Notícia
Turquia i Armènia es comprometen a obrir la frontera a finals d'any
Armènia i Turquia avancen a poc a poc en el restabliment total de les seves relacions diplomàtiques. La darrera notícia ha estat el pacte acordat entre els dos països i amb la mediació de Suïssa que, com a compromís destacat, inclou l'obertura a finals d'any de la frontera que els separa i que Turquia ha mantingut bloquejada durant els quinze darrers anys. Tot i que encara no hi ha res definitiu, el protocol "Establiment de Relacions Diplomàtiques" ha de conduir a la total normalització de les relacions i fins i tot a la revisió de la memòria històrica comuna.
Però abans que això passi, caldrà que tant Ankara com Erevan comencin un procés de consulta interna, per buscar el suport de les seves cambres legislatives, durant un període aproximat de sis setmanes. Si tot avança sense obstacles, la frontera podria desbloquejar-se pocs mesos després -a finals del 2009 com a molt d'hora- i, potser, començar a tractar les qüestions espinoses que els separen: en primer lloc, el reconeixement de la matança d'armenis per part de les tropes otomanes, el 1915, considerada per Erevan com un genocidi contra la població armènia. I en segon lloc, la qüestió de l'Alt Karabakh, el territori independentista dins l'Azerbaidjan -aliat regional de Turquia- que compta amb el suport d'Armènia.
Segons EurasiaNet, el protocol -consultable al web del ministeri d'Afers Estrangers armeni- , si bé no esmenta aquestes dues qüestions, sí que convida els dos bàndols a "implementar una discussió sobre la dimensió històrica" dels esdeveniments. Per això preveu la creació de subcomissions intergovernamentals temàtiques que estudiïn la cooperació en diversos camps, una de les quals podria estar orientada específicament a la qüestió històrica.
Reaccions en contra
D'altra banda, les reaccions en contra d'aquest pacte no s'han fet esperar als dos països, ni tampoc a l'Azerbaidjan. Com era previsible, els dos principals partits turcs a l'oposició, el Partit Republicà del Poble (CHP) i el Partit d'Acció Nacionalista (MHP), han criticat que es faci un pacte sense obtenir garanties que Armènia es retirarà de l'Alt Karabakh.
A Armènia, aquest rol l'ha pres la Federació Revolucionària Armènia (Dashnaktsutiun), que ha criticat que Erevan "utilitzi el genocidi armeni com a moneda de canvi" en les converses amb Turquia, informa RFE/RL.
Finalment, també de l'Azerbaidjan han vingut crítiques dures, aquest cop provinents del Govern de l'Estat. El ministre d'exteriors àzeri ha dit que l'obertura de la frontera turcoarmènia abans de la resolució del conflicte de l'Alt Karabakh "entra en contradicció" amb els interessos nacionals de l'Azerbaidjan.
Més informació: