Notícia
El festival occità de la “biodiversitat lingüística” aplega a internet llengües i literatures d’arreu
L’edició 2020 del Premi Ostana se celebra en línia el 5 i 6 de juny amb un programa que recull una vintena d’entrevistes, conferències, lectures i documentals · En parlem amb la directora artística, Ines Cavalcanti
Els idiomes indígenes d’Amèrica hi tenen enguany un protagonisme destacat, amb llengües com el shuar, el cheyenne o l’innu, parlat al Quebec i protagonista, amb la poetessa Josephine Bacon, d’un documental que s’oferirà en aquesta edició. També hi ha una presència àmplia d’idiomes minoritzats d’Europa: bretó, català, basc, òbviament occità amb un homenatge a la llengua entre altres emissions, però també d’altres de dimensió més reduïda, com el griko del sud d’Itàlia a través de la música o el tabarquí de Sardenya en un recital amb unes altres quatre llengües. No falten tampoc emissions sobre llengües parlades a Àfrica (una conversa sobre l’amazic cabilenc i una entrevista en directe sobre el ioruba) i a Oceania (amb la lectura d’un conte en maori i l’emissió d’un documental amb protagonisme australià i hawaiià).
El premi és organitzat per l’associació cultural Chambra d’Òc i compta amb el suport d’altres organitzacions occitanes i de diverses administracions, L’edició d’enguany no tindrà premiats, sinó que reunirà virtualment els que ho han estat en les onze edicions anteriors. Des de 2008, el premi ha recollit veus de 37 llengües diferents dels cinc continents.
L’organització del festival ha decidit de guardar les candidatures d’enguany per a l’edició de 2021, que espera poder dur a terme de manera presencial com de costum a Ostana. Per a aquest poble de poc més de 80 habitants de les Valadas (valls de llengua occitana situades administrativament dins del Piemont, a Itàlia), el festival és l’esdeveniment de l’any.
***
“Volem fer entendre com n’és d’important la relació entre llengües i territoris”
Ines Cavalcanti és directora artística del festival, membre del comitè organitzador i una de les seves fundadores. Cavalcanti és nascuda a Elva (com Ostana, un dels pobles de les Valadas Occitanas). Des de la dècada de 1970 treballa en organitzacions a favor de la llengua i la cultura occitanes.Nationalia: Quin és l’objectiu del festival i per què es va començar a fer?
Ines Cavalcanti: El Premi Ostana arriba a la dotzena edició. Se n’han fet onze a Ostana amb una fórmula que convida vuit artistes en vuit seccions. A premioostana.it es troben tots els materials de les onze antologies i dels vídeos amb les provinences dels escriptors. La d’enguany és una edició especial que no té premiats, sinó que vol recuperar la xarxa d’artistes que han estat convidats a Ostana els onze anys anteriors, amb l’objectiu de cridar l’atenció mundial de la xarxa que s’ha anat creant amb el temps. El Premi Ostana en si es proposa de posar el focus sobre la qüestió de les llengües que estan en dificultats, que són diferents de les llengües majoritàries dels diversos estats on es troben, i sobre el seu dret a sobreviure.
N: A la documentació del Premi Ostana subratlleu força el vincle entre llengües, ecologia i diversitat —el presenteu com a “festival de la biodiversitat lingüística”. Per què és important aquesta vinculació?
I. C.: Mai com avui es comprèn que al món tot està interconnectat, i com n’és d’important mantenir un equilibri entre cos i ment, entre la terra i els pobles que hi habiten. La llengua és un element fonamental: la troben pertot, a la toponímia, a les llegendes, en tot allò que ens envolta. Al Premi hi haurà el testimoni de la poetessa innu Josephine Bacon, a qui hem acollit al Premi Ostana, que explica d’una forma pragmàtica i simple com es destrueix un poble pensant que se li està fent un bé. Hem demanat als artistes que han anat venint a Ostana que ens enviïn missatges sobre la contemporaneïtat que estem vivint. Escoltant aquests textos es podrà entendre com n’és d’important la relació entre llengües i territoris. També el llibre que presentarem, de Valentina Musmeci, fa una contribució en aquest sentit. De fet, tot el Premi 2020 és amarat de testimonis que van en aquest sentit, perquè aquesta és la realitat. I esperem que s’entengui bé.
N: El Premi es fa a Ostana, un dels pobles de llengua occitana de les Valadas. Quina hi és la situació de l’idioma, actualment?
I. C.: La llengua occitana a les valls és absolutament en retrocés. Jo sóc de 1951. A les valls, llavors, es parlava només occità; no se sabia l’italià. Quan jo anava a escola, era monolingüe.
Quan va néixer el Moviment Autonomista Occità el 1968, tota la gent de les valls parlava occità, i era difícil que algú no el sabés. Avui, l’occità encara és bastant parlat perquè encara és present una generació com la meva. Però segons anem baixant d’edat, cada cop és menys parlat, fins a arribar a la generació actual on els infants que el parlen es poden comptar amb els dits de la mà.
Però, com podria ser altrament? La llei 482 és totalment inaplicada, ja sigui a les escoles o als mitjans de comunicació, ni és present a la universitat...