Les illes Canàries a l'oest, l'oasi de Siwa a Egipte a l'est, el mar Mediterrani al nord i els rius Senegal i Níger al sud són, a grans trets, els límits territorials clàssics de Tamazgha, l'extensió de terra nord-africana d'on els amazics són originaris. Repetidament colonitzat i fragmentat avui en nombrosos Estats diferents, el poble amazic manté viva la seva cultura i la seva enorme diversitat ètnica i lingüística, malgrat que, excepte en el cas del Marroc, han perdut la batalla demogràfica amb la població àrab.

D'entre els 22 i els 30 milions d'amazics que es calcula que habiten Tamazgha, els grups més nombrosos es concentren al Marroc, a les muntanyes de l'Atles Mitjà i al Riff, i a Algèria, a la Cabília, Aurès i Mzab. Persisteixen comunitats importants, encara que més localitzades, a Tunísia, Líbia i Egipte, mentre que a les illes Canàries els amazics guanxes van desaparèixer amb la conquesta de les illes per part dels pobladors espanyols. A Mali i el Níger hi habiten els tuaregs, originàriament amazics nòmades però que s'han anat establint a les ciutats limítrofs amb el desert del Sàhara. Més informació a Unescocat.org.

La llengua amaziga
Els parlars amazics es mantenen vius arreu del territori, malgrat que tenen una protecció institucional molt dèbil o inexistent. És una llengua afroasiàtica de la branca berber. Pel que fa al nombre de parlants, les estimacions varien entre els 16 i els 27 milions. Les variants més utilitzades són les del Marroc -principalment el taixelhit i el tarifit- i a Algèria -el cabilenc-, i també els dialectes tuaregs, al desert del Sàhara. Hi ha un nombre important de parlants d'amazic a Europa -possiblement al voltant d'un milió-, ja que bona part de la població d'origen magrebí és d'aquesta ètnia.

Malgrat que l'amazic té un sistema d'escriptura propi, el tifinagh, avui continua essent una llengua principalment oral. Segons LinguaMón, Algèria és l'únic Estat que, de moment, reconeix l'amazic com a 'llengua nacional', si bé no és oficial. La situació comença a ser positiva també al Marroc, on a poc a poc la llengua penetra al camp de l'educació i els mitjans de comunicació. D'altra banda, no té cap reconeixement legal a la resta de països africans on s'hi parla, i tampoc a l'Estat espanyol, malgrat que sigui una llengua àmpliament utilitzada a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

Els amazics cabilencs
Avui dia la Cabília, a la franja mediterrània d'Argèlia, és on el moviment reivindicatiu de la identitat, la cultura i l'autogovern amazics té una major força. Escenari d'episodis revolucionaris, com la Primavera Amaziga el 1980, la Cabília ha produït actors amazics principals, com el partit polític Moviment per l'Autonomia de la Cabília (MAK) i el cantant Matoub Lounes, assassinat el 1998.

El MAK milita per l'establiment d'un Govern i un Parlament propis a la Cabília. Altres formacions polítiques es conformarien amb l'assumpció, per part d'Alger, del caràcter amazic d'Algèria, a més de l'àrab. Podeu consultar més informació sobre la Cabília a MónDivers.

A banda de la Cabília, també té una especial efervescència el moviment amazic al Marroc, on recentment hi han tingut lloc alguns progressos pel que fa a l'ensenyament de la llengua amaziga i el respecte a la cultura. També els amazics tuaregs, estan en procés de posar punt i final al conflicte amb que els enfronta amb els Estats del Níger i Mali. Vegeu-ne més referències a Nationalia.

[[FitxaAmazic]]