Notícia

Romania nega els drets col·lectius a les minories nacionals

Un tribunal romanès prohibeix celebrar un referèndum d'autonomia per al poble székely, la minoria més nombrosa de Romania · El president romanès, Traian Basescu, afirma que 'no permetrà cap demanda d'autonomia territorial' · Almenys un 7% de la població és d'ètnia hongaresa, i fins i tot en alguns punts de Transilvània són majoria.

El cap d'Estat de Romania, Traian Basescu, segueix mostrant el seu menyspreu cap a la noció de 'drets col·lectius,' alhora que els diversos intents per part de les comunitats minoritzades d'eixamplar la seva autonomia són aturats per la justícia romanesa. Dilluns passat un Tribunal de Covasna, va declarar que la organització d'un referèndum d'autonomia al territori székely és il·legal, segons informa Divers.ro.

El territori székely cobreix tres comarques de la regió de Transilvània, a Romania: Mureş, Harghita i Covasna. En aquestes dues últimes, la població és majoritàriament székely -un poble que es considera ètnicament hongarès-. Històricament els székelys han demanat a l'Estat romanès que els permetés una major autonomia cultural i política, demandes que invariablement han topat amb arguments centralistes que, emparant-se en la Constitució, consideren que l'autogovern székely atemptaria contra la unitat de l'Estat.

Basescu, que el novembre passat va ser reelegit com a cap d'Estat, ha repetit en innumerables ocasions la seva nul·la predisposició a tractar la qüestió del poble hongarès des de la perspectiva dels drets col·lectius. Fa uns dies es va definir, en un viatge a Hongria, partidari dels "drets individuals de les minories", però va deixar clar que el Govern "no permetrà cap demanda d'autonomia terrritorial."

Fa uns mesos, Traian Basescu feia tota una disquisició en contra dels anomenats drets col·lectius. "Hi ha una nova moda en política internacional", deia Basescu, "d'intentar alterar la integritat territorial dels estats sota la disfressa de la defensa dels drets de les minories." "Respecte això, Romania és extremadament ferma i diu 'sí' als drets individuals per qualsevol minoria, i un definitiu 'no' per als drets col·lectius".

El Consell Nacional Székely (SZNT), una de les organitzacions polítiques més potents entre aquesta comunitat, ha demanat una rectificació al president i ha recordat que "el reconeixement dels drets col·lectius garanteixen la coexistència pacífica de comunitats ètniques diferents".

Imatge: Manifestació székely (extreta de www.sznt.ro)

Més informació: