Ja no queda cap govern del món oficialment oposat a la Declaració Universal dels Pobles Indígenes. Dijous passat, el president dels Estats Units, Barack Obama, va anunciar que el seu país ha decidit canviar de parer sobre el text de l'ONU i donar-li suport, després de tres anys de negativa a fer-ho. Així, els EUA deixen de ser l'únic estat del món que mantenia una posició contrària a la Declaració, després que els altres tres països que el 2007 hi van votar en contra (Austràlia, Nova Zelanda i el Canadà) hagin anat variant la seva posició.

Obama va aprofitar la celebració, la setmana passada a Washington, de la Conferència sobre Nacions Tribals, per explicar que els EUA sempre "han d'intentar complir les aspiracions" contingudes en la Declaració dels Drets dels Pobles. Això sí, el president nord-americà va assegurar que "els actes" són molt més importants que "les paraules" i que el país està fent "progressos" en la qüestió dels drets dels pobles autòctons.

Satisfacció i exigència

Una de les primeres reaccions va ser la de l'informador especial de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes, James Anaya, qui es va declarar "eufòric" per la decisió d'Obama. Anaya, però, va dir que ara espera veure quines són les "iniciatives" dels EUA "per garantir la implementació dels estàndards expressats en la Declaració". El nord-americà Centre de Recursos Jurídics per als Pobles Indígenes, per la seva banda, considera que es tracta d'un "primer fonamental per tal de tractar assumptes difícils, com la violència contra les dones indígenes, la reforma de les lleis de la terra i la protecció del medi ambient".

També s'han felicitat per la decisió d'Obama a Survival. El director d'aquesta entitat en defensa dels pobles indígenes, Stephen Corry, ha dit que és "un pas significatiu envers l'acceptació universal que les formes de vida dels pobles tribals són tan valuoses com les dels altres". Però Corry ha reclamat als EUA "accions", més enllà de les "paraules prometedores".

Una mica més de 4,1 milions de persones es van definir de "raça índia americana" al cens nord-americà de l'any 2000, cosa que suposa l'1,5% de la població. Cherokees, navahos, sioux, choctaws i chippewas són els cinc pobles autòctons més nombrosos als EUA. La Declaració, que no és legalment vinculant, atorga a tot poble indígena el dret a l'autodeterminació, sense que això hagi de suposar la constitució d'un estat independent.

Més informació:

• Nacions Unides: Informació sobre la Declaració Universal dels Drets Indígenes i text complet
• Nationalia: Austràlia se suma a la Declaració de l'ONU sobre els drets dels pobles indígenes