Notícia
Etiòpia, un any després de la signatura de l’acord de pau a Tigre
El gegant africà manté fronts oberts amb els moviments tigrinyes, amhares i oromos · El clima d’inestabilitat, inseguretat i violència i la crisi humanitària no s’han resolt
El nomenament d’Abiy Ahmed havia propiciat canvis importants i positius a escala interna i regional a Etiòpia, com l’acord de pau entre Eritrea i Etiòpia de setembre de 2018, acords amb algunes insurgències dels territoris d’Oròmia i Ogaden i un procés d’apertura i reformes de l’Estat. Les seves accions li van guanyar elogis nacionals i internacionals, com el Premi Nobel de la Pau de 2019.
El TPLF, principal partit tigrinya i dominador de la política etíop des de 1991, va percebre en els canvis impulsats pel nou primer ministre Abiy Ahmed una pèrdua de poder. La situació va desembocar en una escalada de tensió entre el TPLF i el govern federal i va culminar amb la guerra de 2020-2022 a Tigre, amb implicació de milícies amhares i de l’exèrcit eritreu de banda de les tropes etíops
Alhora, però, aquestes reformes van desembocar en el debilitament de l’Estat. Van donar un nou impuls als moviments nacionalistes de base ètnica ressorgits durant les mobilitzacions massives estudiantils iniciades el 2014 per part de la comunitat oromo que el van portar al poder, així com fortes resistències d’actors clau, com el Front d’Alliberament del Poble de Tigre (TPLF), principal partit de la coalició que havia governat a Etiòpia des del 1991, el Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop (EPRDF), que havia establert el sistema de federalisme ètnic. El lideratge de la comunitat tigrinya va percebre, en els canvis promulgats per Abiy Ahmed, una pèrdua de poder i privilegis. A mesura que l’EPRDF va reduir el seu control estricte (i la seva transformació en un nou partit, el Partit de la Prosperitat, de base estatal etíop, en què no es va integrar el partit tigrinya, el TPLF), van sorgir noves oportunitats i greuges per part de líders regionals i actors de la societat civil. Aquesta situació va desencadenar una escalada de la tensió a tot el país i en concret entre el govern federal i el TPLF, que va culminar amb l’esclat de la guerra el novembre de 2020 entre els cossos de seguretat etíops (amb el suport de la veïna Eritrea) i els cossos de seguretat de Tigre.Quan es compleix un any de la signatura de l’acord de pau a Tigre, el país continua immers en un clima d’inestabilitat i violència, en especial a les regions d’Amhara i Oròmia. La guerra de Tigre ha provocat un clima d’inseguretat generalitzada i una crisi humanitària, principalment al nord del país. El juny de 2023, segons dades de l’Organització Internacional per a les Migracions (IOM), hi havia 4.385.789 de persones desplaçades internes, la majoria a conseqüència dels conflictes (2,9 milions, el 66,41%), seguit de la sequera que va desplaçar 810.855 persones (18,49%). D’aquestes xifres, l’estat regional Somali acull el nombre més alt de desplaçats per la sequera (542.807 persones), mentre que el de Tigre acull el nombre més alt de desplaçats per conflictes (1 milió). Milers de persones han mort a Tigre a conseqüència de la fam, qüestió agreujada per la revelació al juny que s’havia organitzat una campanya per desviar l’assistència, anunci que va portar els Estats Units i el Programa Mundial d’Aliments (PMA) a suspendre el lliurament de l’ajuda humanitària al país. Posteriorment, el PMA i els EUA van reobrir el programa.
Tigre: reptes oberts en la implementació de l’acord
El 2 de novembre de 2022 el govern federal etíop i les autoritats politicomilitars de Tigre van assolir un acord de cessament permanent d’hostilitats a Pretòria (Sud-àfrica), després de dos anys d’un conflicte que, segons el Programa de Dades de Conflicte d’Uppsala (Uppsala Conflict Data Program, UCDP), ha causat al voltant de 110.000 víctimes mortals, cosa que el converteix en un dels més greus de l’actualitat. Diverses anàlisis i veus de la diàspora van situar el desastre humanitari com la qüestió principal que va empènyer les autoritats tigrinyes a acceptar l’acord. Eritrea no en va formar part, i per això no es va veure forçada a acceptar les provisions establertes pel govern federal. A més, les dimensions limitades del mecanisme de supervisió d’alto el foc (una desena d’observadors de la Unió Africana (UA), amb un representant de cada part i un representant de l’organització regional IGAD, que informen el cap del panel mediador, l’exmandatari nigerià Olusegun Obasanjo) i l'exclusió de l’ONU, els EUA, la UE i l’IGAD de la signatura del pacte —van ser-ne simples observadors— van sembrar dubtes sobre la seva implementació real, a més de posar en evidència la victòria de l’estratègia etíop de no incloure la comunitat internacional. L’acord també afirma que el govern haurà de restablir l’autoritat a Tigre fins que se celebrin noves eleccions i que el govern plantejaria una política global de justícia transicional nacional sense esmentar cap mecanisme internacional per determinar els crims comesos, segons HRW i Amnistia Internacional. A això es van sumar les violacions inicials de l’alto el foc per part dels cossos de seguretat etíops, eritreus i de les milícies de la comunitat amhara Fano, cosa que va evidenciar la difícil implementació i la fragilitat de la situació.
La implementació de l’acord de pau entre el govern federal i el TPLF ha avançat, malgrat que és un procés que evoluciona amb fragilitat. L’ONU alertava al setembre que milícies amhares i tropes eritrees continuaven cometent atrocitats, alhora que milions de persones romanen en situació de desplaçament intern
Malgrat els reptes oberts, la implementació de l’acord ha anat avançant. Durant les setmanes següents el lideratge politicomilitar de Tigre va iniciar el desarmament dels seus combatents —tanmateix, la desmobilització dels combatents no es va començar a fer efectiva fins al juliol de 2023— i va dissoldre el govern regional sorgit de les eleccions de 2020 (no reconegudes pel govern federal), mentre que el PMA va iniciar la distribució de l’ajut humanitari. El 12 de novembre de 2022 les parts van signar a Nairobi la Declaració Executiva sobre les Modalitats d’Implementació de l’Acord, en què es preveia el lliurament de les armes pesants i la desmobilització de combatents, el restabliment de serveis públics a Tigre, la reactivació de l’ajuda humanitària i la retirada de tots els grups armats i forces estrangeres, en referència a Eritrea. A finals de desembre es va posar en marxa la missió de monitoreig de la UA. Eritrea es va anar retirant de la majoria de Tigre i el febrer del 2023 només algunes unitats menors romanien en posicions estratègiques en àrees frontereres, segons el líder negociador del TPLF, Getachew Reda. Les autoritats politicomilitars de Tigre van anar lliurant l’armament pesant en presència de la missió de la UA. Entre el desembre i el gener de 2023 va millorar l’accés humanitari, segons l’ONU, i es van restablir les comunicacions i els vols comercials. El 3 de febrer, Abiy Ahmed es va reunir amb els líders del TPLF per primera vegada des de 2020. El TPLF va acordar la composició de l’administració interina, proposta boicotejada per tres partits opositors de Tigre, que acusaven el TPLF de monopolitzar el poder. Al març, el TPLF va elegir Getachew Reda per presidir l’Administració Regional Provisional (Interim Regional Administration, IRA). Dies després, el Parlament Federal va retirar el TPLF de la llista de grups terroristes i també va retirar els càrrecs contra els seus líders polítics i militars. Getachew Reda va nomenar els membres de l’IRA el 5 d’abril.Altres decisions posen de manifest l’evolució fràgil del procés. El comandant en cap de Tigre, Tadesse Worede, va anunciar a finals de juliol de 2023 la desmobilització de 50.000 milicians del TPLF i va instar el govern federal a garantir que les forces d’Eritrea i d’Amhara es retiressin de Tigre, cosa que encara no s’ha fet del tot efectiva: la Comissió de Drets Humans de l’ONU va alertar al setembre que tropes eritrees i milícies amhares Fano continuaven cometent atrocitats a Tigre. Al setembre Getachew Reda va afirmar que el govern federal havia acceptat de desmantellar l’administració il·legal d’Amhara a les zones en disputa a Tigre Occidental i Meridional, tot i els disturbis que estan tenint lloc a l’estat regional veí d’Amhara, en part motivats per la por que el govern federal retorni aquests territoris en disputa a Tigre, actualment sota control parcial d’Amhara. Un any després de l’acord, l’estatus dels dos estats regionals i de la població de Tigre desplaçada d’aquestes regions continua als llimbs. Al juny, HRW va denunciar la persistència de vulneracions greus de drets humans i d’actes de neteja ètnica per part de les milícies Fano. Per acabar, la UA va confirmar l’extensió de la missió fins al desembre de 2023.
Escalada de la violència i estat d’emergència a Amhara
La inestabilitat a l’estat regional d’Amhara va agreujar-se a partir d’abril, quan el govern federal va anunciar el desarmament i la dissolució de les milícies paramilitars Fano (terme històric que en amhàric significa ‘lluitador per la llibertat’) i la seva integració a la policia i a l’exèrcit. El nacionalisme amhara també s’havia reactivat durant les mobilitzacions entre el 2014 i el 2018 que van portar al poder Abiy Ahmed. Aquest nacionalisme amhara va aprofitar la guerra a Tigre per a ocupar dos territoris en disputa històrica que formen part de Tigre (Tigre Occidental i Meridional, anomenats pel nacionalisme amhara Welkait i Raya, respectivament) on els amhares han establert una administració il·legal. Aquestes milícies han estat responsables de crims contra la humanitat contra la població de la comunitat tigrinya durant el conflicte, en què van participar activament donant suport a les tropes del govern federal, en especial als dos territoris en disputa.
La violència s’ha agreujat aquest 2023 a Amhara. Les milícies amhares Fano han ocupat diverses localitats i l’exèrcit federal ha estat acusat de cometre abusos greus durant les operacions repressives
A més, l’assassinat d’un líder regional del partit al poder, el Partit de la Prosperitat, va reactivar les operacions militars federals contra les milícies, operacions repressives durant les quals les forces federals van ser acusades de cometre abusos greus que van provocar augment paulatí de la violència i l’inici d’una rebel·lió, en afegir-s’hi altres moviments nacionalistes amhares contra el govern regional i el govern federal. Aquest conflicte de baixa intensitat va escalar a l’agost, amb la presa de control de diverses localitats per part de Fano i la repressió de les forces federals i regionals. A principis d’agost, el govern federal va bloquejar l’accés a internet a Amhara, va declarar l’estat d’emergència durant sis mesos i va dur a terme una ofensiva per recuperar el control de les localitats ocupades i una onada de detencions de sospitosos acusats de vincles amb els militants, incloent-hi polítics, entre els quals l’opositor Christian Tadelle. L’ONU va determinar el 29 d’agost que almenys 183 persones havien mort des de juliol, situació que es va agreujar al setembre. Les milícies Fano han estat expulsades de les ciutats principals, però es mantenen actives en diverses àrees rurals d’Amhara.Oròmia: persistència dels enfrontaments entre forces federals i l’OLA i intents negociadors
Ni els intents d’acomodació de la comunitat oromo en el si de l’estat federal etíop després de les mobilitzacions iniciades el 2014 que van propiciar el nomenament d’Abiy Ahmed —membre de la comunitat oromo— ni les reformes polítiques empreses per ell per a promoure la unitat i la reconciliació nacional no han comportat una major autonomia per a l’estat regional d’Oròmia, cosa que reclamava el nacionalisme oromo. Abiy Ahmed es va decantar per un Estat més centralitzat, en lloc d’aprofundir el federalisme ètnic. A més, l’ala militar del Front d’Alliberament Oromo (OLF), l’Exèrcit d’Alliberament Oromo (OLA), va rebutjar l’acord de pau a què havien arribat l’OLF i el govern federal el 2018 i va iniciar una nova rebel·lió, cosa que va portar el govern federal a designar-lo el 2021 com a grup terrorista. Des de llavors, la violència ha anat en augment. El govern, amb el suport de les milícies Fano, va llançar una operació militar l’abril de 2022 per desarticular l’OLA. L’escalada dels enfrontaments durant la segona part de 2022 es va intensificar a l’octubre, coincidint amb les negociacions que van culminar amb l’acord de pau de Tigre al novembre.
L’ascens d’Abiy Ahmed, un oromo, no ha comportat un increment de l’autonomia d'Oròmia, tot al contrari. La violència a l’estat regional més gran i més poblat d’Etiòpia s'ha incrementat des de 2021. El govern federal i el moviment armat OLA mantenen ara negociacions per trobar una solució al conflicte, que ha tingut conseqüències greus per a la població civil
Les pressions del govern regional d’Oròmia, així com l'interès de l’OLA i de les autoritats federals per assolir algun tipus de treva, van conduir a contactes exploratoris indirectes el febrer del 2023 entre les dues parts, que van manifestar el seu interès a explorar un cessament d’hostilitats. Enmig del clima de violència, al març Abiy Ahmed va manifestar el seu compromís a explorar un procés de diàleg amb l’OLA i el 25 d'abril es van iniciar converses de pau a Zanzíbar (Tanzània) amb la facilitació de Kenya —l’OLA havia exigit la mediació d’una tercera part— en nom de l’organització regional IGAD i de Noruega. Tot i que aquesta primera ronda va culminar sense avenços a principis de maig, ambdues parts van manifestar el seu compromís a buscar una solució al conflicte. Des de llavors ha persistit la violència, amb conseqüències greus per a la població civil.Tot i això, al novembre es va fer pública una segona ronda negociadora iniciada a finals d’octubre a Tanzània, sota la mediació de la IGAD. Fonts diplomàtiques en l’anonimat van destacar el seu optimisme davant els avenços del procés negociador.