Notícia
Els aromanesos de Macedònia del Nord guaiten a bona finestra
Un poble, molts estats i uns orígens disputats
Descendents de soldats romans, grecs llatinitzats, gents d’origen traci o romanesos allunyats de la seua pàtria natal. Aquestes són algunes de les narratives identitàries que s’engoleixen els aromanesos per part dels estats nació on niuen. Per a uns, són parlants d’un simple dialecte; per a altres, usuaris d’una llengua pobra, rural, sense estandarditzar. Res no s’allunya més de la realitat. L’aromanés (conegut també com a macedoromanés) és una de les quatre varietats de la subbranca de llengües romàniques orientals. Les altres tres són el romanés, el meglenoromanés i l’istroromanés. El romanés (conegut entre els lingüistes com a dacoromanés) és la llengua de 25 milions de parlants a Romania i Moldàvia (on se la coneix també amb el nom de moldau). Per un altre costat, amb una quantitat molt inferior de parlants (5.000 i 1.000 respectivament), el meglenoromanés es parla a la zona fronterera entre Macedònia del Nord i Grècia i l’istroromanés a la península d’Ístria, a Croàcia. Les més de 200.000 persones que parlen la llengua aromanesa, ho fan en una de les tres varietats dialectals: farsharot, gramustean o pindean.
A Grècia, el país on històricament la comunitat valaca ha estat més nombrosa, no tenen possibilitat d’estudiar-la. Els valacs s’identifiquen majoritàriament com a grecs ètnics que adoptaren la llengua de l’Imperi romà, i no tenen cap reconeixement. L’assimilació és més forta que mai; la transmissió intergeneracional de la llengua es va aturar fa uns 30 anys. El desconeixement per part de molts grecs de la situació de les minories al país és imperant. Bona part encara associen el nom de valac amb pastor, i creuen que vlachika, és a dir ‘la llengua’, és el “dialecte dels grecs del nord”.
La protecció i reconeixement de Macedònia del Nord
Altrament, el cas de Macedònia del Nord és el més significatiu. Els aromanesos (o macedoromanesos o macedovalacs) són una de les minories nacionals de l’estat. A costa de la constitució de Macedònia del Nord, Crushuva ha esdevingut el centre dels valacs en aquest país eslau. La carta magna promulga que qualsevol llengua parlada pel 20% de la població d’una unitat municipal passa a ser reconeguda automàticament com a llengua oficial. En aquesta ciutat escarpada, de nius de cigonyes i teulades de fang, l’aromanés es reivindica com la segona llengua oficial.
Un rètol trilingüe en macedoni, albanès i aromanès a Crushuva. / Imatge: D. C. B.Crushuva (Krushevo en macedoni) descansa dins d’una vall, i des del seu cor remulle la gola amb Pero Mular, el fill de Hristu Mular, el gran etnomusicòleg aromanés. El seu arxiu emmagatzema més de 500 cançons originals valaques. Pero m’ensenya alguns volums de l’antologia de cançons valaques (Cãntits armãneshci antologhie), fruit del treball del seu pare: “Som els pares els que lluitem per a preservar el nostre llegat”. La dona de Pero és sèrbia, i a casa barregen serbi i macedoni, però al seu fill sempre li parla aromanés: “La llengua literària valaca s’ensenya en algunes escoles de primària de 3r a 9é, però és de lliure elecció. Una assignatura optativa després de classe, en què també participen molts macedonis”. Un dels grans problemes és la manca professors valacs, sovint formats en altres matèries, com geografia o francés, m’explica: “Necessitem fer més projectes conjunts amb la resta de valacs”, adverteix Pero.
“Abans ens anomenaven Krislovski, ara som Mular. Hem recuperat el cognom familiar. Canviar-se el cognom no és gaire comú entre la nostra gent; pense que no entenen el valor que tenim”, comenta Pero. Seguint aquest fil identificatiu, Pero trau de la butxaca el seu carnet d’identitat: “Ací diu que soc aromanés. Alguns de nosaltres ho amaguen. Diuen que són macedonis. Per altra banda, altres diuen ser valacs sense ser-ho realment”. La barreja d’identitats és comuna per aquests indrets. L’albanés és l’altra llengua de la ciutat (de fet, ho és de tot l’estat).
Pero Mular. / Imatge: D. C. B.La llengua valaca i les noves generacions
Les noves generacions tenen la clau del futur de la llengua. Andjelo Pavlovski és un jove aromanés en procés de retrobament amb les seues arrels. A casa la transmissió es va trencar, però ara estudia la llengua pel seu compte: “A les grans ciutats dels Balcans, l’aromanés s’ha perdut entre moltes famílies, però podem estudiar-la ací a Skopje”. Andjelo ha convençut la seua família materna que, a partir d’ara, els parle en aromanés.
Crushuva és coneguda a la regió pel Makedonium, el seu monument en honor a l’Alliberament Nacional de Macedònia i a l’aixecament d’Ilinden. Allà dalt de la muntanya, dins d’aquella mena de nau espacial, el reputat il·lustrador local Zoran Kardula Vlach recentment ha exposat part de la seua obra. El seu treball rememora patrons de l’antiga Iugoslàvia així com del constructivisme soviètic i l’avantguarda russa, barrejant-los amb la seua herència aromanesa: “Cada 23 de maig, Dia Internacional de l’Aromanés, publique il·lustracions de personatges famosos d’origen aromanés, incloent-hi les seues biografies. Vull apropar la cultura aromanesa al gran públic, amb l’objectiu de donar a conéixer l’herència que totes aquestes persones han deixat en la història dels Balcans”, explica.
Molts aromanesos ocupaven (en els temps de Iugoslàvia) i encara ocupen posicions de lideratge sense veure’s pressionats a causa del seu origen: “Els aromanesos són ciutadans lleials dels països on viuen, i també orgullosos”, explica Zoran. Malauradament, tot i ser una llengua oficial, els habitants de Crushuva s’enfronten al mateix problema que la resta de la comunitat valaca. La pèrdua i l’oblit de la seua llengua que agonitza: “Cada cop són menys els joves que parlen la llengua i això és preocupant. Per exemple, quan vaig créixer a Krushevo, tots parlàvem aromanés. Vaig aprendre el macedoni a l’escola quan vaig fer set anys. La situació actual és molt diferent. Ja no pots sentir xiquets parlant aromanés, encara que siguen aromanesos de pare i mare”. Per Zoran, ni l’estat ni les institucions són els culpables ací; són els pares els que no la transmeten als seus fills: “Mentre tinguem llengua, existirem. Aquest tema és molt important per preservar la nostra identitat”.
MRT 4, la televisió de les minories nacionals
Zoran viu a Skopje, seu de Radiotelevisió Macedònia (Makedonska Radio Televizija). El canal MRT 4 emet programes en alta definició per a totes les minories nacionals de Macedònia del Nord: turc, serbi, romaní, bosnià i aromanés. El primer programa en llengua valaca es va emetre el 9 de gener de 1991. El que va començar amb només 15 minuts cada dimecres de la setmana, ara són emissions diàries. Jana Mihailova és la presentadora de les notícies: “La televisió macedònia és l’única televisió nacional del món que emet programes en llengua valaca. Per arribar a tot el món, hem obert el nostre canal de YouTube”, comenta.
“Expliquem els problemes de la comunitat valaca, com és el cas de l’ensenyament de la llengua. Informem de les activitats dels valacs dels països veïns, gravem reportatges sobre com viuen els valacs en altres països. Fem molts programes sobre història, cultura, tradició, costums, folklore... adreçats a les generacions més majors, però posem especial èmfasi en la generació més jove amb programes infantils, d’educació, debats... Per descomptat, no és gens fàcil, ja que a la redacció els periodistes professionals valacs escassegen”, detalla la comunicadora.
Acceptar l’estàndard per a continuar avançant
L’estàndard de l’aromanés encara és objecte de disputa. L’any 1997, un grup d’entusiastes activistes i lingüistes aromanesos, encapçalats per Iancu Ianachieschi-Vlahu, es van reunir a Bitola, a la República de Macedònia del Nord, per a organitzar un simposi per a l’estandardització de la llengua aromanesa. Allà s’adoptaren les regles per escriure la llengua literària valaca, publicades en la Gramaticã armãneascã. Una part dels valacs no les acceptaren. Alguns dialectes tenen diferències fonètiques, gramaticals i fins i tot lèxiques prou accentuades. A banda, a Grècia, molts rebutgen l’ús de l’alfabet llatí. Encara no s’ha arribat a un consens, però gran part dels intel·lectuals accepten les normes (que són també les que aprenen els xiquets a l’escola) i les utilitzen cada dia. Sense voluntat política transnacional no poden fer-se realment efectives.
La situació de l’escriptura de la llengua a Macedònia està en un nivell més avançat, en comparació amb altres països, però un gran nombre d’aromanesos tenen problemes a l’hora d’escriure en la seua llengua: “Fins a la data no hi ha cap departament que estudie la llengua valaca enlloc, tot i que hi ha hagut diversos intents d’establir-los. Des de l’any 2005, l’únic que existeix és l’estudi com a assignatura optativa a la Facultat d’Educació de Shtip (Macedònia del Nord), però la pràctica demostra que molt pocs alumnes, o cap, la tria com a assignatura optativa. I, a la Facultat de Filologia de Skopje, hi ha l’oportunitat d’estudiar-la com a assignatura optativa també, des de l’any 2012, però fins ara tampoc ha reeixit”, diu Jana.
“Som l’única televisió pública del món que emet programes en llengua valaca. Abans, n’hi havia altres a Bitola (Macedònia del Nord) o a Constança (Romania), però eren privades. Molts diuen que el nostre consell editorial és una finestra al món, un pont que uneix tots els valacs d’arreu del món. Si no el nodrim, si trenquem aquest pont de connexió, les generacions futures ens jutjaran per no haver preservat la nostra llengua. Hem de contribuir a la seua preservació, perquè si la llengua valaca mor, el poble valac tampoc existirà i no permetrem que això passe”, sentencia Jana amb clarividència.
“La voluntat dels avantpassats” assenyala tots aquells pares que priven els seus fills de l’ensenyament de la llengua pròpia i maleeix a tot aquell que l’abandona en favor de l’assimilació. Això diu l’himne aromanés Dimãndarea pãrinteascã, escrit per Constantin Belimace. El poema és una declaració d’intencions. Tot i estar escrit l’any 1888, està, lamentablement, més vigent que mai.