Notícia

Revolta a Guadeloupe, el retorn de la qüestió colonial

Nicolas Sarkozy defineix les revoltes com una 'crisi identitària', i anuncia un paquet de mesures principalment econòmiques per resoldre-la · L'illa es troba en vaga general des del passat 20 de gener, en protesta per l'elevat cost de la vida · Les protestes ja s'han estès als altres departaments francesos d'ultramar, com Martinica i Reunió.

'Sarkozy descobreix l'ultramar'. Aquest és el titular que presidia avui la portada del diari francès Libération. El president francès ha reaccionat per fi a l'estat de revolta que des de fa un mes afecta l'illa caribenya de Guadeloupe, una de les colònies franceses que encara depenen de l'Estat en forma dels anomenats "departaments d'ultramar". Sarkozy ha promès que la República farà una primera inversió de 580 milions d'euros en aquests departaments, així com la revisió a la baixa dels preus del carburant a l'illa de Guadeloupe i la recomanació que alguns dels salaris més baixos pugin fins a 200 euros.

El 20 de gener passat va començar a l'illa una vaga general indefinida, convocada per la plataforma Liyannaj Kont Pwofitasyon (LKP, 'moviment contra l'explotació', en llengua criolla) per protestar contra els elevats preus de la vida a Guadeloupe i els baixos salaris que guanyen els seus treballadors. L'LKP el formen un bon nombre de sindicats i associacions culturals, però també partits polítics, i tot i que va néixer per denunciar els elevats preus de la benzina, les seves reivindicacions han acabat agafant un caire més global. La població illenca l'ha fet seva, durant aquestes quatre setmanes la vaga ha estat total.

Durant la darrera setmana les protestes han pujat de to, i dimecres un sindicalista va morir tirotejat. Finalment, la qüestió ha ocupat totes la primera plana dels mitjans de comunicació francesos, i Sarkozy ha dirigit paraules de comprensió als habitants de Guadeloupe. "Com justificar", es preguntava el president francès, "que els preus siguin més elevats als departaments d'ultramar que a la metròpoli, com justificar els monopolis, les plusvàlues i les formes d'explotació que ja no haurien d'existir el s. XXI?".

Els ciutadans i les organitzacions en vaga, aglutinats al voltant de l'LKP, han centralitzat les seves demandes en deu punts concrets, entre els quals hi destaca l'augment dels salaris més baixos en 200 euros, així com la baixada dels preus dels carburants i dels aliments i altres productes de primera necessitat, i també la revisió a la baixa dels impostos i les taxes.

Alhora, però, els representants de la plataforma han posat l'accent en la necessitat de protegir la llengua i la cultura de Guadelupe. En una entrevista a Le Figaro, el portaveu de l'LKP, Elie Domota, recorda que "la cultura majoritària" a l'illa "no és la nostra, és la dels blancs." Domota, a més, declara que la plataforma que representa "està a favor del dret dels pobles a disposar d'ells mateixos, un dret", explica, "que s'exerceix sense pensar-hi, acceptant la presència de minories a la teva terra, i demanant que respectin les teves prerrogatives naturals com a poble majoritari. Mentre que nosaltres, els negres, que som majoria a l'illa, hi vivim exactament com al temps de l'esclavatge, amb la mateixa organització social, la mateixa dominació cultural i econòmica".

D'alguna manera, el discurs del propi Sarkozy alhora d'abordar aquesta crisi reafirma la visió que va més enllà de les qüestions econòmiques. En un discurs fet davant dels representants administratius dels departaments d'ultramar, el president gal va definir va declarar que "tenim el deure de fer tot el possible per resoldre la crisi: una crisi social, una crisi de les estructures. Diguem-ho: una crisi identitària i per tant política."

Durant el dia d'avui es reprendran les negociacions entre l'LKP i el Govern francès. La plataforma vaguista ha valorat "d'imprecises" les propostes anunciades ahir per Sarkozy, però ha mostrat la seva predisposició a negociar. Unes propostes, d'altra banda, que l'Estat francès farà extensives a la resta de departaments d'ultramar -Reunió, Guaiana Francesa i Martinica- per evitar un efecte dominó en les protestes. El passat 5 de febrer, precisament Martinica va ser l'escenari d'unes primeres manifestacions al carrer en solidaritat amb l'altra illa caribenya.

Més informació: