En les darreres setmanes s'han intensificat les lluites de diverses comunitats de maputxes per defensar les seves terres de projectes energètics duts a terme per empreses multinacionals estrangeres. Als problemes existents a la regió de l'Araucania al voltant dels projectes hídrics cal sumar les amenaces que planen sobre les comunitats de la zona dels rius.

Expropiació forçosa

A la regió de l'Araucania es viuen diversos conflictes que tenen com a denominador comú l'empresa Aguas Araucanía, la qual pertany actualment a un grup japonès i que es dedica a projectes hídrics a la regió. Segons la comunitat maputxe de la zona, que ha presentat una denúncia per la vulneració dels drets humans més elementals, el Consell de Defensa de Xile va autoritzar, el passat 25 de novembre, l'expropiació de més de 800 metres quadrats per la construcció d'un condducte d'aigua potable en ple territori que pertany als indígenes.

No és la primera vegada que aquesta empresa (que ha canviat de propietaris diverses vegades en els darrers anys) es troba envoltada de polèmica: el gener d'enguany va ser denunciada per la contaminació del riu Cautín i la comunitat maputxe va acusar el govern de connivència amb l'empresa ja que no va obrir una investigació en profunditat sobre el succés i no va penalitzar-la ni expedientar-la. Arran d'aquest succés i veient la reiteració dels fets, els maputxes van acusar el govern de cometre racisme ambiental.

Conflictes a la zona dels rius

El conflicte a la regió de l'Araucania no és l'únic latent que implica el poble maputxe en la defensa del seu territori. El megaprojecte hidroelèctric que travessarà de nord a sud la regió dels rius i que entrarà en la zona protegida del llac Maihue també està sent oposat frontalment per la població de la zona. També la regió del Cunco es troba amenaçada sota el projecte hidroelèctric de l'empresa GPE. La mateixa empresa ja es va veure involucrada en la construcció d'una presa que va inundar 800 hectàrees de terreny i va expulsar-ne diverses famílies que hi vivien i treballaven. En aquest projecte, com en d'altres, els informes d'impacte ambiental són qüestionats per les comunitats maputxes, ja que creuen que no són imparcials.

Tot i així, hi ha hagut alguna petita victòria, com la paralització momentània de la construcció d'una presa al riu San Pedro (que incloïa la desviació del riu) per a reavaluar els impactes ambientals o la polèmica que s'ha originat al parlament xilè després que la nova Llei d'institucionalitat (que preveu sancionar les empreses que no compleixin els requisits d'impacte ambiental) no prevegi sancionar als projectes anteriors a la posada en marxa de la nova llei, com és el cas del polèmic projecte de Pascua Lama.

Altres temes relacionats amb els maputxes:

Els darrers maputxes que mantenien la vaga de fam abandonen la protesta, El moviment maputxe, indiferent a la victòria de Piñeira a Xile i 'El poble maputxe és el segon poble indígena més nombrós d'Amèrica, després dels aimara'