Notícia

Experts en dret a l'autodeterminació recolzen l'assemblea de regidors bascos Udalbiltza

Les jornades 'Autodeterminació i diversitat al segle XXI', celebrades aquest cap de setmana a Donostia, han reunit experts en dret i altres polítics d'arreu d'Europa · L'acte s'ha clausurat amb un manifest a favor dels 22 càrrecs electes bascs que són acusats de vinculació amb ETA.

Una dotzena de ponents de reconegut prestigi per la seva defensa dels drets dels pobles han demanat aquest cap de setmana que la Fiscalia espanyola retiri la causa oberta contra l'associació de càrrecs municipals electes Udalbiltza, il·legalitzada per pressumpta vinculació amb l'organització armada ETA, i per la qual hi ha 22 persones encausades. L'escenari han estat les Jornades Autodeterminació i diversitat al segle XXI, organitzades per Udalbiltza i la Conferència de Nacions Sense Estat d'Europa (CONSEU), que han tingut lloc a Donostia aquest cap de setmana.

Els advocats August Gil Matamala (Catalunya) i Bill Bowrin (Regne Unit), i el professor de sociologia Julen Zabalo (País Basc), han estat els encarregats de situar els drets dels pobles en un marc teòric, valorant especialment les aportacions d'aquests drets col·lectius sobre el conjunt dels drets humans i assenyalant les dificultats i la repressió a què sovint s'enfronten.

El també advocat Yann Chouq (Bretanya), el president de la Plataforma pel Dret de Decidir, Pep Cruanyes i el parlamentari Rizwar Wan (Kurdistan) han parlat de casos concrets per materialitzar el dret a decidir dels pobles. Finalment, Kathleen Funchion (Sinn Féin) i Laura Vilagrà (ERC, Decidim.cat), van posar exemples de processos d'institucionalització alternatius per a les nacions sense Estat.

Juntament amb els presidents de les entitats organitzadores de l'acte, Udalbiltza i CONSEU, Loren Arkotxa i Aureli Argemí, el conjunt dels ponents han fet una crida a avançar cap "al reconeixement dels drets col·lectius dels pobles i l'autodeterminació del País Basc". En la declaració presentada a la clausura, els signants demanen a la Fiscalia espanyola que arxivi el cas contra Udalbiltza, en considerar que a cap de les 22 persones imputades se li atribueix "cap activitat delictiva individualitzada".

Udalbiltza va ser il·legalitzada l'abril del 2003, i 22 regidors i treballadors de l'organització van ser acusats de terrorisme. Alguns d'ells estan empresonats, i la resta estan a l'espera de judici, i s'enfronten a penes de 10 a 23 anys de presó.

Més informació: