Al-Quds Al-Arabi, el diari àrab amb seu a Londres, ha publicat avui que kurds, àrabs i turcmans, els principals grups de la província de Kirkuk, a l'Iraq, han arribat a un primer acord per repartir-se les posicions de poder. Segons aquest pacte, un membre de la comunitat kurda -majoritària a la zona- tindrà reservat el títol de governador del districte, un representant àrab en serà el sotsgovernador i un turcman serà el president del consell municipal de la ciutat de Kirkuk.

A finals de l'any 2007 es va arribar a un acord que establia un percentatge del 32% de llocs de govern per a cadascun dels tres grups ètnics majoritaris, i un 4% restant reservat a la minoria cristiana. Aquest acord, però, mai va arribar a implementar-se.

Aquest és un primer pas important, perquè estableix clarament les quotes de poder de cara a les eleccions provincials que tindran lloc a finals del mes de març vinent. Malgrat tot, l'acord no toca la qüestió clau del conflicte de Kirkuk: l'annexió, o no, del districte a la Regió Autònoma del Kurdistan, qüestió que els kurds reclamen que es decideixi en una consulta popular. Històricament, la ciutat ha estat sempre kurda, i encara avui els kurds hi són majoria. Saddam Hussein va dur a terme una sèrie de campanyes de reubicació d'habitants àrabs provinents d'altres punts de l'Iraq a la regió, per reduir-hi la proporció de kurds. Paral·lelament, milers de kurds, turcmans i assiris en van ser expulsats entre 1991 i 2003. La riquesa de recursos de la zona, especialment amb petroli, és la principal raó per la qual àrabs i turcmans es resisteixen a cedir Kirkuk al Kurdistan.

Diversos polítics i analistes han alertat durant la darrera setmana del perill que la tensió a Kirkuk derivi a un conflicte armat si no es troba una solució aviat. És el cas del primer ministre de la Regió Autònoma del Kurdistan, Nechirvan Barzani, que ha demanat a Washington que intervingui en el conflicte, alhora que reconeixia que si encara no s'ha produït un conflicte a la regió és gràcies a la presència de les tropes nord-americanes. Per això, l'administració kurda pretén que els Estats Units pressionin el primer ministre iraquià, Nuri al-Maliki, perquè resolgui la qüestió abans que les tropes nord-americanes deixin el país.

D'altra banda, un analista de Carnegie Endowment for Peace, Henri Barkey, defineix en una publicació que "la primera prioritat pels Estats Units és treballar per a la reconstrucció de confiança i per evitar que Kirkuk esdevingui un punt d'ignició."

Més informació:

• Courrier international: Un accord sur Kirkouk enfin trouvé
• AP: US must resolve Kurdish issues before pullout: Barzani
• Nationalia:La situació a Kirkuk es complica mentre el referèndum per decidir-ne el futur s'endarrereix mesos