Notícia

‘Deer woman: an anthology’ posa llum sobre la violència contra les dones indígenes de l’Amèrica del Nord

Il·lustració de “Deer Woman: An Anthology”.
Il·lustració de “Deer Woman: An Anthology”. Autor/a: Weshoyot Alvitre
Les dones indígenes d’Amèrica del Nord són desproporcionadament vulnerables a la violència. Segona l’Indian Law Resource Centre, dels Estats Units, “una de cada tres indígenes serà violada al llarg de la seva vida, i tres de cada cinc seran agredides físicament. Les indígenes tenen el doble de probabilitats de ser assetjades que les altres dones. I encara pitjor, la taxa d’assassinats de dones indígenes és de deu cops la mitjana nacional”.

Les estadístiques són dures, com ho és el silenci que tot sovint envolta els problemes que afecten les dones indígenes. Com a resposta, algunes escriptores i artistes indígenes estan treballant per posar cara a aquestes xifres. Un exemple n’és Deer Woman: An Anthology(La Dona Cérvol: una antologia), una col·lecció d’històries il·lustrades que tracten el tema de la violència i homenatgen la fortalesa i resiliència de les dones indígenes.

La Dona Cérvol és una figura que apareix en nombroses tradicions arreu d’Amèrica del Nord. Malgrat que la llegenda té diferents formes, en moltes versions la Dona Cérvol “és un ésser espiritual i poderós l’objectiu del qual és recordar-nos (poble de la creació) que no podem oblidar les nostres responsabilitats, cuidar del foc i ser conscients de les forces poderoses que existeixen més enllà de la llar”.

La idea original rere l’antologia va néixer de l’èxit del còmic de l’artista i escriptora Elizabeth LaPensée Deer Woman: A Vignette (La Dona Cérvol: una història), publicada per Native Realities Press el 2015. La protagonista és una supervivent d’agressió sexual que es transforma en una mena de superheroïna, la Dona Cérvol, que s’enfronta a agressors potencials. Tot i que és un còmic, les imatges que conté poden resultar força inquietants, atès que mostren una realitat fosca que afecta les dones de les comunitats indígenes. El còmic també inclou tècniques d’autodefensa de les Arming Sisters Reawakening Warriors, una organització que promou l’autoapoderament i la defensa com a eines de guariment.

Segons el fundador de Native Realities Press, Lee Francis, l’exemplar digital gratuït del còmic de LaPensée, que es pot trobar al web de l’editorial, és és llibre més descarregat del lloc.

Per crear l’antologia, Elizabeth LaPensée va unir esforços amb l’artista Weshoyot Alvitre, i les dues van demanar a artistes i escriptores que compartissin relats inspirats per la Dona Cérvol. Els seus esforços van tenir el suport d’una campanya de micromecenatge reeixida, que va aconseguir més de 18.000 dòlars.


Treballa com a musa per fer que les dones puguin parlar d’aquests temes”

La coeditora Weshoyot Alvitre ha parlat amb Global Voices sobre Deer Woman: An Anthology, sobre activisme a l’era digital i sobre la importància de la Dona Cérvol per a les dones d’arreu:

Global Voices (GV): De quina manera l’era digital ha facilitat que hi hagi més debat sobre els temes que afecten les comunitats indígenes?

Weshoyot Alvitre (WA): El moviment indi americà estava molt censurat perquè no tenia accés a les videocàmeres. Tampoc a la premsa lliure. Estava fàcilment sota control pel fet que, excepte pel que fa a les notícies internacionals, simplement no es cobrien els problemes i s’aconseguia que la gent no s’assabentés dels problemes. Avui dia hi ha maneres d’evitar [aquest control] perquè hi ha un flux d’informació gairebé instantani. Si en pots fer sortir una mica i aconseguir l’atenció de la gent, llavors la gent s’interessarà més pel tema.

G. V.: Qui és la Dona Cérvol?

W. A.: La història varia de tribu en tribu. Penso que el llibre és interessant pel fet que, en algunes tribus, és considerada com una mena de seductora. Si els homes estan fent alguna cosa malament, els treu la força vital i els retorna a la veritat i al bon camí. En altres tradicions, ella recorda que si no segueixes els costums, serà la teva perdició. En la mitologia indígena, el món natural i el món espiritual estan entrellaçats. Aquesta figura gairebé té un aspecte apoderador. És una figura que té un poder únic sobre el que sigui estigui fent i alhora també el té sobre les vides dels altres.

G. V. I la figura de la Dona Cérvol, com és connecta amb els temps moderns?

W. A. Hi ha molts danys i molts ideals femenins trencats en la cultura indígena, especialment avui. Espero que, amb allò que hem fet amb aquest llibre, i les històries del llibre, haguem agafat aquesta figura perduda i trencada, gairebé mitològica, i l’haguem posat a relacionar-se amb temes moderns. Així que toca temes reals i toca les dones indígenes reals.

G. V.: Què espera aconseguir Deer Woman: An Anthology?

W. A.: Crec que consciencia a través de les històries. Pot conscienciar i fer que la gent vulgui saber-ne més. I més important, dóna veu a les dones indígenes, i no jutja la història que volen explicar a través d’aquesta figura de la Dona Cérvol. Treballa com a musa per permetre que les dones parlin d’aquests temes. Penso que la Dona Cérvol ens ensenya autofortalesa [...]. Penso que representa una essència pura d’allò que significa ser una dona.

És previst que Deer Woman: An Anthology surti publicat el novembre de 2017.

(Aquest article va aparèixer en primer lloc a Global Voices en anglès. La traducció al català és de Nationalia.)