Notícia
Els desallotjaments de grups de maputxes per part de la policia xilena eleven la tensió a Wallmapu
Dies de tensió al país maputxe, Wallmapu, on la policia xilena ha desallotjat diversos grups d'indígenes d'unes terres que els autòctons diuen que els han estat "usurpades" i que consideren com a pròpies. Les ocupacions (que els maputxes qualifiquen de "recuperacions") van començar el 23 de juliol, després que les comunitats autòctones no rebessin resposta a les seves demandes de part de la presidenta de Xile, Michelle Bachelet. El partit maputxe Wallmapuwen diu que els autòctons volen que se'ls tornin unes terres que reivindiquen des de fa dècades i que ara estan "en mans de forestals, latifundistes i de l'Església catòlica".
El Govern xilè va enviar la policia a desallotjar les terres ocupades pels maputxes, als municipis d'Ercilla, Collipulli, Cunco i Teodoro Schmidt. En alguns dels desallotjaments es van produir enfrontaments violents i detencions, en el transcurs dels quals s'haurien comès "violacions de drets humans", segons Amnistia Internacional. L'entitat recorda que no és el primer cop que "la resolució lenta i inadecuada de les reivindicacions sobre terres ancestrals dels pobles indígenes" provoca "tensions que han desembocat en violència".
Encara ha afegit més llenya al foc la reaparició d'un grup paramilitar antimaputxe, el Comando Hernán Trizano, que ha amenaçat de fer "volar" amb explosius els dirigents maputxes. La comunitat maputxe de Temucuicui, amb el suport del senador Alejandro Navarro (de la formació esquerrana Movimiento Amplio Social), ha presentat una querella contra els paramilitars per amenaces de mort, explica el rotatiu La Nación. El ministre de l'Interior xilè, Edmundo Pérez Yoma, ha rebutjat les amenaces del Comando Hernán Trizano, al qual ha qualificat de "més virtual que real".
Coincidint amb aquesta situació, una delegació maputxe va encaminar-se ahir cap a Ginebra per explicar, davant les Nacions Unides, la situació que travessa el seu poble a Xile. Els delegats assistiran a l'examen a què serà sotmès l'Estat xilè per part del Comitè per a l'Eliminació de la Discriminació Racial, els propers 13 i 14 d'agost, explica Azkintuwe.
El Govern hi veu motivacions polítiques
El Govern xilè argumenta que les ocupacions de terres són "inacceptables" i que aquest moviment és molt minoritari entre el poble maputxe. Rodrigo Egaña, comissionat d'Afers Indígenes de l'executiu xilè, assegura que les reclamacions dels indígenes s'estan tenint en compte, però recorda que la capacitat financera de l'Estat és limitada i que, així, moltes comunitats hauran d'esperar "quatre o cinc anys" abans que les seves reivindicacions siguin ateses, publica el diari La Tercera. En l'ocupació de terres, Egaña també hi veu una "motivació política", perquè, diu, darrere d'aquest moviment hi ha "gent que no accepta l'Estat de dret xilè" i que "vol un Estat diferent, una autonomia territorial i política", precisament la que reivindica el partit Wallmapuwen.
Més informació: