Notícia

La Guaiana i Martinica diuen 'no' a més autogovern

Els ciutadans d'aquests dos territoris d'administració francesa s'han mostrat favorables a mantenir l'estatus quo, de manera que continuaran sent departaments d'ultramar, amb la mateixa autonomia -molt limitada- que qualsevol regió metropolitana francesa · La majoria de líders polítics locals s'havia pronunciat a favor del sí, però han guanyat els temors a les conseqüències econòmiques de l'autonomia.

No hi ha espai per al dubte. Ni la Guaiana i Martinica volen, de moment, canviar la seva relació amb la metròpoli, França, encara que sigui per guanyar l'autonomia que els seus líders defensen. Així ho han expressat els seus ciutadans aquest diumenge, als referèndums que han tingut lloc als dos territoris amb la pregunta "aprova la transformació de la Guaiana [o la Martinica] en una col·lectivitat d'ultramar, regida per l'article 74 de la Constitució, dotada d'una organització particular que tingui en compte els seus propis interessos al sí de la República?". La resposta ha estat clara: un 70% de 'no' a la Guiana, i un 79% a Martinica.

Aquesta votació havia estat impulsada per alguns partits polítics dels dos territoris. Molts dels líders polítics demanaven el sí, tant a la Guaiana com a Martinica, amb l'excepció, en aquest darrer cas, del Partit Progressista Martiniquès (PPM), autonomista, i el qual considera que la Constitució francesa està "obsoleta", i que per tant calia rebutjar l'article 74.Pel PPM, el no de Martinica és "una crida a reconèixer la personalitat col·lectiva d'aquest poble, amb una perspectiva republicana moderna, on la plena igualtat dels drets no sigui incompatible amb el dret a la iniciativa local, el dret a la diferència".

Els mitjans de comunicació francesos i antillans han donat altres explicacions pel rebuig contundent del canvi d'estatus. Segons Libération, el 'no' s'explica pel "sentiment de desconfiança de la població cap als càrrecs locals", els quals afirma que "no han sabut convèncer els electors de les virtuts d'una major autonomia".

Altres explicacions parlen de "vot de la por" per definir les reticències de la població d'escollir la via de l'autogovern pels riscos socials i econòmics que aquesta podria contenir.

La ronda de votacions en aquests territoris d'ultramar no s'acaba aquí, ja que el proper 24 de gener tornaran a les urnes per dir si es volen establir en col·lectivitats úniques que substitueixin l'actual estructura institucional dual formada per una regió i un departament. En aquest cas, després de la votació d'ahir, si la col·lectivitat surt aprovada es continuarà regint per l'article 73 de la Constitució.

Més informació: