Notícia
El CIEMEN lliura els seus Guardons anuals al moviment indígena andí i a l'ensenyament valencià
El Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) ha lliurat un any més els seus Guardons nacional i internacional. En aquesta edició, els premis han recaigut en una plataforma, la Coordinadora Andina d'Organitzacions Indígenes (CAOI), en la categoria internacional, i en una persona, Vicent Maurí, en la categoria nacional.
Ahir al vespre va tenir lloc el lliurament del Guardó Nacional a Vicent Maurí, mentre que en el cas del Guardó Internacional -que no va poder ser el mateix dia per qüestions d'agenda- es va entregar el passat 2 d'abril. Maurí, que és professor d'institut, portaveu de la Intersindical Valenciana i membre del secretariat nacional del Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV), és la història viva de la lluita per un ensenyament digne, públic i valencià, si bé la seva activitat sindical va més enllà de l'àmbit educatiu.
És sobretot per la defensa desacomplexada de la llengua comuna dels Països Catalans que el CIEMEN premia Vicent Maurí amb el seu Guardó Nacional, que vol ser també un reconeixement a "la suma d'esforços de les organitzacions que representa i de tantes altres afins". Una lluita, la de la defensa del català al País Valencià, que actualment "és una referència arreu dels Països Catalans".
Durant el parlament que va seguir el lliurament del Guardó, Maurí va fer un repàs a la situació actual del País Valencià el qual, va dir, "no passa per un bon moment". El guardonat va assenyalar la corrupció i l'educació com els dos principals "problemes" de Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana. Maurí va lamentar també el retrocés de la llengua catalana al País Valencià, i en va assenyalar els successius Governs de la Generalitat com a principals responsables. Un Govern, el de Camps, que ignora sistemàticament les mobilitzacions protagonitzades per la comunitat educativa des que va començar el curs, i que va tenir la seva màxima expressió en la vaga general del 28 d'abril.
En aquest sentit, Vicent Maurí va dir que la Plataforma per l'Ensenyament Públic -convocant de la darrera vaga general- és el pal de paller de la resistència contra la política educativa del Govern valencià, i va assegurar que la seva pressió ja ha donat alguns resultats, com ara la probable retirada del Pla de Plurilingüisme proposat per Camps, que pretenia impartir el 80% de les matèries en anglès, el 10% en castellà i el 10% en valencià. Maurí va manifestar finalment la voluntat de "seguir lluitant per la dignitat del professorat, per la nostra llengua, pel nostre país i per la nostra gent, que és el mateix". Finalment, el sindicalista i docent va anunciar que hi haurà més mobilitzacions abans del final de curs i que, si la Conselleria d'educació no canvia la seva política educativa, el curs vinent s'iniciarà amb més actes de protesta.
L'efervescència del moviment indígena andí
"Hem travessat l'oceà per venir a dir que estem vius, i per recollir aquest premi a l'esforç que durant segles han fet els pobles indígenes per seguir endavant". Amb aquestes paraules agraïa Miguel Palacín el Guardó Internacional del CIEMEN, que va recollir el passat 2 d'abril en representació de la Coordinadora Andina d'Organitzacions Indígenes (CAOI), la plataforma que reuneix els pobles autòctons andins dels sis països d'Amèrica Llatina i lidera, a més, bona part dels seus moviments socials.
"Ens hem fet visibles", explicava Palacín, "perquè ens han tocat la Pacha Mama, i ens hem organitzat i mobilitzat per reconstituir els nostres Estats en Estats plurinacionals, per a tots, horitzontals, que representin democràcies de consulta permanent". "Nosaltres construïm el poder, no el prenem". Així va definir el líder peruà l'aportació indígena a la democràcia. També va parlar de la crisi econòmica mundial: "nosaltres aportem el 'bon viure': el viure en pau, compartint la terra, que és de tots, i vivint amb el que tenim".
Maputxe, aimara, quítxua, són els pobles més famosos representants per la CAOI. Hi ha també, però, desenes de "nacionalitats indígenes originàries" més d'arreu de la serralada andina que, en alguns casos representen centenars de milers de persones i, en d'altres, corren el risc de desaparèixer si no s'actua cap a la seva protecció.
Un dels principals èxits de la CAOI ha estat la introducció del concepte de l'Estat plurinacional a l'agenda no només de les comunitats indígenes sinó dins dels moviments socials en general. De fet, tant Bolívia com Equador -amb importants percentatges de població indígena- van aprovar l'any passat noves Constitucions que incorporaven la noció d'Estat plurinacional. A més, enguany la plataforma fa una crida a una mobilització global "En defensa de la mare Terra i els pobles, contra la mercantilització de la vida" el proper dia 12 d'octubre.
Història dels Guardons
L'homenatge que Joan Fuster i Miquel Martí i Pol van rebre el 1988 de part del CIEMEN va ser el punt de partida d'aquests Guardons. Des de llavors, per la seu del CIEMEN hi han passat a recollir el seu guardó figures del calibre de Gerry Adams, Joan Francesc Mira, Paulo Agirrebaltzategi, Umar Khanbiev i Jordi Vila-Abadal, entre molts d'altres. A cada edició, s'entreguen dues categories: el Guardó Nacional, en l'àmbit dels Països Catalans, i el Guardó Internacional, d'àmbit mundial. Els Guardons reconeixen el mèrit de persones i organitzacions que al llarg de la seva trajectòria professional i vital han treballat a favor dels drets col·lectius dels pobles. El Guardó Nacional d'enguany serà anunciat durant les properes setmanes.
Més informació: