Quatre activistes i reporteres russes s'han trobat a la 'Primera Jornada sobre l'Estat dels Drets Humans a la Federació Russa: Impunitat i Repressió', organitzada per la Lliga pels Drets dels Pobles a Barcelona, el passat 26 de maig. El principal objectiu d'aquesta primera trobada era oferir una panoràmica de la vulneració dels drets humans, i la impunitat amb què es duu a terme en algunes categories concretes: la repressió política, la llibertat de premsa, l'estat de la guerra al Caucas i el paper de les ONG.

Elena Sannikova: 'Repressió política a la Rússia d'avui'

La periodista i membre de Memorial Elena Sannikova explica que arran de les guerres txetxenes (1994-96 i 1999-2001) van arribar al Kremlin els líders provinents de l'FSB, com Vladimir Putin, amb una "mentalitat repressiva", i que han acabat amb la llibertat de premsa, de reunió i de manifestació. Sannikova explica que hi ha un gran nombre de presos polítics, acusats sovint d'espionatge o terrorisme. A les presons russes hi ha científics, periodistes, blocaires i defensors dels drets humans. Tanmateix, és a Ingúixa i Txetxènia que la situació és més greu: hi abunden les acusacions de terrorisme, que deriven en condemnes fetes sens proves, o acompanyades de tortures.

Per a Sannikova, un dels impediments per acabar amb la impunitat és que actualment els presos polítics no tenen el suport internacional que, per exemple, havia rebut ella mateixa com a presa política antisoviètica a l'època de la URSS. Explica que, d'ençà de la perestroika, la comunitat internacional "pensa que ja tot funciona a Rússia i que és un país lliure", i no reconeix que "hi ha una nova onada de repressió, i que torna a ser un règim totalitari". Per aquesta activista, és necessari que s'escriguin cartes a les autoritats, als presos, al Tribunal Suprem, i als governs occidentals; que s'acabi la indiferència. "Els casos de Politkòvskaia i Estemírova no són un problema de Rússia, sinó de tot el món".

Olga Bobrova: 'Escriure i sobreviure: la llibertat de premsa'

Redactora d'un dels pocs mitjans independents de Rússia, Novaia Gazeta, Bobrova és també membre de la Fundació en Defensa de la Transparència. La periodista explica que el silenci informatiu a les repúbliques nord-caucàsiques és gairebé absolut: "molts corresponsals estrangers tenen només una idea molt genèrica del conflicte del Caucas". A més, explica que "la violència que no acaba en mort" no s'acaba coneixent mai.

Tanmateix, són molts els informadors que han estat víctimes de la violència. El cas d'Anna Politkòvskaia n'és només l'exemple més famós, i ni tan sols en aquest cas s'han portat els responsables davant la justícia. Bobrova explica que el president Medvedev ha donat públicament el cas per tancat, malgrat les protestes de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa.

En opinió d'aquesta periodista, un dels elements que fa més difícil acabar amb la impunitat al Caucas és els interessos que hi ha amb la violència: "hi ha molta gent que guanya diners amb la guerra, i a més l'amenaça del terrorisme és útil per a l'Estat".

Svetlana Isàeva: 'La guerra s'estén pel Caucas Nord'

Isàeva és una de les fundadores de l'associació Mares del Daguestan pels Drets Humans. Les forces federals russes van segrestar el seu fill petit l'any 2007, en el marc d'una de les operacions antiterroristes. De llavors ençà no n'ha sabut res més: totes les autoritats que ha visitat asseguren que no saben on és el seu fill. En certa ocasió, les autoritats van aconsellar-li que abandonés l'activisme, i li van "recordar" que té dos fills més.

Segons Isàeva, els segrestos són corrents al Daguestan des que la guerra de Txetxènia s'hi va estendre. Assegura que molts dels segrestats són duts a Txetxènia, on poden patir tortures, tràfic d'òrgans i assassinats. En el millor dels casos, són alliberats, i és llavors que poden amagar-se a les muntanyes i prendre les armes contra les autoritats. Per això, Isàeva considera que "mentre hi hagi impunitat hi haurà assassinats".

El Govern del Daguestan, en opinió d'aquesta activista, hauria d'emprendre un llarg llistat de mesures per acabar amb la impunitat: "abandonar els segrestos; eliminar la pena de mort; perseguir el wahabisme; reduir l'atur i resoldre els problemes de l'habitatge; crear espais per a enterrar les persones segrestades i informar-ne a la família; prohibir els passamuntanyes a la policia; negociar una amnistia per als combatents...". D'aquesta manera, la situació milloraria a poc a poc i menys joves acabarien prenent les armes.

Oskana Txélixeva: 'Els defensors indefensos: la repressió de les ONG'

També periodista, i membre de la Societat d'Amistat Russotxetxena, Txélixeva insisteix en la importància de les organitzacions de defensa dels drets humans. La seva va ser prohibida l'any 2007, però assegura que no ha aturat la seva activitat gràcies a la solidaritat que han trobat a dins de Rússia. A vegades, la pressió de les autoritats obliga a canviar el funcionament: "amb l'assassinat de Natàlia Estemírova, Memorial va marxar d'Ingúixia i Txetxènia, i algunes persones van abandonar el país". Per això, ara a Txetxènia hi ha grups mòbils d'altres organitzacions, que es mouen pel Caucas oferint "ajuda jurídica gratuïta", malgrat que segons Txélixeva, això sigui "molt perillós".

La periodista i activista considera que la societat civil russa "és cada cop més activa i responsable", i es manifesta optimista de cara al futur: "A Sèrbia, els assassinats de Slobodan Milosevic es van començar a documentar mentre ell era president, però no va ser una feina en va, perquè va ajudar a la creació del Tribunal Penal Internacional per l'antiga Iugoslàvia.

A l'hora de lluitar contra la impunitat que regna a la Federació Russa, Txélixeva insisteix en la importància "d'ampliar el coneixement del que passa a Rússia, perquè no som un poble tan llunyà". La periodista ha fet una crida a trencar el "mur que separa Rússia i la societat civil internacional".

També posa el relleu en la qüestió de la responsabilitat: "A Grozni, quan el Tribunal Penal Internacional es va manifestar sobre Txetxènia, la gent va pensar que les coses canviarien. Però actualment se senten oblidats per la Unió Europea i la comunitat internacional. Molta gent al Caucas creu que està en un parany".

Imatges: (1)Un moment de la Jornada: d'esquerra a dreta, Oskana Txélixeva, Svetlana Isàeva, Olga Bobrova i Elena Sannikova (Lliga pels Drets dels Pobles).(2)Protesta a Txetxènia. Al rètol, "torneu-me el meu pare". (Musa Sadulàiev-Lliga pels Drets dels Pobles).

Més informació:

• Campanya Txetxènia, trenquem el silenci
  
• Nationalia: UE i organitzacions civils alerten de la violació dels drets humans a Rússia