La tensió entre el Govern d'Alan García i la població indígena del Perú no para de créixer. Aquesta setmana els pobles amazònics s'han posat en estat d'alerta després de l'anunci que el ministeri de Justícia intentarà "dissoldre" l'Associació Interètnica de Desenvolupament de la Selva Peruana (AIDESEP), que és la principal organització indígena del país. El Govern considera que el líder de l'associació, Alberto Pizango, va fer "una crida a l'aixecament de la població convidant a la insurgència amazònica", en una roda de premsa del maig del 2009. Abans de fer efectiva aquesta amenaça, la fiscal de l'Estat, Clara Cahua, es reunirà amb els dirigents d'AIDESEP el proper 5 de novembre.

El 2009 ha estat un any complicat per les relacions entre els pobles nadius amazònics i el Govern d'Alan García. Durant els primers mesos de l'any, els indígenes havien convocat nombroses protestes per denunciar una sèrie de decrets del Govern peruà, que autoritzaven l'explotació privada del gas i el petroli del territori. Les protestes van arribar a un punt crític a principis de juny, quan els intents de les autoritats d'acabar amb els nombrosos bloqueigs i aturades dels indígenes van desencadenar en una batalla a Bagua en la qual van morir desenes de persones, entre policies i manifestants.

Tot seguit, el Govern d'Alan García va anul·lar alguns dels decrets polèmics, però no va afluixar l'ofensiva contra els pobles amazònics i, especialment, contra el seu principal organisme, AIDESEP. Va decretar contra Alberto Pizango una ordre de recerca i captura pels delictes de sedició, homicidi qualificat i atac a les forces armades arran dels enfrontaments de Bagua. Pizango ha demanat asil polític a Nicaragua, des d'on ha anunciat la intenció d'optar a la presidència del Perú.

Crítiques internacionals
D'altra banda, precisament aquesta setmana la Federació Internacional dels Drets Humans (FIDH) ha presentat un informe en el qual analitza els fets ocorreguts a Bagua el juny passat, en el qual dóna a conèixer conclusions molt dures amb el Govern del Perú. La FIDH diu que els dies 5 i 6 d'aquell mes i en dies posteriors "es va violar el dret a la vida, el dret a no ser torturat, el dret a un procés just, a no ser detingut de forma arbitrària i a la llibertat d'expressió", a més de viure´s especialment una "criminalització dels líders indígenes que obstaculitza la possibilitat d'un diàleg verdader".

L'organisme internacional demana la creació d'una comissió investigadora independent i "invoca l'Estat peruà a respectar els convenis i tractats internacionals que protegeixen el dret dels pobles indígenes, acabar amb la persecució dels dirigents i autoritats indígenes i abstenir-se d'adoptar decisions unilaterals que agreugin la situació prèvia al conflicte".

Més informació:

• AIDESEP: La orden de disolver AIDESEP
• El Mercurio: Gobierno peruano pide disolución de la principal organización de indígenas
• EPA: La FIDH pide que finalice la persecución de líderes indígenas en Perú por los sucesos de junio
• FIDH: Perú : Derramamiento de sangre en el contexto del paro amazónico - Urge abrir diálogo de buena fe
• Nationalia:Estudiants i treballadors s'uneixen als indígenes a les protestes contra el Govern peruà i El conflicte entre indígenes i exèrcit a l'Amazònia peruana assoleix dimensions crítiques.