Vacances estivals per a molts, i també per als líders de les comunitats grega i turca de Xipre. Demetris Christofias i Mehmet Ali Talat poden aprofitar aquests dies per reflexionar sobre què ha suposat el primer any de converses sobre el futur de l'illa, i sobretot, per encarar el segon curs negociador, que començarà el proper 3 de setembre. Sobre la taula, molts temes pendents, que no es podran ajornar per sempre, com la propietat de les terres al nord, la presència dels colons i dels militars de Turquia o l'arquitectura final de l'Estat xipriota.

Christofias i Talat van tancar la primera temporada de reunions bilaterals el passat 6 d'agost, en una reunió en què van tractar qüestions relacionades amb la ciutadania i la immigració. Enrere queden 40 reunions -pràcticament, una setmanal- que havien començat el setembre de 2008, i que també han estat freqüentades per Alexander Downer, enviat especial de les Nacions Unides a Xipre. Les negociacions van començar amb moltes esperances, i de fet, el bàndol turcoxipriota gosava dir, el mateix setembre, que la reunificació de l'illa podia ser un fet cap a mitjan any 2009. En aquells moments ja hi havia acord sobre dues qüestions fonamentals: que Xipre esdevindria una federació composta per dues entitats polítiques (una de turcoxipriota al nord i una de grecoxipriota al centre i sud) i que l'illa tindria una única personalitat internacional.

Assumptes que compliquen un acord

A mesura que van anar avançant les discussions, però, van aflorar les lògiques desavinences i contratemps en una negociació que pretén reunificar un país que fa més de tres dècades que és desunit. El març d'enguany, per exemple, Christofias i Talat eren incapaços de desencallar un dels assumptes més difícils: la propietat de les terres del nord de Xipre que, abans de la invasió turca de 1974 pertanyien a ciutadans grecoxipriotes, i que ara estan en mans de turcoxipriotes o de colons turcs vinguts d'Anatòlia. No és gens clar quina part d'aquestes terres podran ser reclamades pels seus antics propietaris -i sota quines condicions-, ni tampoc ni es rebran compensacions econòmiques -per part dels amos que no puguin reclamar-les, o per part dels actuals ocupants que les perdin.

Mehmet Ali Talat refredava el calendari que s'havia posat damunt la taula al setembre i, el mes d'abril, aventurava que el referèndum sobre la reunificació podria arribar durant els primers mesos de 2010. El procés, però, va rebre un nou cop al cap de pocs dies: el 19 d'abril, els turcoxipriotes celebraven eleccions al Parlament del seu Estat -sols reconegut per Turquia-, la República Turca de Xipre del Nord, que donaven la victòria al Partit d'Unitat Nacional, una formació que històricament s'ha oposat a la reunificació, que vol el reconeixement internacional de l'entitat turcoxipriota i que, com a màxim, s'avindria a formar una confederació laxa amb als grecoxipriotes.

Malgrat això, Christofias i Talat van prosseguir les negociacions, i el mes passat, els dos líders encara repetien que el procés s'ha d'enllestir com abans millor per tal que es convoqui un referèndum, si pot ser abans de final d'any. Tanta pressa té una explicació: el mandat de Talat com a president de Xipre del Nord expira l'abril de 2010, i el líder ha dit que, si llavors no s'ha assolit un acord sobre la reunificació, no es presentarà. L'accés a la presidència d'un líder contrari a la reunificació podria suposar llavors la fi de les esperances a l'illa mediterrània.

Més informació:

• Altres articles relacionats a Nationalia: El president turcoxipriota anuncia negociacions de pau per acabar amb el conflicte de Xipre i Les converses de Xipre entren una fase decisiva
• Security Council Report: Informes sobre Xipre, des de 2005 fins a 2009
• International Crisis Group: Reunifying Cyprus: The Best Chance Yet