Notícia

L'èuscar desapareix com a llengua vehicular de les escoles del País Basc

El Govern de Patxi López introdueix nombrosos canvis als decrets educatius, entre els quals hi destaquen l'equiparació de la llengua pròpia d'Euskadi amb el castellà i l'eliminació del terme 'Euskal Herria' en sentit polític · La consellera d'educació defensa l'ofensiva contra l'èuscar com una mesura per acabar amb 'l'adoctrinament nacionalista' a les escoles.

L'èuscar, la llengua pròpia del País Basc, ja no serà la llengua vehicular a les aules d'Euskadi, després que l'executiu de Patxi López (PSE) hagi modificat una sèrie de decrets educatius aprovats pel Govern anterior durant la darrera legislatura. Aquest és només un dels canvis que sofriran els currículums educatius al país, en el context d'una profunda revisió que la consellera d'educació, Isabel Celaá, ha justificat dient que s'han modificat els continguts "que feien de l'escola un instrument d'adoctrinament nacionalista i no d'inclusió dins del pluralisme".

Els canvis als decrets, que afecten des de l'educació primària fins al batxillerat, han de ser discutits pel Consell Escolar basc i a continuació aprovats pel Govern, per entrar en vigor el curs vinent. Llavors, el castellà i l'èuscar estaran, en teoria, en igualtat de condicions, ja que no hi haurà una prioritat establerta i, segons sembla, seran els centres educatius els que decidiran el tracte a cadascuna de les dues llengües. L'executiu basc creu que això durà a un "bilingüisme equilibrat", i ho defineix com un retorn al consens, en considerar que la situació anterior -l'èuscar com a llengua vehicular principal- "desallotjava del consens el 80% de la població que té com a llengua vehicular el castellà". Celaá ha dit que aquesta modificació no acabarà, a priori, amb el model d'immersió lingüística en èuscar -el model D- gràcies precisament a la llibertat d'elecció dels centres. Però també per aquesta raó, la consellera ha reconegut que no es garantirà que els centres, "en funció de la comunitat sociolingüística", dediquin més o menys hores a cadascuna de les dues llengües.

Euskal Herria, només en sentit cultural
Les modificacions introduïes són prou concretes com per acotar quin sentit caldrà donar a certes expressions, d'un costat, i també per explicitar valors morals concrets que caldrà transmetre als alumnes. En el primer cas, les modificacions eliminen l'expressió Euskal Herria -'País de la llengua basca'- del currículum sempre que tingui un sentit polític o administratiu, i el releguen al camp cultural i lingüístic. L'expressió succedània haurà de ser Euskadi o bé Comunitat Autònoma Basca.

En el segon cas, el Govern vol que l'educació impartida al País Basc "reculli clarament el rebuig a la violència terrorista i no eludeixi, per tant la situació que pateix el nostre país, caracteritzant-la sense embuts com un cas de violència il·legítima des de tots els punts de vista".

Més informació:

Més informació a la fitxa del País Basc i al dossier Pobles i nacions d'avui: País Basc.