Notícia

El president de la Polinèsia Francesa diu que 'l'horitzó és la independència'

Oscar Temaru reivindica l'autodeterminació de l'arxipèlag durant l'obertura dels Estats Generals, davant la presència de representants de la República i mitjans de comunicació · Uns dies abans havia proposat un referèndum per canviar el nom del país per Ma'ohi Nui, 'Gran Tahití'.

"Si no aspirem a la plena autonomia, a la sobirania, a la independència; quin progrés podrem realitzar?". Oscar Temaru, president de la Polinèsia Francesa, es feia aquesta pregunta durant el discurs inaugural dels Estats Generals que s'estan celebrant aquests dies a l'excolònia francesa, avui territori d'ultramar. Temaru ha parlat de l'autodeterminació com "l'evolució natural d'un poble", i ha dit que la independència no vol dir ruptura. Unes declaracions que han causat sorpresa i, en alguns casos, incomoditat, a l'inici d'un debat -els Estats Generals- que convoca els actors polítics polinesis i metropolitans, a més dels membres de la societat civil, i que té per objectiu identificar els reptes i establir les prioritats -a escala sobretot econòmica i social- de la Polinèsia Francesa.

Els representants de les dues patronals que participen als debats, per exemple, s'han mostrat en desacord amb les paraules del president polinesi, igual que dos partits autonomistes de l'arxipèlag. Tots han negat que l'objectiu del territori d'ultramar hagi de ser la secessió, i alguns han lamentat que Temaru hagi tret el tema durant la seva intervenció.

Però pel dirigent independentista, les seves paraules venien a tomb, d'acord a les paraules del president de la República Francesa, Nicolas Sarkozy, que de cara a la la ronda d'Estats Generals que s'estan duent a terme als territoris d'ultramar, va declarar: "cada territori s'ha d'apropiar del seu destí. Estimats compatriotes, us convido doncs a un debat sense tabú, on cadascú podrà aportar la seva contribució". Agafant-li la paraula, Temaru va convidar a "redefinir, sense tabús, el futur comú però renovat de França i de la Polinèsia".

De Polinèsia Francesa a Ma'ohi Nui
Pocs dies abans de l'inici dels Estats Generals, el president polinesi va proposar a l'Assemblea celebrar un referèndum per canviar la denominació oficial del país. Temaru va suggerir el nom Ma'ohi Nui o Tahití Nui, que significa 'Gran Tahití'. Tahití és el nom de l'illa més poblada de la Polinèsia Francesa, i un membre de l'oposició va criticar que el canvi de nom era un intent de l'illa "d'imposar la voluntat de Tahití sobre la resta de les illes".

Més informació: