Notícia
La primera dona indígena de la història del Congrés brasiler vol plantar cara a Bolsonaro
La congressista ecologista Joênia Wapixana es fixa com a objectiu principal la defensa i demarcació de les terres indígenes, allà on el president ultradretà veu recursos per ser explotats
Nascuda al si del poble wapixana, la nova congressista es va traslladar a Boa Vista, la capital de Roraima, quan tenir vuit anys d’edat. Va combinar els estudis de Dret amb una feina en una oficina comptable i, segons ha dit en una entrevista recent, es va graduar un any abans d’allò previst, la cinquena de la seva classe, entre els fills i filles de l’oligarquia de Roraima.
El desembre de 2018, i ja com a congressista electa, Joênia va guanyar un premi de drets humans de Nacions Unides pel seu èxit destacat en la promoció dels drets dels pobles indígenes. El mateix reconeixement, l’havien rebut anteriorment Nelson Mandela i Malala Yousafzai.
A la cruïlla
Joênia va fer història el 2008 quan va defensar un cas presentat per cinc grups indígenes per aconseguir que la seva terra fos demarcada oficialment com a Territori Indígena, un tipus de titularitat que confereix als pobles indígenes drets inalienables sobre els seus territoris tradicionals. El tribunal va fallar a favor dels grups indígenes, que ara són els posseïdors permanents del Territori Indígena més gran del Brasil: les terres de Raposa Terra do Sol, ubicades a l’estat de Roraima.
En aquella època, Jair Bolsonaro era congressista. L’actual president va insultar un activista indígena que assistia a una audiència pública a la Cambra de Diputats sobre la demarcació de Raposa Terra do Sol: “Hauries de sortir fora i menjar herba, per preservar els teus orígens”, li va dir.
Poc després de la seva victòria electoral el 2018, Bolsonaro va recuperar Raposa Terra do Sol com a exemple d’un territori indígena el potencial econòmic del qual hauria de ser explotat. Bolsonaro va dir als periodistes: “És l’àrea més rica del món [en minerals]. Es pot explotar de forma racional. I, del costat dels indis, donant-los royalties i integrant l’indi en la societat”.
Fa deu anys, amb pintura roja a la cara segons la tradició del seu poble, Joênia va combinar el portuguès i la seva llengua nativa per recordar als jutges que, cada any, al voltant de tres milions de dòlars circulaven per aquelles terres sense que comptessin per a l’economia del Brasil: “Som calumniats i discriminats dins de la nostra pròpia terra”, va dir.
Una opositora formidable
Mentre es preparava per prendre possessió del seu escó al Congrés com a opositora al govern de Bolsonaro, explicava als periodistes de Folha de Sao Paulo, un diari de tirada nacional: “Per què persegueix tant els pobles indígenes? Quina és la raó de tot aquest odi i de voler retrocedir tant? Tenim turisme, medicines tradicionals, una vasta biodiversitat a l’Amazonia. La gent ha de canviar aquest discurs de què som un obstacle per al desenvolupament, que estem perjudicant A o B. També nosaltres hem de convertir-nos en protagonistes”.
Eficàcia immediata
El Congrés brasiler va prendre possessió el febrer de 2019 i Joênia va començar la legislatura com a líder del seu partit, Rede Sustentabilidade (Xarxa Sostenibilitat, en portuguès), a la Cambra dels Diputats, la cambra baixa del Parlament federal. Rede va ser fundat per l’exministra de Medi Ambient Marina Silva, que malgrat haver perdut tres eleccions presidencials consecutives és un nom familiar de l’activisme mediambiental brasiler.
Després del desastre de la presa de Brumadinho —una tragèdia que va matar al voltant de 160 persones i va destruir tota la vida al riu Paraopeba—, Joênia va presentar la seva primer proposició de llei per convertir en “delictes abominables” aquells delictes mediambientals que afectin seriosament els ecosistemes, la salut humana i les vides, un tipus de delicte que comporta penes més severes.
Un dia després de prendre possessió, la congressista va explicar a Folha de Boa Vista, un diari del seu estat natal, que la proposició de llei aborda la manca de cura de les corporacions privades amb el medi ambient: “Ens amoïna la política governamental de debilitar encara més els mecanismes creats per defensar un medi ambient saludable, previst a la nostra Constitució, i els impactes socials, com per exemple, les concessions de llicències ambientals, davant de la manca de responsabilitat de les empreses i del baix poder de fiscalització de l’Estat”.
En declaracions a la BBC, Joênia diu que la seva principal prioritat al Congrés serà la demarcació de terres indígenes: “Si, per un costat, tens mitja dotzena de ruralistes, per l’altre tens tota una població de minories que s’hi sent representada per mi. És una població que necessita representació. La vella política està formada per persones que només pensen en beneficis individuals. Jo hi vull dur valors col·lectius”.
(Aquest article es va publicar en primer lloc a Global Voices. Traducció de l'anglès per part de Nationalia.)