Notícia
Una universitat i un poble indígena fan equip per ressuscitar una llengua perduda
A la Universitat Miami d’Ohio, el Centre Myaamia està revitalitzant la cultura dels autòctons i construint la igualtat racial. El projecte s’ha estat gestant durant dècades
Myaamionki Nakamooni (“La cançó de la terra miami”)
tawaana siipiiwa aciwa
arbres, rius, turons
myaamionkiši iiyaayaani
Vaig a les terres miamis
myaamionkiši iiyaayaani
Vaig a les terres miamis
mihtohseeniaki niihkaanaki
gent, amics
myaamionkiši iiyaayaani
Vaig a les terres miamis
myaamionkiši iiyaayaani, iiyaayaani
Vaig a les terres miamis, hi vaig
Pels indígenes, la llengua i la cançó ho són tot. Atès que la llengua, per a les tribus, és sobretot una tradició oral, les cançons i els relats passats de generació en generació expressen la història, la cultura i l’espiritualitat. El poble miami, que parla la llengua myaamia, gairebé va perdre aquesta capacitat. A la dècada de 1960, no en quedaven parlants, i els lingüistes van declarar morta la llengua.
Però avui, la llengua myaamia és viva i prospera. La Cançó de la terra miami —composta fa poc per George Ironstrack, el director assistent del Centre Myaamia— n’és una prova.
Aquest renaixement es pot atribuir a un partenariat únic entre la tribu miami d’Oklahoma i la Universitat Miami, situada a Oxford (Ohio), a les terres ancestrals de la tribu. El parteneriat ha contribuït a la revitalització lingüística i cultural i també representa un pas envers la igualtat racial.
La Universitat Miami és la seu del Centre Myaamia, una iniciativa encapçalada per la tribu miami d’Oklahoma per assistir els educadors en la preservació de la llengua myaamia i la seva cultura.
Creat el 2001, el Centre Myaamia, que primer es va anomenar Projecte Myaamia, té el suport de la tribu i de la universitat, i engloba diversos programes de revitalització lingüística i cultural i projectes de recerca, que inclouen els camps estivals Eewansaapita (Alba) de llengua per a infants de les comunitats miamis a Oklahoma i Indiana i el Programa de Premis del Llegat Miami (una exempció de pagaments per a estudiants miamis que vagin a la Universitat Miami).
El personal del centre ha creat moltes eines lingüístiques en línia i interactives, incloent-hi el MIDA, o base de dades lingüística de l’Arxiu Digital Miami-Illinois, que s’ha convertit en un model per a la revitalització i preservació d’altres llengües indígenes.
També han creat eines lingüístiques domèstiques i una aplicació per a telèfons intel·ligents per a estudiants i membres de la tribu. En centre ha rebut distincions pel seu treball pioner en la revitalització cultural i lingüística. El 2014, la Fundació Nacional per la Ciència (National Science Foundation) va donar suport a la contribució del Centre Myaamia en la creació de l’Institut Arxivístic Nacional Alè de Vida per a les Llengües Indígenes (National Breath of Life Archival Institute for Indigenous Languages). El Breath of Life reuneix investigadors comunitaris de llengües natives d’arreu dels Estats Units amb els arxius nacionals a Washington DC.
I el 2016, el membre de la tribu miami Daryl Baldwin, director i cofundador del Centre Myaamia, va ser guardonat amb la Beca MacArthur per la seva tasca al centre.
Tot i que el centre està ubicat al campus de la Universitat Miami, la seva missió investigadora i educativa està encapçalada per la tribu miami. Segons el protocol d’acord més recent, signat el 2008, entre la tribu i la universitat, la tribu miami manté el control sobre els seus drets de propietat cultural i intel·lectual i altres materials produïts mitjançant el Centre Myaamia.
I no és només la llengua. El centre també ha revitalitzat arts i jocs tradicionals miamis, com ara la fabricació de cintes i el lacrosse. Mercès a un ajut de la Fundació Nacional per a les Arts (National Endowment for the Arts), el personal ha recercat i publicat un llibre sobre la història del treball de les cintes dels miamis i ofereix classes sobre aquest art. Els estudiants miamis aprenen a jugar a lacrosse com a part de la seva tasca d’estudi a la universitat.
La universitat també supera els estàndards nacionals en educació de nadius americans. Fins ara, 122 membres de la tribu miami s’han graduat a través de la Beca del Llegat. La taxa de graduació universitària és del 58 per cent, mentre que la mitjana nacional dels nadius americans és del 22,5.
També ha esdevingut un centre educatiu i cultural per a la tribu. Els líders i els ciutadans de la tribu visiten sovint la universitat per a trobades culturals, conferències d’investigació de la llengua myaamia i cerimònies de graduació. “La universitat està molt atenta a les nostres necessitats”, diu el cap miami Douglas Lankford.
Li va sorprendre, per exemple, quan els líders de l’administració van demanar-li la seva opinió sobre un procés recent per contractar un nou president.
“Això em diu que som importants per a la universitat”, diu.
“Hem pogut ajudar a promoure la revitalització d’una llengua perduda i d’una cultura que necessita respecte i suport”, diu James Oris, provost associat (administrador universitari) de recerca i beques i degà de l’escola de doctorat de la Universitat Miami. Oris supervisa l’administració del Centre Myaamia.
La relació entre l’escola i la tribu ha donat als estudiants una riquesa cultural i un coneixement que no es pot mesurar fàcilment, diu Oris.
Però el treball entre la tribu i la universitat no va començar pas amb un gran pla de reconciliació ètnica, inclusió racial o revitalització lingüística i cultural. Al contrari, la gènesi del Centre Myaamia està arrelada en les relacions humanes, i en la resiliència i la lluita de la tribu per la seva supervivència.
Ruptura i reparació: la ruptura
“Quan els miamis parlem de la nostra història, sovint la descrivim com una ruptura i una reparació”, diu Baldwin. La ruptura va començar el 1795, quan el poble miami va començar a perdre les seves terres i la seva població a causa de la invasió i les malalties europees.
Com moltes altres tribus amb terres a l’est del Mississsippi, els miamis van caure víctimes de la Llei de trasllat indi (Indian Removal Act) de 1830, que autoritzava el president Andrew Johnson a atorgar a les tribus praderies buides a canvi de les seves terres tradicionals. La milícia del govern va expulsar per la força els miamis de les seves terres ancestrals a Indiana i el sud-oest d’Ohio durant la primavera de 1846. Els van portar en barques pel canal Wabash Erie cap a terres situades al Territori Indi No Organitzat, el que després esdevindria Kansas, al començament de l’hivern.
La tribu, més endavant, va ser forçada a renunciar a aquestes terres el 1887 i a reubicar-se, un altre cop, ara al Territori Indi, conegut actualment com a Oklahoma. Les expulsions van arribar a funcionar gairebé com una sentència de mort per a la llengua i la cultura mentre la tribu havia de lluitar dia a dia per la seva supervivència en aquestes noves i desolades terres.
Aquesta història de l’expulsió dels miamis de les seves terres ancestrals és fonamental per explicar la història del Projecte Myaamia. “Els esforços culturals i lingüístics de la nostra tribu són una resposta directa a aquesta història d’opressió”, apunta Baldwin.
La seu del govern tribal miami, reconegut pel govern federal, està situada actualment al nord-est d’Oklahoma, a la ciutat de Miami. Al voltant de 5.000 membres viuen a la diàspora arreu dels Estats Units, amb centres de població a Oklahoma i Indiana.
Ruptura i reparació: la reparació
El 1972, el cap miami Forest Olds va decidir de visitar la Universitat Miami durant un viatge de negocis a la veïna Cincinnati. Olds volia “fer un cop d’ull a una universitat que es deia com la tribu miami”, diu Baldwin.
Durant aquella visita Olds va conèixer, i va forjar amistat, amb el llavors president de la Universitat de Miami, Phillip Shriver. L’historiador Shriver tenia una gran estimació per la història d’Ohio i per la tribu miami, les terres de la qual inclouen la ubicació actual de la Universitat Miami. Els dos homes van connectar de seguida i van mantenir una amistat per a tota la vida.
Tenint en compte que la universitat havia estat fundada el 1809, es van adonar que probablement ja s’hi feien classes mentre les barques passaven per allà el 1846 traslladant els indis.
Durant les dècades a venir, la relació dels dos homes van conduir a una altra relació, entre la tribu i la universitat.
Després de l’aprovació, el 1990, de la Llei de llengües nadiues americanes (Native American Language Act) —que deia que els joves nadius americans tenen el dret de ser educats en la seva llengua tribal—, els líders tribals es van posar en contacte amb la Universitat Miami. Volien que els ajudessin a estructurar programes de recuperació lingüística i cultural. El 1991, la universitat va crear una beca per ajudar membres de la tribu miami a assistir a la universitat.
Poc temps després de la trobada inicial d’Olds i Shriver el 1972, la universitat va demanar, i va aconseguir, el suport de la tribu per continuar usant la mascota universitària, un pell-roja. Però el 1996, la tribu va enviar una resolució a la universitat dient que ja no podien continuar donant suport a l’ús del sobrenom “Redskins”, i van suggerir que el consell d’administració n’aturés l’ús.
“Penso que vam arribar a un punt en la nostra relació en què la tribu es va sentir prou còmoda sent totalment sincera amb nosaltres per dir-nos que la mascota els resultava inacceptable”, diu Oris.
Segons el web de la Universitat Miami, el 1997-98, “per respecte a la petició de la tribu miami, la Universitat Miami canvia el nom de la seva mascota, de Redskins a RedHawks”.
Els anys 90 també van ser un període de creixement ràpid en la revitalització cultural i lingüística miami. I hi va ajudar una nova relació interpersonal, aquest cop entre Baldwin i un estudiant de postgrau de lingüística.
Després d’haver descobert llistes de paraules myaamia entre les pertinences del seu avi traspassat, Baldwin va decidir-se a aprendre la llengua com una manera d’aprendre més sobre el seu propi llegat. I malgrat que no quedaven parlants de la llengua ni enregistraments per a guiar-lo en la pronunciació, Baldwin hi estava decidit, i fins i tot va començar a ensenyar als seus fills el que podia de la llengua.
Per aquella època, David Costa, que ara és el director de programes del Centre Myaamia, era un estudiant de postgrau de lingüística a la Universitat de California, Berkeley. Volia fer recerca sobre una llengua morta, i el seu tutor li va suggerir que investigués la llengua miami-illinois. Així que Costa va viatjar fins a les comunitats miamis d’Oklahoma i Indiana a la recerca d’algun parlant. Coneixement l’interès de Baldwin en la llengua, els membres de la comunitat van presentar els dos homes.
Tot i que Baldwin mirava de treure’s una llicenciatura de biologia en aquella època, la seva relació amb Costa el va portar a canviar de direcció i es va apuntar a un curs de màster en lingüística a la Universitat de Montana. Costa era membre del seu comitè de graduació. La tesi de Baldwin es va centrar en la llengua myaamia. I mentre treballaven en els seus estudis, ell i Costa van ajuntar-se amb la directora de l’Oficina de Preservació Història Tribal Miami, Julie Olds, per ajudar a revitalitzar la llengua i la cultura.
“Julie se centrava en com fer que les coses funcionessin a la comunitat d’Oklahoma; David se centrava en la reconstrucció lingüística, i jo treballava en la revitalització”, diu Baldwin.
El 2001, la Universitat Miami va aprovar un suport de tres anys de durada per al desenvolupament del Projecte Myaamia al campus.
“La relació va evolucionar orgànicament i informalment entre la tribu i la universitat”, apunta Oris.
Després de l’èxit extraordinari i el reconeixement públic del projecte, la universitat va decidir de formalitzar la relació. Va designar el projecte com a soci complet de recerca, i el Projecte Myaamia va esdevenir el Centre Myaamia.
“La relació entre la tribu i la universitat ara té vida pròpia, i és improbable que s’aturi”, diu Oris, que afegeix: “He mantingut diverses entrevistes amb altres universitats que volen recrear el que nosaltres hem fet aquí”.
“La universitat s’adona que el seu treball amb la tribu és realment especial i únic. Clarament, volen continuar. Tenen dret de presumir de nosaltres”, fa broma Lankford.
Construint la igualtat racial dia a dia
Tot i que la universitat dóna suport a un esforç pioner de revitalització cultural i lingüística, encara li queda més feina per fer per tal d’assolir la igualtat racial —no només per a la tribu miami d’Oklahoma, sinó també per a altra gent de color. Exclusiva i cara, Miami és actualment una de les millors universitats amb una composició d’estudiants sobretot de classe mitja-alta i blanca. El 2017, el 14,3% dels 24.672 estudiants eren gent de color, amb 1.022 estudiants blancs.
Els ingressos familiars mitlans dels estudiants de Miami és de 119.000 dòlars, i el 54% formen part del 20% més ric, segons el New York Times. L’ingrés familiar mitjà a Ohio era de 50.764 dòlars.
A més, la Universitat Miami no està exempta del racisme i dels privilegis que poden sorgir en institucions predominantment blanques.
Culturalment, la Greek life (fraternitats i sororitats universitàries) defineix la universitat, on més d’un terç dels estudiants en pertanyen a una, i aquestes són formades sobretot per blancs. Una de les seves festes va acabar amb gent embrutant el National Underground Railroad Freedom Center de Cincinnati, mentre que algunes festes fora del campus i no afiliades amb organitzacions d’estudiants han tingut temes com “La festa del gueto” o “La festa índia”, en les quals s’encoratjava els assistents a vestir-se amb vestits estereotípics indis.
A l’abril, els estudiants negres es van queixar per una sèrie de comentaris racistes a les xarxes socials i un ambient generalment desagradable per als estudiants de color. “La cultura estudiantil aquí és extremadament racista”, explicava al Cincinnati Enquirer Miranda Woods, una estudiant de la Universitat Miami.
De resultes, els administradors universitaris van reunir-se amb alguns líders estudiantils fa pocs. Segons The Miami Student, les dues parts van considerar que durant la reunió s’havia avançat.
La vida per als estudiants tribals miamis també pot significar un repte.
“Sense el suport i la comunitat que vaig trobar al Centre Myaamia, potser ho hauria deixat estar”, diu Haley Strass, membre de la tribu, que es va graduar el 2013.
Strass diu que els estudiants blancs de vegades qüestionaven el seu dret a la Beca del Llegat.
“‘Qui ets tu per rebre una beca completa? Ni tan sols sembles índia!’. Vaig haver-me de sentir moltes preguntes i comentaris com aquest, que vénen de la ignorància i del racisme”, diu.
El centre va proveir Strass amb un lloc segur on va aprendre a contestar a aquests comentaris, explica. Va començar a informar sovint els estudiants sobre la història de l’expulsió dels miamis de la seva terra, una terra sobre la qual ara s’alça la universitat.
“El temps que vaig passar al Centre Myaamia em va ajudar a saber qui sóc. No necessito defensar el meu llegat. Estic orgullosa de ser una dona miami”, diu.
Activisme silenciós
Esforços com els del Projecte Myaamia ajuden a la universitat a avançar cap a la igualtat racial.
Baldwin descriu la seva relació i treball amb la universitat —i les de la seva tribu— com una forma de descolonització silenciosa. Aprenent sobre el seu llegat i la seva cultura, els estudiants miamis comencen a deconstruir i a qüestionar un marc històric que no té en compte la pertinença tribal.
“Per molts dels nostres nous estudiants, ser miami és una cosa de vells, i pot estar associada a la vergonya que s’ha anat transmetent des de l’època dels internats”, diu Baldwin.
Com a part dels requisits dels ajuts vinculats al llegat, els estudiants de primer any han d’escriure un treball sobre el significat personal de ser miami. Segons Lanksford, aquests treballs són sovint molt curs. Abans de la graduació, se’ls demana que el repeteixin.
“I llavors, els treballs són sovint de diverses pàgines d’extensió”, apunta.
“El nostre jovent adquireix un sentit de pertinença durant el temps que passa aquí”, diu Lankford. “Quan se’n van, saben qui són, saben que tenen una cultura i una llengua riques com a referència”.
Baldwin recorda que, el 2001, el llavors cap miami Floyd Leonard li va recordar que la seva tasca principal era fer la feina de la comunitat miami més que no mirar de canviar la universitat.
“Però hem començat a canviar aquesta institució al llarg dels anys mitjançant un activisme silenciós. Construint una relació profunda i una confiança i respecte mutus, ens hem consolidat com una part fonamental de la universitat”, diu Baldwin.
Els fills de Baldwin, escolaritzats a casa i criats parlant la llengua, ara ja són adults. Mai no han conegut un temps en què la llengua no estigués viva, diu Baldwin.
I efectivament, per a la generació actual del poble miami, la seva llengua sempre ha estat viva.
(Aquest article va ser publicat en primer lloc a Yes! Magazine en anglès. Traducció al català, amb permís de la revista, per part de Nationalia.)