Catorze anys després que el règim de segregació racial acabés a Sud-àfrica, els pobles autòctons d'aquell país continuen lluitant pels seus drets culturals i lingüístics. Els parlants dels idiomes bantus (que sumen, tots plegats, més de tres quartes parts de la població total sud-africana) veuen com les seves llengües encara no han assolit la igualtat respecte de les dues llengües d'origen europeu (l'anglès i l'afrikaans, una parla de base neerlandesa). L'àmbit educatiu és un dels fonamentals. Les coses, però, van canviant mica en mica. Recentment, la comunitat zulu ha obtingut una important victòria, quan un tribunal ha sentenciat que els alumnes que tenen aquest idioma com a matern han estat discriminats per raó de llengua en un centenari institut de secundària de la ciutat de Durban (eThekwini, en llengua zulu).

(Al mapa, distribució territorial de les principals llengües parlades a Sud-àfrica. El domini del zulu correspon a grans trets a la província de KwaZulu-Natal. Font: Wikipedia)

La denúncia la va presentar l'any passat Ntombenhle Nkosi, presidenta de la Taula Pansud-africana de Llengües (PanSALB, en les seves sigles en anglès), un organisme estatal encarregat de promocionar totes les llengües parlades al país. Nkosi va argumentar que al seu fill, estudiant de secundària de la Durban High School (DHS) i parlant nadiu de zulu, no se li oferia la possibilitat d'assolir un grau de competència elevat en aquest idioma perquè el centre educatiu només n'oferia classes per a alumnes no nadius. En canvi, la DHS sí que té programat l'ensenyament al més alt nivell en anglès i en afrikaans. I això, malgrat que Durban és la principal ciutat de la província de KwaZulu-Natal, on el zulu és la llengua més estesa (80% de parlants nadius) mentre que l'afrikaans només és l'idioma primer de l'1,5% del cens (tot i que és cert que als barris centrals de Durban, hi predomina aquesta darrera llengua).

El 30 de setembre passat, el Tribunal d'Igualtat de Durban va concloure que Nkosi tenia raó. A la sentència, l'òrgan afirma que "oferir l'afrikaans com a assignatura a un nivell superior que el zulu [...] va constituir una discriminació" contra els alumnes de 8è i 9è grau (els primers cursos de secundària, al sistema educatiu sud-africà) que tenen el zulu com a llengua materna. Davant d'aquesta situació, el tribunal demana a l'Estat que dediqui els recursos necessaris perquè totes les escoles de KwaZulu-Natal ofereixin l'ensenyament del zulu amb el mateix nivell i qualitat que l'afrikaans o l'anglès.

Un pas endavant en un camí molt complicat

Per Sibusiso Nkosi, portaveu de la PanSALB, hi ha "esperances" que la sentència signifiqui un punt d'inflexió en la gestió del multilingüisme a l'escola sud-africana. El portaveu explica que, ara mateix, la PanSALB vol tractar amb les autoritats educatives les "implicacions" que pot tenir la sentència de Durban, en un panorama en què les coses estan ben difícils per a les llengües autòctones africanes: "Els centres d'ensenyament superior estan tancant els seus departaments lingüístics a causa del nombre minvant d'alumnes que trien les llengües africanes", diu.

No és estrany que els idiomes autòctons tinguin poc predicament entre els estudiants, amb casos com el que relata, aquest novembre, el diari sud-africà The Times: a una escola de secundària de Johannesburg, un sol noi d'últim curs ha triat el zulu com a segona llengua. El pitjor és que la professora admet que, als alumnes que comencen secundària, els aconsella que no escullin estudiar zulu sinó afrikaans, perquè en aquesta llengua, els materials i els recursos són molt millors.

Aquest estat de les coses mostra com les dècades de nefastes polítiques discriminatòries contra la majoria negra encara pesen sobre la societat sud-africana actual. Cal tenir en compte que sistema educatiu sud-africà, durant tot el règim de l'apartheid, va estar destinat a mantenir la supremacia blanca i en cap moment es va preocupar de preparar els sud-africans negres per a l'ensenyament superior. Molt menys estava interessada la Sud-àfrica segregacionista a cultivar i estendre els idiomes autòctons del país. Ben al contrari: el 1976, el Govern va aprovar un decret segons el qual almenys la meitat de l'ensenyament de secundària a Sud-àfrica s'havia de fer en afrikaans, una llengua sense cap tradició entre la gran majoria de la població negra. El pas d'un sistema així cap a un altre basat en el multilingüisme s'està demostrant molt complex.

Un ric panorama lingüístic

Des de 1994, tancada l'etapa de l'apartheid, Sud-àfrica té onze llengües oficials: les dues d'origen europeu (afrikaans i anglès) i nou d'autòctones (zulu, xhosa, sotho del nord, tswana, sotho, tsonga, swazi, venda i ndebele). La Constitució, teòricament, obliga l'Estat a "elevar l'estatus i incrementar l'ús" d'aquests idiomes africans, i prescriu que tant el Govern central com els governs provincials han d'emprar habitualment, almenys, dues llengües. L'anglès manté una posició de gran avantatge per sobre de totes les altres. L'afrikaans, per la seva banda, continua fort a la comunitat blanca i és parlat pel 13% de la població total del país, mentre que, dels idiomes autòctons, el zulu és el més estès (el 24% el té com a llengua materna, segons el cens de 2001, o el que és el mateix, més de 10 milions de persones).

De fet, tant el zulu com el xhosa, el sotho del nord i el tswana tenen més parlants nadius que l'anglès, que es queda amb un 8,2%. Ara bé, el coneixement d'aquesta llengua se li suposa a qualsevol persona que hagi estudiat. Des de 1994, l'anglès ha pres una importància creixent com a idioma comú de Sud-àfrica, amb l'avantatge que no s'associa tant a l'època de l'apartheid, com sí que li passa a l'afrikaans. El seu domini en àmbits com el comerç o la ciència és molt considerable. El repte que Sud-àfrica té per endavant és el de combinar el domini de la llengua més poderosa del món amb la seva diversitat lingüística interna: a Sud-àfrica, a banda dels onze idiomes oficials, s'hi parlen vuit més d'autòctons i una altra desena d'importats per les comunitats d'immigrants arribades d'Europa i d'Àsia.

Més informació:

• Mail & Guardian: Durban school taught 'kitchen Zulu', court told
• City Press: Parent wins school language battle in court
• The Mercury: Department praises language ruling
• The Times: White schoolboy chooses to learn Zulu over ‘dying language'