Skopje i Atenes haurien de multiplicar els seus esforços per evitar que el conflicte que mantenen per la qüestió de la denominació de Macedònia -oficialment l'Exrepública Iugoslava de Macedònia- repercuteixi negativament en la resta de països balcànics. Així ho demana International Crisis Group en el seu darrer informe, en el qual lliga la solució d'aquest contenciós a l'èxit del procés d'estabilització de Macedònia i, per extensió, de tots els Balcans.

L'informe d'aquest think tank demana voluntat política a les dues parts per resoldre el conflicte. Grècia, diu Crisis Group, s'ha de comprometre a deixar de bloquejar el país veí a les institucions internacionals -la darrera vegada en fer-ho va ser l'abril del 2008, a l'OTAN, i podria tornar a fer-ho a la Unió Europea-. Skopje, al seu torn, hauria de deixar de banda polítiques i moviments "provocatius", com per exemple rebatejar el seu aeroport internacional com amb el nom d'Alexandre el Gran -una de les figures més estimades de l'herència hel·lència a Grècia-. També hauria d'acceptar alguna de les propostes de consens pel que fa al nom.

Actualment, el primer ministre macedoni, Nikola Gruevski, demana que es mantingui el nom 'República de Macedònia' a escala oficial, mentre que en les relacions bilaterals amb Grècia s'adopti una formula que aquesta no consideri ofensiva. Atenes, d'altra banda, es nega a una noble denominació, i exigeix que el nom definitiu de Macedònia tingui un determinant geogràfic -'Macedònia del Nord', per exemple-. Aquesta darrera és també l'opció perferida per les Nacions Unides, que actua de mediador en aquest conflicte a través de l'enviat especial Matthew Nimetz.

Precisament, l'oficina de premsa de les Nacions Unides va fer pública ahir la data per a la següent trobada entre els representants d'un i altre bàndol: serà l'11 de febrer, a la seu de l'organisme, a Nova York. Serà una reunió clau per mirar de desencallar el procés, després d'un 2008 nefast durant el qual Grècia ha estès el bloqueig a tant escenaris com ha pogut i Macedònia s'ha mostrat poc disposat a arribar a qualsevol consens.

Una identitat amenaçada
International Crisis Group posa èmfasi en la situació de fragilitat del sentiment identitari macedoni, amenaçat per Bulgària, que qüestiona que existeixi una nació i llengua macedonis; Sèrbia, que nega l'autonomia de l'església macedònia; i Grècia, que li disputa el seu propi nom i nega que hi hagi una minoria macedònia dins del seu territori.

De fet, l'Estat grec mai ha acceptat que la república exiugoslava monopolitzi el nom de Macedònia. El territori comprès històricament sota aquest terme està avui dividit entre els dos Estats en conflicte, a més d'una petita porció dins de Bulgària. Atenes tem que, si el nom és declarat oficial, Skopje vulgui apropiar-se de l'herència hel·lènica de la regió i fins i tot pugui reclamar part del territori de la Macedònia grega.

Foto: Nicola Gruevski i Kostas Karamanlis, primer ministre de Macedònia i de Grècia, respectivament.

Mapa: En gris, el territori macedoni a Grècia (International Crisis Group).

Més informació:

• ICG: Macedonia's Name: Breaking the Deadlock [informe en pdf]
• Balkan.Insight.com: Macedonia Name Row Destabilises Balkans -ICG
• UN News Centre: Former Yugoslav Republic of Macedonia name talks set for next month - UN
• Nationalia:Cap progrés en les converses entre Macedònia i Grècia