Quinze anys després del final de la guerra, Bòsnia i Hercegovina es troba tan lluny del conflicte armat com de la consolidació definitiva com a Estat normalitzat, i els intents per construir un consens entre els representants polítics de les tres principals comunitats del país -serbis, musulmans i croats- de moment no arriben a bon port. El punt central de discòrdia és la qüestió de la reforma constitucional del país, elemental per encetar una nova etapa que deixi enrere l'estatus de protectorat que fins ara ha tingut el país balcànic.

Bosnians musulmans i croats creuen que, de cara a millorar la governabilitat del país, és imprescindible la reforma de l'organització territorial i l'enfortiment de les institucions centrals de Bòsnia, encara que això sigui a costa de l'autonomia de la qual gaudeixen les dues entitats en les què es divideix el país -la Federació de Bòsnia i Hercegovina, de majoria musulmana i croata, i la República Sèrbia de Bòsnia, de majoria sèrbia-. Els serbis de Bòsnia, i molt especialment el seu primer ministre, Milorad Dodik, s'oposen a qualsevol cessió en matèria d'autogovern, alhora que branden, a mode de pressió, el fantasma de la secessió de la República.

Un altre assumpte que, molt relacionat amb l'anterior, condiciona el debat és el paper de l'Oficina del l'Alt Representant (OHR), l'òrgan escollit per la comunitat internacional que des del final de la guerra i arran de l'acord de pau de Dayton ha exercit la màxima autoritat política al país. Aquesta oficina, símbol de l'estatus de protectorat de Bòsnia, hauria d'haver acabat el seu mandat l'any 2008, però s'ha anat prorrogant per la falta d'avenços en matèria institucional. Els representants serbobosnians han demanat fermament la clausura de l'OHR, que han acusat d'haver abusat del seu poder. Una vegada més, estan en desacord amb les contraparts croata i musulmana, que consideren que la situació no és prou madura com per desarticular l'òrgan internacional.

Un conflicte institucional amb actors internacionals
Davant d'aquest complex panorama, els actors internacionals són un factor decisiu per a contribuir bé a la seva resolució, bé a complicar encara més les coses. La Unió Europea i els Estats Units han pres la iniciativa d'ençà del mes d'octubre passat, mitjançant la convocatòria de diverses rondes de converses que fins ara no han tingut èxit, ja que a principis d'aquest mes Milorad Dodik va anunciar que les abandonava. Per la seva banda, la Federació Russa s'ha posicionat clarament al costat dels serbs de Bòsnia, i s'ha sumat a la demanda oberta de la clausura de l'Oficina de l'Alt Representant.

Els propers 18 i 19 de novembre tindrà lloc una nova tanda de converses. Dels esforços que es facin en aquesta i altres reunions en depèn el futur immediat de Bòsnia i Hercegovina, que es balanceja entre el camí d'altres actors regionals cap a la integració a la Unió Europea i el risc de posar en perill la seva estabilitat.

Més informació:

• International Crisis Group: Bosnia's Dual Crisis
• BalkanInsight.com: Invisible Walls Get Taller In Bosnia
• Nationalia: El bloqueig polític de Bòsnia i Hercegovina s'estén al Govern de la Federació croatomusulmana, El Parlament Europeu alerta que la situació a Bòsnia és 'la pitjor' d'ençà del final de la guerra, Els líders de Bòsnia acorden dividir el país en quatre zones, però es contradiuen sobre com ho faran, Els líders de les tres comunitats de Bòsnia i Hercegovina acorden reformar la Constitució, Els partits ètnics de Bòsnia i Hercegovina signen un primer gran acord en qüestions clau.