1. Inici
    2.  
  2. Notícies
  3. Partits i sindicats, Política i institucions

Notícia

Les eleccions municipals de Bòsnia aprofundeixen l'anomenada clivella ètnica

 
Els partits nacionalistes radicals de cadascuna de les tres comunitats de Bòsnia i Hercegovina guanyen als respectius ajuntaments · Les formacions de caire interètnic obtenen uns resultats pobres, mentre que les ciutats registren una forta abstenció.

Les eleccions municipals d'aquest diumenge a Bòsnia i Hercegovina han confirmat l'evident divisió del país en tres comunitats diferenciades, amb la clara victòria dels partits nacionalistes en els ajuntaments de les seves àrees respectives i després d'una campanya que molts analistes consideren que ha girat més sobre una retòrica nacionalista que no pas en qüestions de política local.

Encara sobre resultats provisionals, el Partit dels Socialdemòcrates Independents (SNSD), la formació sèrbia que actualment té el poder a la República Sèrbia de Bòsnia, ha obtingut 32 alcaldies d'un total de 149. El partit majoritari al costat bosnià musulmà ha estat el Partit de l'Acció Democràtica (SDA), que n'ha aconseguit 28. Finalment, la Unió Democràtica Croata, que és un dels partits que representa la població croata de Bòsnia, ha guanyat en 15 consistoris. Ara manca saber el color de 25 ajuntaments, i la resta d'alcaldes han estat repartits entre les formacions menors.

Aquests resultats fan preveure un equilibri delicat al país balcànic, que està format per dues entitats descentralitzades, la Federació de Bòsnia i Hercegovina i la República Sèrbia, a més del districte de Brčko, que també gaudeix d'autogovern i que formalment és part de les dues entitats anteriors. Aquí cal afegir-hi la diversitat de pobles que hi ha al país, principalment bosnians muslmans, serbis i croats, que no encaixa amb l'esquema administratiu.

"Si aquesta tendència [de vot] continua, les eleccions parlamentàries del 2010 seran un cens ètnic de la població", opina el professor Asim Mujkic, citat per RFE/RL.

Una altra dada significativa d'aquestes eleccions ha estat el nivell d'abstenció, que les dades provisionals situen al voltant del 55%. La poca participació, però, ha estat especialment evident a les ciutats, en algunes de les quals la participació no ha arribat al 40%, fenomen percebut com una reacció a la retòrica agressiva dels partits nacionalistes.

Més informació: