Caixúbia, el territori habitat històricament pels parlants de caixubi, és una regió del nord de Polònia, que ocupa aproximadament les terres centrals del voivodat -o província- de Pomerània. La principal ciutat i capital històrica és Gdańsk (Gduńsk, en caixubi), i altres nuclis destacats són Kartuzy (Kartuzë), Kościerzyna (Kòscérzëna), Bytów (Bëtowò) i Wejherowo (Wejrowò). És francament difícil d'establir el nombre exacte de caixubis. Les estimacions varien des de les 50.000 persones fins a 500.000, i una xifra mitjana que s'accepta normalment és de 300.000. Si mirem el cens polonès del 2002, veiem que el nombre baixa fins als 5.100, però això es deu a la particularitat del cens de Polònia, que no permet la identificació amb dues nacionalitats simultànies.

En qualsevol cas, l'Estat polonès no reconeix el poble caixubi com a ètnia diferenciada. Pel que fa a l'apartat de demografia, és important mencionar la diàspora caixubi, ja que forma importants comunitats fora de Polònia, especialment a Alemanya i al Canadà.

Descendents de les tribus eslaves pomerànies, els caixubis no han tingut mai una administració pròpia sinó que, juntament amb els altres pobles eslaus i germànics del territori han compartit Ducats, Regnes i Estats de signes diversos. El segle XIX, l'activista caixubi Florian Ceynowa va liderar un procés de revitalització de la llengua, la cultura i les tradicions del seu poble, el qual va derivar a un cert nacionalisme que reivindicava la identitat caixubi per oposició a la polonesa i l'alemanya. Amb el temps, però, el moviment va anar reformulant-se i va rebutjar tallar completament els lligams amb Polònia, amb la qual els caixubis s'identificaven.

La llengua

El caixubi és parlat per unes 50.000 persones i és clarament una llengua minoritzada davant del polonès. No és oficial al país, si bé no és completament ignorada per l'administració: gaudeix de protecció legal perquè l'Estat la considera llengua regional, i aquest fet ha permès certs avenços durant els darrers anys, especialment si tenim en compte que durant els anys del comunisme a Polònia el caixubi fou completament ignorat, quan no obertament perseguit. El febrer passat el Govern polonès va ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que en teoria dóna a les llengües minoritzades del país el màxim nivell de protecció.

Entre d'altres avenços, el caixubi es pot veure ara en alguns rètols bilingües del país; els alumnes poden estudiar el caixubi a l'escola i examinar-se a la selectivitat en aquesta llengua; s'utilitza en algunes administracions locals i regionals; s'han recuperat els topònims i els noms propis originals. Un exemple de com la llengua s'ha anat normalitzant a Caixúbia és la pàgina web de la capital del país, Gdansk, que recentment ha incorporat la versió en caixubi.

Però encara queda molt camí perquè la llengua pròpia dels caixubis s'asseguri la supervivència. Precisament, un dels models que podrien seguir per aconseguir aquest objectiu és el de l'aranès i la seva relació amb la resta del Principat de Catalunya. El secretari de política lingüística de la Generalitat de Catalunya, Bernat Joan, va dir fa un any que el Govern polonès s'havia interessat pel model català.

Podeu trobar més informació sobre la llengua i el poble caixubi a Mercator Legislació i Mercator Educació, i també a Linguamón. D'entre les pàgines caixubis, val la pena visitar la pàgina oficial de la província de Pomerània i, si enteneu el caixubi, el lloc de l'Associació Caixubi-Pomerània (Kaszëbskò-Pòmòrsczé Zrzeszenié), l'organització cultural més important del país caixubi, que disposa de delegacions arreu del territori.