Notícia
La xifra de desplaçats pels xocs ètnics al Kirguizistan s'eleva a 100.000
La dimensió ètnica ha acabat agafant protagonisme a la crisi política del Kirguizistan que va esclatar l'abril passat, amb el cop d'estat contra el president Kurmanbek Bakiev i l'ascens d'un nou Govern interí. Aquests darrers dies, diverses ciutats del sud del país han estat l'escenari de greus enfrontaments violents entre les comunitats ètniques kirguiz i uzbek.
Les xifres augmenten dia a dia, i de moment les estimacions parlen de 171 persones mortes com a conseqüència dels enfrontaments interètnics, mentre que 1.762 han resultat ferides. A més a més, la violència ha provocat una onada de desplaçats, principalment entre la comunitat uzbeka, en direcció a les fronteres de l'Uzbekistan, a l'oest. Aquest Estat ha registrat oficialment 45.000 refugiats uzbeks, i algunes estimacions diuen que fins a 75.000 persones ja han entrat al territori. El Govern uzbek ha decidit tancar les fronteres fins a rebre l'ajuda humanitària internacional necessària per atendre els refugiats amb condicions. Alhora, l'enviat especial de les Nacions Unides Miroslav Jenca ha alertat que la xifra pot créixer fins els 100.000 refugiats, considerant els que encara no han pogut creuar la frontera.
Demanen l'extradició del fill de Bakiev
D'altra banda, el Govern interí del Kirguizistan ha acusat els seguidors de l'anterior Administració de fomentar la violència a les províncies del sud amb l'objectiu de desestabilitzar el nou executiu. Bixkek ha demanat al Regne Unit l'extradició del fill petit de l'expresident, Maxim Bakiev, detingut ahir a Londres, i li atribueixen el finançament de la violència ètnica.
D'altra banda, el Govern kirguís ha assegurat que malgrat els enfrontaments, tira endavant la celebració d'un referèndum constitucional el proper 27 de juny.
Més informació: