La Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes és una mica més aprop del consens mundial després que Austràlia, un dels quatre Estats de l'ONU que havia rebutjat el document, hagi anunciat ara la seva intenció de donar-hi suport. La població indígena australiana -formada per aborígens i illencs de l'estret de Torres, principalment- representa l'1.5% de la població total, i durant segles han patit les conseqüències de la colonització europea.

Fins fa ben poc, els indígenes d'aquest país han estat marginats per part del Govern -la política coneguda com les generacions robades va durar fins els anys 70-, i encara avui presenten alguns dels indicadors econòmics més baixos de tot el continent.

L'elecció, el 2007, del laborista Kevin Rudd com el nou primer ministre d'Austràlia, va significar l'inici del reconeixement, encara tímid, de l'Administració cap als pobles indígenes. El 13 de febrer del 2008 Rudd va escenificar al Parlament un acte de reconciliació en el qual va demanar perdó als aborígens i illencs de Torres per les polítiques d'assimilació de les generacions robades. Ara, el Govern de Rudd ha fet un nou pas i s'ha desmarcat de Canadà, Estats Units i Nova Zelanda en anunciar el seu suport a la Declaració.

La ministra d'afers indígenes, Jenny Macklin, va dir que darrere el canvi de postura hi ha "l'esperit de restablir les relacions entre australians indígenes i no-indígenes", i va definir-lo com "un pas per assegurar-nos que les polítiques errònies del passat no es repeteixin mai més".

La notícia ha estat ben rebuda per experts de les Nacions Unides i pels propis indígenes, si bé també s'ha pogut sentir les advertències i crítiques d'alguns aborígens, que titllen el Govern d'hipòcrita. Aquestes veus critiquen que la declaració no tindrà cap efecte pràctic i que, en canvi, se seguiran duent a terme polítiques que sí que afecten -negativament- els aborígens, com el pla d'intervenció al Territori del Nord.

Nova Zelanda podria ser el proper
El veí neozelandès, que també compta amb un historial de maltractament als pobles indígenes i que va ser igualment crític amb la Declaració, va anunciar la setmana passada la seva predisposició a "mirar com el Govern australià interpreta la Declaració i veure si la seva interpretació és aplicable a Nova Zelanda". Tenint en compte que els dos països d'Oceania havien esgrimit argumentacions similars per justificar la seva oposició al document -deien que no era compatible amb la seva Constitució-, Wellington podria seguir aviat els passos de Camberra.

Imatge: Mapa dels pobles indígenes australians, extret de Melbourne Indymedia (cliqueu aquí per veure'l amb detall).

Més informació:

• theage.com.au: Australia backs UN on indigenous rights
• National Indigenous Times: Rudd's UN Declaration support draws praise and criticism
• Nationalia:Les mesures d'ajuda estatal als aborígens australians ignoren l'opinió de les pròpies comunitats, Els aborígens d'Austràlia reclamen l'autonomia després de vint anys de promeses i El Parlament australià demana perdó als aborígens