Notícia
Eleccions al Congrés espanyol: 38 escons per a partits d’àmbit no estatal
D’aquests, 10 han estat elegits en llistes de la coalició Sumar, 27 en candidatures independentistes o nacionalistes de Catalunya, País Basc, Galícia i Canàries, i 1 l'ha obtingut UPN
Com els ha anat a tots aquests partits, i als que no han aconseguit entrar? Al nou Congrés hi haurà 38 escons de partits d’àmbit no estatal, d’un total de 350. D’aquests 38, 37 són de partits independentistes, sobiranistes, federalistes o autonomistes: 10 han estat elegits en les llistes de la coalició Sumar (d’àmbit estatal) mentre que els altres 27 pertanyen a candidatures no estatals. El restant escó, fins arribar a 38, és el d’UPN, l’únic d'aquests partits que no reclama més autogovern per al seu territori.
Catalunya: davallada dels tres partits independentistes
Els partits independentistes catalans han passat de 23 escons i el 52% dels vots el 2019 a 14 i el 28% ara. És la davallada més forta que el nacionalisme català ha patit d’unes eleccions al Congrés a les següents i és, també, el resultat més baix del bloc independentista des que l’antiga CDC s’hi va afegir el 2015.
Aquest resultat —7 escons per a ERC (13 el 2019), 7 per a Junts (8) i cap per a la CUP (2)— coincideix amb la crisi d’orientació de l’independentisme després del Procés i té lloc en un context d’abstenció més elevada a Catalunya (34,6%) que al conjunt d’Espanya (29,6%). Aquests tres partits han obtingut 954.000 vots, lluny del 1.652.000 assolit fa quatre anys.
Tanmateix, el resultat tan ajustat de les eleccions fan que els partits independentistes catalans siguin clau per a la formació del nou govern espanyol. La reelecció d’un govern encapçalat per Pedro Sánchez i sustentat per una majoria d’esquerres depèn del vot favorable d’ERC i, com a mínim, de l’abstenció de Junts.
Fora de l’independentisme, els federalistes de Catalunya en Comú han aconseguit 6 dels 7 escons que ha obtingut la seva coalició amb Sumar —el setè escó és per a Lilith Verstrynge, de Podem.
País Basc: Bildu fa el sorpasso al PNB
Mentre que l’independentisme català baixa, el basc puja. L’esquerra basca de Bildu tindrà per primera vegada més diputats al Congrés, 6, que no pas el Partit Nacionalista Basc, 5. A Euskadi, els dos partits han assolit el mateix nombre de diputats (5 cadascun), però Bildu en suma un més a Navarra. Globalment, aquest resultat (11 diputats) marca un increment per al nacionalisme basc d’un escó respecte del resultat de 2019 (10).
Els 11 escons del nacionalisme basc, com els del català, són imprescindibles perquè Sánchez pugui reeditar el govern de coalició. El PSOE necessita que tant Bildu com el PNB hi votin a favor. Els dos partits bascos han expressat reiteradament la seva predisposició a evitar un govern de la dreta espanyola.
A Navarra, la Unió del Poble Navarrès (UPN), precisament aliada tradicional de la dreta espanyola, ha obtingut un escó. A diferència de la resta de partits d’àmbit no estatal que tindran representació al Congrés, UPN no reclama més autonomia per al seu territori.
Galícia: el BNG torna a créixer, però es queda amb un sol escó
El Bloc Nacionalista Gallec, com és habitual des de fa diverses eleccions, continua millorant els seus resultats i, aquest cop, passa del 8% dels vots a Galícia obtinguts el 2019 al 9,5%. Són 32.000 vots més que, no obstant això, no li han servit per arribar al segon escó, objectiu que s’havia fixat el partit. Els sobiranistes gallecs es quedaran amb l’escó que ja tenien fins ara, que ocuparà Néstor Rego. Segons el que el mateix BNG ha avançat, el seu escó s’afegirà a una possible majoria d’esquerres.
País Valencià: dos escons per a Compromís
La coalició valencianista Compromís tindrà dos escons al Congrés: els que ocuparan Àgueda Micó (Més-Compromís) i Alberto Ibáñez (Iniciativa del Poble Valencià). Compromís els ha aconseguit dins de la coalició Sumar, en què participaven diversos partits de l’esquerra espanyola (Moviment Sumar, Podem, Esquerra Unida, Més País i Equo) i un seguit de partits sobiranistes o autonomistes de diversos pobles, que citarem més endavant. Els dos escons assolits aquest cop són el doble que els aconseguits el 2019 (1), però la meitat del màxim històric (4) de les eleccions de 2015.
Illes Balears: històrica elecció d’un diputat de Més
De forma similar que al País Valencià, la coalició Sumar integrava dos partits illencs: Més per Mallorca i Més per Menorca. El cap de llista de la coalició era el candidat de Més per Mallorca, Vicenç Vidal, que amb la seva elecció aquest 2023 es converteix en el primer diputat sobiranista de les Balears al Congrés dels Diputats en tota la història. La coalició Més-Sumar ha obtingut el 16,6% dels vots a les Balears, cosa que no només li ha valgut per a aconseguir l’escó, sinó també per quedar per davant de Vox, que venia d’obtenir un resultat extraordinari a les eleccions al Parlament de les Illes.
Aragó: la Chunta recupera el seu escó
La Chunta Aragonesista (CHA) encapçalava la coalició de Sumar a la circumscripció de Saragossa i, en obtenir un escó, enviarà al Congrés dels Diputats un representant seu per primer cop des de les eleccions de 2011. En aquest cas, en la persona del jove advocat Jorge Pueyo, que s’ha fet popular a Aragó per la seva tasca de visibilització de la llengua aragonesa a internet i a Aragón TV.
Canàries: el trencament de la coalició deixa fora Nova Canàries
A les eleccions de 2019, Coalició Canària (CC) i Nova Canàries (NC) es van presentar en coalició i van guanyar dos escons (un cada partit). En aquesta ocasió han concorregut per separat, amb el resultat que CC ha mantingut el seu escó (per Tenerife), però NC l’ha perdut (a Las Palmas). L’escó de CC l’ocuparà Cristina Válido, que la nit de les eleccions no volgut avançar quina posició prendrà el seu partit davant de les negociacions per a formar govern a Espanya. Fa poques setmanes, CC i el PP van tancar un acord per governar les Canàries en coalició.
Miscel·lània de partits que no han entrat
Fins aquí els partits que han entrat al Congrés. I, a banda de NC i la CUP, que, com ja hem explicat, se’n queden fora, tampoc han aconseguit entrar-hi altres partits independentistes, sobiranistes, federalistes, autonomistes o regionalistes. Els repassem.
El cas més destacat és el dels provincialistes de Terol Existeix, que el 2019 van assolir un escó que ara, amb una davallada de vots considerable (de 19.700 a 11.300), s’han quedat a 2.000 paperetes de repetir acta al Congrés. Tampoc no hi han pogut entrar —en el seu cas hauria estat el primer cop— els també provincialistes de Sòria Ja, que tot i sumar el 19,2% de les paperetes, es veuen perjudicats pel fet que a la seva circumscripció només es reparteixen dos escons. Altres candidatures provincialistes (se’n presentaven un grapat) han tingut resultats encara més discrets.
Els lleonesistes d’Unió del Poble Lleonès han aconseguit un creixement notable —del 3,6% al 8,3%dels vots a la província de Lleó— però han quedat lluny del repartiment dels quatre únics escons de què disposa la província. Un altre partit lleonesista, el PREPAL, ha obtingut resultats testimonials.
A Catalunya, la gran decepció se l’ha emportada el Partit Democràta (PDeCAT), que aspirava a reconstruir l’antic espai autonomista de centredreta de CiU: amb el 0,90% dels vots, n’ha quedat ben lluny.
A Navarra, una vella coneguda del Congrés, Geroa Bai, ha fet un resultat molt discret (2,90% dels vots) que l’ha deixada sense opció d’escó.
Tampoc ha reeixit l’aposta de Teresa Rodríguez d’obtenir un escó per a Endavant Andalusia (AA) per Cadis, única circumscripció on es presentaven els andalusistes. Un resultat molt baix (1,4% dels vots a la província) que la mateixa formació ha qualificat de “dolents”.
El Partit Aragonès (0,6% dels vots a Aragó), Ara Canàries (0,2% a l’arxipèlag), Coalició per Melilla (4,7% a la ciutat autònoma, després d’haver fet el 29% ara fa quatre anys) o el Bloc Extremeny (0,9%) són altres partits no han entrat al Congrés.
Pel que fa a la resta de partits que es presentaven amb Sumar, tampoc hi han entrat Iniciativa del Poble Andalús, Batzarre (Navarra), Projecte Drago (Canàries) i Esquerra Asturiana.
Finalment, cal esmentar que el Partit Regionalista de Cantàbria (PRC), que fins ara tenia un diputat al Congrés, va decidir no presentar-se en aquestes eleccions.