justícia indígena -totes les quals reconegudes a l'Equador.
5. "No culpables"
Després de més de tres anys de preparació, un tribunal argentí va absoldre tres defensors maputxes del dret a la terra en un judici intercultural, el primer que es feia d'aquesta mena.
El cas va començar a la comunitat maputxe de Winkel Newen el 28 de desembre de 2012, quan la funcionària administrativa del tribunal Veronia Pelayes, representants d'Apache Oil Company i un contingent de la policia va arribar amb una notificació de desallotjament. La comunitat es va defensar llançant pedres, una de les quals va copejar i ferir Pelayes i va danyar un vehicle. Va ser aquest incident que va conduir a una acusació de "temptativa d'homicidi" contra Relmu Ñamku i càrrecs de "danys greus" contra Mauricio Rain i Martín Velasquez Maliqueo. En el cas de Ñamku, el fiscal va demanar una pena de presó de 15 anys -desproporcionada, atès que vuit anys és la norma per als casos d'homicidi.
"El fiscal i les companyies petrolieres a Zapala tenien una intenció política clara amb aquest judici, perquè fos un 'càstig exemplar' amb l'objectiu d'intimidar i disciplinar altres comunitats indígenes que defensen els seus drets contra l'avanç de l'explotació petroliera en els seus territoris", van dir l'escriptora Maristella Svampa i el professor de Dret Roberto Gargarella.
El seu intent va fracassar: ben al contrari, aquest judici històric suposa un pas important en la reducció dels intents de criminalitzar els líders indígenes que defensen el seu territori.
6. Què hi ha en un nom?
La muntanya més alta dels Estats Units va recuperar el seu nom indígena original, mont Denali, a tots els efectes oficials, després d'una disputa de dècades de durada. El nom "Denali" té el seu origen en la llengua del poble koyukon, que habita a la zona situada al nord del cim. En llengua koyukon, "Denali" significa "la [muntanya] alta". El cim, de 6.168 metres, era conegut oficialment fins ara en l'àmbit federal com a mont McKinley, en honor a un president nord-americà assassinat el 1901.
S'espera que el govern d'Estats Units recuperi els noms indígenes d'altres monuments, parcs i indrets, com ara la Torre del Diable, el Parc Nacional de Yosemite, el Gran Canó, el mont St. Helens i el mont Rainier, només per citar-ne alguns.
7. Drets bioculturals
Custodis indígenes de Benín, Uganda, Kenya i Etiòpia van presentar un recurs a la Comissió Africana dels Pobles i Drets Humans per tal que es protegeixin els llocs sagrats, els sistemes de govern i els custodis mateixos en el marc d'una "política decidida i d'una resposta legislativa" davant del nou repartiment d'Àfrica i el seu impacte en els territoris indígenes.
En la seva declaració, els custodis descriuen la centralitat dels llocs sagrats per a la seva existència, sota l'argument que "els llocs naturals sagrats són els indrets d'on venim, el cor de la vida. Són les nostres arrels i la nostra inspiració. No podem viure sense els nostres llocs naturals sagrats, i nosaltres som responsables de protegir-los".
"Estem profundament amoïnats per la nostra Terra, perquè està patint una destrucció creixent malgrat tots els debats i reunions internacionals, dades i estadístiques, i senyals d'advertència per part de la Terra mateixa... El futur dels nostres infants, i el dels fills de totes les espècies de la Terra, estan amenaçats. Quan mori aquesta última generació de gent gran, perdrem la memòria de com viure de manera respectuosa amb el planeta, si no és que aprenem d'ells ara", diuen els custodis.
8. Forjant-se durant dos segles
Prop de 300 famílies maies poqomchi, que conformen les comunitats de Primavera al departament guatemalenc d'Alta Verapaz, van aconseguir una important victòria després de negociar un acord amb el ministre guatemalenc de l'Interior, la secretaria d'Afers Agraris, i diversos representants de Maderas Filips Dias/Eco-Tierra, una empresa de la indústria de la fusta que volia aconseguir l'aprofitament forestal de la regió.
"És una gran victòria, sobretot en aquestes condicions de corrupció", va dir Rony Morales, de la Unió d'Organitzacions Camperoles de Veracruz (UVOC), la qual va treballar en estreta col·laboració amb les comunitats per a obtenir aquesta victòria. "El fet [que] una comunitat pugui finalment guanyar la seva terra, sense costos per a la comunitat, és molt important. La resta de comunitats indígenes de Sant Cristóbal Verapaz i la vall [de] Polochic que estan en aquest mateix procés han trobat esperança en aquesta victòria".
Les famílies maies van lluitar durant més de dos segles pel dret a la terra, que durant anys va ser propietat privada sota el nom de Finca Primavera. Les famílies es van enfrontar a la intimidació, a gairebé 25 assassinats i més de 50 ordres de detenció com a resposta a les seves reivindicacions sobre la terra.
9. Adéu-siau, Herakles
Herakles Farms, una firma d'inversió amb seu a Nova York i companyia matriu de SG Sustainable Oils Cameroon (SGSOC), va abandonar oficialment el seu pla de crear plantacions de palma al llarg de l'icònic Parc Nacional Korup i de la Reserva Forestal de Rumpi Hills, al Camerun.
Amb el suport d'una organització sense ànim de lucre suposadament eco-friendly propietat de Bruce Wrobel, exdirector general de Sithe Global i fundador de Herakles Capital Corporation, el projecte de l'oli de palma hauria tingut efectes desastrosos, en contaminar amb pesticides, fertilitzants, herbicides i aigües residuals. L'explotació hauria afectat negativament la salut dels animals del Parc Korup, que depenen de l'aigua.
El projecte també hauria degradat els mitjans de subsistència del pobles baka, bakola, bedzang i bagyeli -també coneguts com a pobles "pigmeus"-, que són molt dependents d'aquesta regió per a la seva subsistència.
10. La terra és nostra
Després de 18 anys de lluita contínua, la comunitat indígena enxet sud de Yexwase Yet finalment va rebre la propietat legal de 10.030 hectàrees de les seves terres ancestrals a la regió del Chaco del Paraguai.
Aquesta victòria, tan durament treballada, va ser posada a prova només unes setmanes després que el president del Paraguai lliurés el títol de propietat a la comunitat. Una estrella retirada del futbol paraguaià i la seva família van intentar traslladar-se a part de les 10.030 hectàrees, dient que les havien comprades feia poc per a fer-hi una finca ramadera.
"Vam cridar la policia i el fiscal de l'Estat immediatament i li van dir al futbolista que se n'anés, que no tenia cap dret de ser allà", Gabriel Fernández, un dels líders de Yexwase Yet, va explicar a Intercontinental Cry. "Per un cop, el desallotjat era algú altre. Ara la terra és realment nostra".
11. Lliure de residus nuclears
Després d'una campanya -lluitada durament durant quatre anys- que volia mantenir la província de Saskatchewan lliure de residus nuclears, l'Organització de Gestió de Residus Nuclears (NWMO) va anunciar la primavera passada que la localitat de Creighton havia retirat la seva candidatura en el procés de designació d'un emplaçament per a acollir un magatzem geològic profund. Aquest havia de servir per a l'emmagatzematge de llarga durada de combustible nuclear usat als reactors nuclears canadencs d'Ontario, Quebec i Nova Brunswick. Creighton era l'última de tres localitats que havien presentat candidatura a acollir la infraestructura.
"L'anunci és la culminació de quatre anys d'investigació, treball dur, sacrifici i treball en xarxa per part d'un grup de persones compromeses, amb un objectiu: mantenir els residus nuclears fora de Saskatchewan", va dir Candyce Paul, membre fundadora de la Comissió per a les Generacions Futures.
"La poderosa Organització de Gestió de Residus Nuclears, amb tots els seus diners i tots els seus experts, no van poder vèncer el deure que tenim de protegir les nostres generacions futures", va dir Paul.
12. Mauna Kea
El Tribunal Suprem de l'Estat de Hawaii va invalidar el permís que donava llum verd a la construcció del molt polèmic Telescopi de Trenta Metres, al cim de la muntanya sagrada coneguda com a Mauna Kea.
El tribunal va dir que el Consell Estatal de Terres i Recursos Naturals s'havia equivocat, en haver donat el permís abans que es dugués a terme una audiència sobre aquest projecte de 1.400 milions de dòlars.
La lluita per a defensar el Mauna Kea, però, no s'acaba aquí. Els funcionaris que hi ha darrere del projecte del Telescopi dels Trenta Metres han dit que ara estan estudiant els seus propers passos. Els activistes indígenes i els seus aliats, per la seva banda, esperen pacientment que facin el seu proper moviment.
13. Llevant àncores
Cermaq, una companyia d'explotació de salmó amb seu a Noruega (comprada recentment pel conglomerat japonès Mitsubishi) va haver de llevar àncores d'un nou viver de salmons dins del territori del poble indígena ahousaht, al nord de Tofino, a la Colúmbia Britànica (Canadà).
Poc després de llançar l'àncora al viver de salmons, un grup de cinc homes ahousahts va rebre els membres de Cermaq i els van dir que se n'anessin. Els ahousats va prometre que abans correrien el risc de ser detinguts que no pas de veure com s'instal·lava un altre viver de salmons al seu territori.
I és que des que els vivers de salmons van començar a aparèixer a les terres dels ahousats el 1999, aquest poble ha estat testimoni d'una davallada alarmant de les poblacions de marisc, salmons i arengada. Conscients d'això, els activistes, que van arribar a ser coneguts amb el nom de "guerrers yaakswiis", va afirmar que el viver de salmons de Cermaq no era legal perquè el poble ahousaht no havia estat consultat, ni hi havia donat el seu consentiment.
14. Monsanto torna a perdre
Després d'una victòria monumental contra la controvertida "llei Monsanto" a Guatemala l'any 2014, la coneguda firma de biotecnologia va rebre un altre cop fort després que el Tribunal Suprem de Mèxic li suspengués un permís per a cultivar soja genèticament modificada en 250.000 hectàrees de la península de Yucatán.
La sentència es deriva d'una llei constitucional de Mèxic que requereix la consideració de les comunitats indígenes afectades per a projectes de desenvolupament. Segons el Tribunal Suprem, Monsanto no va consultar els famosos apicultors maies de la regió, que van presentar la demanda contra Monsanto. Els apicultors van advertir des del començament que el pla que Monsanto requeriria l'ús de "glifosat, un herbicida classificat com a probablement cancerigen." Tenint en compte que les abelles són extremadament sensibles al seu entorn, els apicultors va explicar que el projecte de Monsanto posava en perill les seves comunitats, els seus mitjans de vida i el medi ambient.
En la sentència, el jutge va comentar que la coexistència entre la producció de mel i de soja transgènica simplement no era possible.
15. La presa de Baram, aparcada
Després d'haver mantingut un bloqueig durant dos anys consecutius, els pobles indígenes de Sarawak, a Malàisia, finalment poden respirar alleujats: el govern de Sarawak havia decidit d'aparcar la polèmica represa hidroelèctrica de Baram.
En comentar aquesta decisió sorprenent, el primer ministre de Sarawak, Tan Sri Adenan Satem, va declarar que s'havia decidit d'aturar el projecte de la presa per respecte a les opinions de les comunitats afectades, i va afegir: "Si no voleu la presa, d'acord. Respectarem la vostra decisió".
Si el projecte hagués tirat endavant, hauria inundat els llocs de residència de 20.000 homes, dones i infants indígenes.
* John Ahni Schertow és fundador i coordinador d'IC Magazine, revista digital on aquest article va ser publicat en primer lloc en anglès. Traducció al català de Nationalia.