La revista Europa de les nacions, editada pel CIEMEN, ha preguntat als cinc caps de llista catalans a les eleccions europees del 7 de juny (Maria Badia, PSC; Alejo Vidal-Quadras, PP; Ramon Tremosa, CiU; Oriol Junqueras, ERC, i Raül Romeva, ICV) sobre cinc punts claus de la campanya electoral i del futur del Parlament Europeu. Tots s'han avingut a participar en aquest debat serè en què confronten les seves idees de manera nítida i eloqüent.

A continuació trobareu les preguntes fetes als candidats i un resum de les seves respostes. Seguiu els enllaços per llegir els questionaris de cada candidat.

1.El Tractat de Lisboa es troba bloquejat des que va ser rebutjat en referèndum per Irlanda. Com es pot desbloquejar la situació i quin rol pot tenir el nou Parlament Europeu (PE) en aquest sentit?

• Maria Badia (PSC): Cal que Irlanda celebri un nou referèndum que doni l'oportunitat al conjunt de la ciutadania irlandesa d'aprovar efectivament el Tractat i contribuir així a la millora de la governabilitat, la democràcia, la transparència i l'eficàcia de la Unió Europea. Vegeu el qüestionari a la candidata.
• Alejo Vidal-Quadras (PP): La manera de desbloquejar el Tractat de Lisboa és la celebració d'un segon referèndum a Irlanda la pròxima tardor. D'acord amb estudis d'opinió recents, els ciutadans irlandesos han modificat la seva posició a causa de la crisi econòmica i ara la seva percepció és que la Unió Europea és un bon escut protector. Vegeu el qüestionari al candidat.
• Ramon Tremosa (CiU): Confio que es desbloquegi per sentit comú, si s'està a la Unió Europea és per una aposta comuna de construcció d'un projecte unitari d'Europa, i amb això n'hi hauria d'haver prou per trobar un mínim consens. Vegeu el qüestionari al candidat.
• Oriol Junqueras (ERC): La situació s'hauria de desbloquejar democràticament, tenint en compte que el Tractat de Lisboa serà la norma institucional bàsica de la UE. No hem de contemplar l'estancament institucional com una crisi dramàtica de la UE, sinó com una oportunitat per fer més representativa i més democràtica la norma que regirà la UE dels 27. Vegeu el qüestionari al candidat.
• Raül Romeva (IC-V): 1. En primer lloc, seria important fer una reflexió dels motius del «No» irlandès al Tractat de Lisboa i el francès i holandès al Tractat Constitucional, cosa que encara no s'ha fet. Vegeu el qüestionari al candidat.

2.Precisament, creu que el PE té el pes suficient en els mecanismes de presa de decisions o la UE continua essent, encara, una estructura controlada pels governs dels Estats membres?

• MB: És cert que amb l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, el Parlament Europeu podrà ampliar encara més els seus poders, ja que s'estendrà el procés de codecisió a molts àmbits polítics comunitaris. Així, estrenarà noves competències legislatives, pressupostàries i de ratificació d'acords internacionals de la UE.
• AVQ: El Parlament Europeu és colegislador en moltes àrees de gran rellevància, a més d'autoritat pressupostària, per la qual cosa es pot afirmar que és una institució clau de la Unió amb una enorme influència en els camps legislatiu i polític.
• RT: Hi ha massa control dels Estats membres que no volen cedir cap tipus de sobirania. Evidentment cal reforçar el paper legislatiu del Parlament Europeu, que, com deia, ha de poder legislar sobre tot allò que cregui oportú.
• OJ: Tot el sistema de la UE està marcat pel caràcter intergovernamental, prevalen els interessos propis dels grans estats en la presa de decisions i això ha impedit la creació d'una verdadera unió política, al mateix temps que ha comportat que es creï una Unió allunyada de la ciutadania.
• RR: El PE té menys pes del que li pertocaria en un model plenament democràtic, però més del que molta gent es pensa. Sigui com sigui, la UE continua essent, eminentment, intergovernamental.

3.És partidari de l'ampliació de la UE a nous membres de l'est i el sud d'Europa o, com suggereix Alemanya, el fort creixement dels darrers anys obliga a una pausa per poder digerir bé les darreres incorporacions? En aquesta línia, és partidari de l'acceptació de Turquia com a membre de ple dret de la UE?

• MB: Al PSC ens hem mostrat sempre partidaris de l'ampliació de la Unió Europea [...] Tanmateix, considerem que el procés d'integració ha de desenvolupar-se paral·lelament al procés d'ampliació per evitar que l'esperit de la construcció política europea es dissolgui.
• AVQ: L'equilibri entre ampliació i consolidació es trenca si el procés s'accelera massa. Després del big bang provocat per l'entrada de dotze nous Estats membres des de 2004, convé un període d'estabilitat per assimilar un creixement tan significatiu.
• RR: Crec en la compatibilització dels dos principis. Hem d'aconseguir d'una vegada tirar endavant la reforma institucional de la Unió Europea -que seria la fase de digerir- i, després, procedir a l'ampliació amb prioritat cap al sud-est.
• OJ: Europa cal que dissenyi una política d'ampliació que exigeixi el compliment de criteris polítics dels valors fonamentals de la Unió: el respecte a la democràcia i als drets humans.
• RR: El problema de fons és que s'ha procedit a una ampliació sense haver fet les modificacions internes pertinents que haurien de permetre digerir bé aquesta ampliació. En altres paraules, ampliar sense aprofundir i enfortir les estructures europees pot comportar desajustaments, com s'ha vist.

4.Creu que Catalunya, així com la seva llengua i cultura, està prou reconeguda a les institucions europees i com creu que pot estar-ho més, en el cas que encara sigui insuficient?

• MB: Catalunya està plenament reconeguda a la Unió en tant que país que forma part d'un Estat plurinacional com és l'espanyol, a través tant de la participació de consellers autonòmics en les reunions del Consell de Ministres, com dels nostres representants al Comitè de les Regions, com a través de la representació de la Delegació del Govern davant la Unió Europea, o a través de l'activitat dels diputats catalans al Parlament Europeu.
• AVQ: El català té un nivell notable de reconeixement en les institucions europees. Pot ser utilitzat en les reunions del Consell, així com en el Comitè de les Regions. Els ciutadans es poden dirigir al Parlament Europeu per escrit en català i se'ls respon en aquesta llengua.
• RR: És evident que no. Quant a llengua i cultura, per aconseguir el seu ple reconeixement, cal assolir l'oficialitat del català com a llengua europea.
• OJ: En el cas de la llengua, cal que presentem el català a Europa com una de les llengües més fortes de la UE, tant pel seu pes demogràfic, com per la seva producció cultural. També cal presentar la llengua catalana com a única vertebradora d'una comunitat lingüísticament unida.
• RR: Malauradament la Unió Europea encara està massa segrestada per una visió excessivament estatalista. Només els Estats poden tenir veu i representació directa a les institucions europees, cosa que no és en absolut correcta.

5.Creu que el Partit Popular Europeu continuarà ostentant la majoria parlamentària actual o bé la correlació de forces donarà un tomb a favor del Partit Socialista Europeu? Quins resultats espera que obtindrà el seu referent europeu? Ens pot avançar el seu pronòstic de com serà el nou PE?

• MB: Els i les socialistes desitgem que la ciutadania aprofiti l'oportunitat que representen les properes eleccions al Parlament Europeu per marcar un canvi real d'orientació política.
• AVQ: Tots els pronòstics apunten que el Grup Popular continuarà sent la primera força del Parlament Europeu.
• RR: És molt difícil pronosticar unes eleccions que són 27 eleccions alhora; en tot cas, crec que és moment d'apostes novedoses i valentes i no de projectes clàssics i obsolets.
• OJ: Fa de mal dir i prefereixo no fer pronòstics per prudència, però també perquè no vull especular. El que ens interessa com a prioritat és que el projecte sobiranista i progressista que tinc l'orgull d'encapçalar obtingui els millors resultats possibles.
• RR: L'ascens de la dreta arreu d'Europa és un fet, per a mi, altament preocupant. Lògicament, es preveu que el Parlament Europeu no s'escapi d'aquesta tendència. Per això és important que hi hagi una gran mobilització de sectors progressistes i ecologistes en favor de construir unes majories diferents a les actuals.

Coordinació a càrrec de Jaume Clotet i Bernat Ferrer, periodistes