Notícia
Del Baixkortostan a Crimea, la llibertat d’expressió a les nacions sense estat de Rússia té un preu
El Baixkortostan és un dels 85 subjectes o unitats federades de Rússia. D’aquests, 22 tenen estatus de república. Generalment, les repúbliques prenen el seu nom d’una nació o poble diferent del rus.
A la fi de la Unió Soviètica, diverses d’aquestes repúbliques —incloent-hi el Baixkortostan— es van declarar sobiranes i van signar acords d’autonomia amb Moscou. Després de la seva arribada a la presidència de Rússia, Vladímir Putin va anar retallant i abolint aquests pactes, amb el resultat d’una creixent recentralització del poder al Kremlin.
Dilmukhamétov, històric opositor al govern baixkir, ha estat condemnat a nou anys de presó després d’haver estat acusat de cridar a violar la integritat territorial de Rússia, incitar a activitats extremistes i fer propaganda del terrorisme. Les acusacions es basen sobretot en un vídeo on Dilmukhamétov proposa que les unitats constituents de Rússia, començant pel Baixkortostan, acordin l’establiment d’una nova federació russa i que, si aquesta en viola els drets, se’n puguin separar, i en unes crítiques contra les autoritats arran de l’empresonament de ciutadans baixkirs acusats de pertànyer al grup islamista Hizb ut-Tahrir.
Segons el Centre d’Informació SOVA, el cas de Dilmukhamétov és un exemple “d’abús de la legislació antiextremista de Rússia”. L’organització, especialitzada en la recerca sobre nacionalisme, xenofòbia i racisme a Rússia, argumenta que Dilmukhamétov no va parlar sobre “la secessió de Rússia, sinó sobre renegociar un acord federal”, a banda que no va “cridar a usar mètodes violents per a implementar-lo”. Impedir una discussió pública sobre la reestructuració de Rússia “restringeix excessivament el dret a la llibertat d’expressió”, diu l’ONG.
Memorial, una de les associacions russes deganes en la defensa dels drets humans, coincideix amb l’anàlisi de SOVA i afegeix que el cas de l’activista baixkir està “directament relacionat amb les seves activitats cíviques i polítiques”.
Memorial llista Dilmukhamétov com una de les 362 persones presoneres polítiques a Rússia. Una llista, diu l’entitat, “incompleta”, i que inclou 297 persones “empresonades en relació amb l’exercici del dret a la llibertat religiosa o a l’afiliació religiosa” i 65 “per altres raons polítiques”, com és el cas de l’activista baixkir.
Hizb ut-Tahrir i els tàtars de Crimea
De les 297 persones de l’apartat religiós, 191 hi són per condemnes relacionades amb la seva pertinença a l’organització islamista Hizb ut-Tahrir. Moltes, tàtars de Crimea. Hizb ut-Tahrir és activa a la península de la mar Negra almenys des del principi del segle XXI. Les autoritats russes l’acusen de reclutar-hi tàtars per a activitats terroristes. Segons grups tàtars i diverses organitzacions prodrets humans, les autoritats russes ho fan servir d’excusa per a reprimir deliberadament els tàtars crítics amb l’annexió de Crimea per part de Rússia el 2014.
Hizb ut-Tahrir, que s’autodefineix com a partit polític, propugna l’establiment d’un califat internacional regit per la xaria. Afirma que els seus mètodes són “exclusivament polítics”, tot i que anima a agafar les armes en cas “d’un atac d’enemics infidels contra un país islàmic”. Estats com Alemanya, Rússia, la Xina i la majoria de països del nord d’Àfrica i l’Orient Pròxim l’han prohibit. Per contra, a Ucraïna —el país al qual, de iure, pertany Crimea segons la majoria d’estats del món— és legal.
Hi ha “un patró de repressió” per part de Rússia per a “reprimir la dissidència a la Crimea ocupada” i per a “presentar els tàtars de Crimea que s’oposen a l’ocupació russa com a ‘terroristes’ i extremistes”, assegura Human Rights Watch.
Un dels casos més comentats el 2020 ha estat el de Server Mustafàiev. No és l’únic, i el seu empresonament és una mostra més d’un context que el Grup de Drets Humans de Crimea descriu així: “L’aplicació de la legislació antiterrorista de la Federació Russa com a eina per a perseguir musulmans de Crimea, activistes tàtars de Crimea i periodistes ciutadans ha esdevingut una tradició durant tots els anys d’ocupació de la península”.
Pel que fa concretament a Mustafàiev, el 16 de setembre ha estat condemnat per un tribunal militar rus a 14 anys de presó per mantenir vincles amb Hizb ut-Tahrir. Mustafàiev és membre fundador de Solidaritat de Crimea, una organització de suport econòmic i jurídic a les famílies dels tàtars represaliats, incloent-hi els implicats en casos vinculats a l’organització islamista. La defensa i la família de Mustafàiev afirmen que l’han condemnat basant-se en unes simples converses en una mesquita i que, en realitat, l’objectiu de les autoritats russes era reprimir el moviment tàtar de solidaritat. “És una ordre política. En poques paraules: no hi ha nació, no hi ha problema”, diu Rustem Mustafàiev, el pare de l’empresonat. Amnistia n’ha demanat l’alliberament immediat.
“La comunitat tàtara de Crimea ha estat particularment el blanc de les autoritats russes”, denuncia l’organització Front Line Defenders, que reporta “nombroses violacions” del dret a la defensa de Mustafàiev durant el seu procés. “La condemna és un abús deliberat de la legislació antiterrorista, amb l’objectiu de perseguir i dissuadir el treball dels defensors dels drets humans a Crimea”.
La repressió no només la pateixen els vinculats a Hizb ut-Tahrir —o acusats d’estar-hi—, o les seves famílies. La principal organització laica representativa del poble tàtar de Crimea, el Mejlis, va ser prohibida el 2016, només dos anys després de l’ocupació de la península, per “extremisme”. El Mejlis reclama el retorn de Crimea a control ucraïnès i l’autonomia nacional dels tàtars.
Solidaritat de Crimea, a banda de defensar les famílies, també ha fet difusió internacional de la situació en què es troba el poble tàtar, i ha esdevingut una de les poques fonts informatives alternatives als mitjans oficials o oficialistes. “Crimea i Txetxènia”, diu Reporters sense Fronteres, “han esdevingut ‘forats negres’ d’on arriben poques notícies i informacions. Unes altres dues repúbliques al Caucas rus, el Daguestan i Ingúixia, van pel mateix camí”.
De la integritat territorial d’Ingúixia a l’activista ‘separatista’ solitària del Kuban
A la llista de presos polítics de Memorial també hi ha persones vinculades amb les reivindicacions nacionals d’altres pobles de Rússia. La majoria són ingúixos, una de les nacions més petites del nord del Caucas. És el cas de Raixid Maisigov, periodista condemnat a tres anys de presó per tinença de drogues. Maisigov també ha estat acusat per l’agència de seguretat russa, l’FSB, de tenir pamflets amb consignes favorables a la unió d’Ingúixia a la veïna Geòrgia.
La defensa de Maisigov diu que les drogues, trobades per la policia a casa seva, les hi va posar algú, i afirma que la sentència en realitat té a veure amb el seguiment periodístic que Maisigov va fer per al web Fortanga.org de les protestes de març i abril de 2019 a Ingúixia. “Un cas completament inventat”, denuncia Reporters sense Fronteres, que “testimonia una voluntat de fer callar les veus crítiques del nord del Caucas”.
Les protestes van ser la reacció popular contra un acord signat pels presidents d’Ingúixia, Iunús-bek Ievkúrov, i de Txetxènia, Ramzan Kadírov, sobre la delimitació de les dues repúbliques. En virtut de l’acord, Ingúixia va haver de cedir 340 quilòmetres quadrats —el 9% del seu territori— a Txetxènia. El juny, Ievkúrov va dimitir. Kadírov —protegit del Kremlin, amb un historial llarg de violacions de drets humans i amb capacitat de censurar articles crítics amb ell a la premsa russa—, continua al càrrec. Ara, amb una república més extensa.
Diverses persones que van encapçalar les protestes també van ser detingudes i continuen empresonades. És el cas de Zarifa Sautíeva i d’Akhmed Barakhóiev, Mussà Malsàgov, Ismaïl Nalguíev, Malsag Ujakhov i Barakh Txemurzíev, líders del Comitè Ingúix per la Unitat Nacional, acusats d’organitzar “actes de violència”. Segons Memorial, no va existir cap acte d’aquesta mena, sinó que els líders civils tan sols van cridar els manifestants a la resistència pacífica quan el temps permès per a la protesta s’havia acabat.
El mateix 2020, el Comitè Ingúix ha estat declarat il·legal.
La repressió també ateny els nacionalistes del Tatarstan —una de les repúbliques del Volga, com el Baixkortostan— i els qui simplement hi fan servir la llibertat d’expressió per a reclamar que es respecti el tàtar, una de les dues llengües oficials de la república. La situació ara és més desfavorable: el 2018, el Parlament rus va suprimir l’obligatorietat de les llengües pròpies de les repúbliques a les escoles, com us vam explicar a Nationalia. Tres nacionalistes tàtars, l’agost de 2020, han estat multats o condemnats a treballs comunitaris per haver-se expressat contra el que ells perceben com una opressió colonial russa contra el poble tàtar.
La vigilància sobre què es diu també abasta ciutadans de fora d’aquestes repúbliques. L’activista russa Dària Poliúdova ha estat processada i privada de llibertat dos cops per càrrecs “d’incitació al separatisme”. El primer, per haver compartit una publicació en xarxes socials on s’afirmava que els ucraïnesos del Kuban voldrien separar-se de Rússia i unir-se a Ucraïna. El segon, per haver-se manifestat al carrer —tota sola— a favor del que l’FSB va interpretar com una crida a la secessió de diverses zones de l’orient rus. També és acusada ara “d’incitar al terrorisme” per haver compartit una publicació favorable als difunts líders txetxens Xamil Bassàiev i Aslan Maskhàdov. L’activista està detinguda des de gener de 2020, i el seu segon cas, pendent de judici.